La mentida social: un vell recurs que hem de combatre

Les mentides durant el mandat de Donald Trump (se n’han comptabilitzat més de 30.000 en els quatre anys de la seva presidència) i la seva massiva circulació a través de les xarxes socials han tingut un protagonisme nefast. M’agradaria saber quantes mentides i falsedats s’han difós per part dels grups independentistes catalans i totes les que s’han pogut desemmascarar i denunciar. Tot i això, és un error creure que les ara anomenades fake news o postveritat són un fenomen del nostre temps, vinculat a l’auge de certes posicions polítiques.

La mentida, l’engany, la difusió de falsedats i rumors malintencionats són tan antics com la humanitat. Falsejar la veritat, fabricar notícies, estendre rumors i mentir a través dels mitjans de comunicació social ha estat una pràctica molt corrent el darrer segle i mig. A més, és un error creure que abans o després desapareixeran. Haurem d’aprendre a conviure-hi i a combatre-les. La difusió de notícies falses i la manipulació de la informació es fa servir habitualment en campanyes electorals, publicitat i estratègies comercials. Exemples flagrants ho són amagar durant anys els efectes mortals del tabac, els costos reals de la sanitat privada o els processos d’intoxicació comunicativa per propagar falsedats sobre fets o processos de gran transcendència: guerra de l’Iraq, 11-M a Espanya, el Brexit o la independència de Catalunya, entre molts altres.

No obstant això, no és menys cert que la difusió de la mentida i el deteriorament generalitzat de la veritat es produeixen en els darrers anys d’una manera més intensa, estesa, calculada i sofisticada. La proliferació de les noves plataformes, xarxes i artefactes que produeixen, emmagatzemen, transmeten i consumeixen informació a gran velocitat, tenen tres efectes que faciliten la desinformació, la propagació de mentides i els efectes nocius conseqüents.

En primer lloc, es pot parlar de la balcanització del sistema de comunicació, en generar-se miríades de punts d’emissió i de redifusió, ja sigui clarament centralitzats o perifèrics i, fins i tot, marginals. Tenen una gran incidència en la totalitat del sistema comunicatiu, ja que és fàcil i barat difondre les falsedats o els rumors que acaben impedint conèixer la veritat i, per tant, fan que les persones i la societat acabem sent uns veritables ignorants. Un segon efecte és que, atesa la velocitat amb què s’opera en aquestes plataformes, la informació rebuda se simplifica, fent-se intuïtiva i fins i tot emocional, i deixant de banda la raó i l’anàlisi objectiva dels fets. Finalment, hi ha un tercer element, les estratègies basades en les fake news no proporcionen la informació d’interès general, que és la que realment volen i necessiten els ciutadans. La informació que s’aporta es determina i es construeix a partir d’algoritmes que generen la informació que s’ajusta millor a interessos particulars. El que finalment arriba a la ciutadania està elaborat i seleccionat “a propòsit” perquè sigui reconegut com una necessitat pròpia o desitjada, deixant poc marge a la reflexió i a posar-la en dubte quan és falsa. En definitiva, cada cop és més difícil descobrir la veritat, i en canvi cada cop és més fàcil propagar falsedats.

Per fer front a aquesta invasió de la mentida, cal avançar en tres línies d’actuació perquè prevalgui l’objectivitat. La primera és combatre la desigualtat, distribuir més justament la riquesa i impedir que la propietat dels mitjans que els éssers humans necessitem per viure en llibertat es concentri en tan poques mans com actualment. La segona seria procurar que les nostres societats donin valor a la veritat. Per combatre la desinformació i la mentida cal reconèixer que les societats no poden desenvolupar-se en pau si es tolera que no hi hagi diferència entre allò veritable i allò fals. Només podrem assolir una societat lliure i democràtica respectant la veritat. La mentida és una arma de destrucció social que fa que actuem en contra dels nostres interessos i que renunciem a ser autènticament lliures. La tercera via d’actuació és fer que mentir sigui més fàcil de denunciar, demostrar i castigar jurídicament. Malauradament, avui dia mentir és difícil de perseguir jurídicament.

Hem de proclamar i defensar als quatre vents que la veritat, juntament amb les dades i els fets objectius, té un valor fonamental i insubstituïble per a la convivència i el benestar dels éssers humans.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

1 comentari a “La mentida social: un vell recurs que hem de combatre”

  1. Cuando en los medios de comunicación se da con respeto a una situación, como está siendo la guerra de Ucrania, un maniqueísmo tan manifiesto, y ver que la ciudadanía no reacciona o por lo menos recela, es desesperanzador y desaparece toda confianza en el ser humano.
    Los medios de comunicación son el brazo armado del sistema. La verdadera tiranía.

    Respon

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.