Igor Kapyrin, director adjunt del departament de Cooperació Europea del ministeri d’Exteriors rus que dirigeix Serguei Lavrov, va respondre una pregunta sobre la ingerència del govern del seu país en el procés independentista de Catalunya dient que “no bombardejarem Barcelona ni Madrid. No bombardejarem cap ciutat”. Va fer aquesta afirmació en un acte organitzat a Brussel·les pel ‘think tank’ Friends of Europe. Volia replicar així les informacions del Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) de la Comissió Europa que havien posat al descobert diverses actuacions russes per afavorir el procés independentista. L’acte va tenir lloc el 28 de novembre de 2017, un mes després de la proclamació de la independència de Catalunya i de la fugida a Bèlgica de l’aleshores president de la Generalitat,Carles Puigdemont, i diversos membres del seu govern.
El grup d’investigació East StratCom Task Force del SEAE havia detectat que al canal 1 de la televisió russa s’havia afirmat que “la resposta lògica d’Europa sobre el referèndum a Catalunya hauria d’haver estat reconèixer la independència de Catalunya i bombardejar Madrid”. Aquest grup també va denunciar que el diari Izvestia va publicar el 28 de setembre de 2017, tres dies abans del referèndum, que “Catalunya reconeixerà Crimea com a part de Rússia” i que una setmana abans Sputnik TV, ara bloquejat a la Unió Europea, va assegurar que les Illes Balears també volien independitzar-se d’Espanya.
Kapyrin va atribuir les denúncies de l’East StratCom Task Force a la voluntat de fer un “rentat de cervell” als ciutadans europeus i va atribuir les acusacions d’ingerència en el debat independentista a Catalunya a l’afany d’inventar teories de la conspiració. El 16 de novembre, la portaveu del ministeri d’Exteriors, María Zajárova, havia acusat la diplomàcia espanyola de llançar acusacions sense proves d’aquesta ingerència i va afirmar que “Rússia lamenta profundament que l’onada de campanyes antirusses que s’ha deslligat en els mitjans occidentals hagi estat elevada a Madrid al nivell oficial en el context de la crisi catalana”.
El dia abans, el propi Serguei Lavrov i el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, havien considerat que les acusacions contra Moscou eren una mostra més de la histèria antirussa desencadenada a Occident i de la incapacitat dels països afectats per arreglar els seus problemes interns. “Segurament aquesta histèria sensacionalista la munten per distreure l’atenció dels seus electors sobre la incapacitat per resoldre aquests problemes interns”, va dir Lavrov.
La paraula “histèria” també la va utilitzar Lavrov per referir-se a les advertències de diversos dirigents polítics occidentals d’una possible invasió russa d’Ucraïna, invassió que al final s’ha acabat produint.
