Laporta “bombardeja” i es carrega l’Espai Barça abans de començar

S'excusa en les conseqüències de la guerra a Ucraïna per a frenar en sec el projecte, però la realitat és que Goldman Sachs percep inestabilitat en la presidència i el seu nucli assessor i no troba inversors

Camp Nou

A Joan Laporta li ha vingut molt bé l’esclat de la guerra d’Ucraïna per a abandonar als nens d’UNICEF, que costaven 7 milions menys que els refugiats d’ACNUR, i també per a “bombardejar” inesperadament amb foc amic l’Espai Barça, al qual acaba de destruir abans fins i tot d’iniciar la seva construcció.

De sobte, ha pressentit que els tipus d’interès poden pujar i que una de les conseqüències del conflicte entre Rússia i Ucraïna seria l’encariment del cost d’aquesta obra que, segons va defensar davant el soci fa a penes un mes, era urgent, necessària i inajornable.

Primer cal preguntar-se si Spotify, el nou patrocinador del Camp Nou, se sent enganyat quan, al cap de pocs dies de signar un acord segons el qual podrà explotar el Naming Rigths del futur estadi blaugrana, el president explica a la premsa que, ara com ara, no hi haurà cap estadi reformat que patrocinar per culpa de la guerra a Ucraïna.

Tot apunta, no obstant això, que aquest acord, que inclou molt a la baixa l’explotació comercial del nom de l’històric estadi blaugrana, s’hi havia pastelejat sabent que la pretesa pressa de Laporta per iniciar les obres no era més que un dels actes d’una gran comèdia.

En efecte, l’aparent ansietat mostrada per Laporta en l’assemblea d’octubre passat s’ha anat esvaint en les últimes setmanes fins a frenar en sec. Allí, Laporta va demanar permís als socis per a generar un crèdit de 1.500 milions i va forçar a més un referèndum, encara que innecessari, per a democratitzar el que pot acabar sent una altra pantomima de projecte, tipus Spotify, sense informació detallada, ni costos, ni disseny, ni pla arquitectònic…

Les obres no s’iniciaran segur aquest estiu. Ni de bon tros. Però no per l’esclat de la guerra a Ucraïna sinó perquè la credibilitat financera de la junta de Laporta s’ha esfondrat en pocs mesos. La raó principal que el projecte s’aparqui ara es deu al fet que Goldman Sachs no ha pogut convèncer als inversors per cobrir una gran obra que, en un primer plantejament, es contrapagava amb els beneficis de l’explotació de les noves instal·lacions. No hi havia altres garanties.

Les perspectives de Goldman Sachs han canviat, no obstant això, quan els seus responsables i experts s’han adonat, sobretot després de la renúncia de Ferran Reverter i dels nyaps econòmics i financers que proposa el seu actual interlocutor, el president-CEO Joan Laporta, de les moltes incògnites que ha afegit aquest gir intern a l’Espai Barça, amb un replantejament i ocurrències del tot absurdes.

D’entrada, a la proposició de gastar 420 milions al Palau Blaugrana la resposta ha estat descartar-la, sense cap marge de negociació. No existeix un pla de negoci capaç de recuperar el cost d’una instal·lació com un pavelló per a 15.000 espectadors si no s’utilitza més que per a albergar les competicions de les quatre disciplines de pista professionals del FC Barcelona. La intenció és veritablement il·lusionant i pròpia d’una entitat com el Barça, que és més que un club, però impossible de mantenir perquè només el manteniment de les seccions del Palau exigeix avui una inversió de 50 milions.

D’altra banda, per molt bones paraules i tracte cordial que li pugui donar l’Ajuntament de Barcelona, que veu molt bé el desterrament del Barça a l’Olímpic una temporada a canvi de 20 milions, mentre durin les teòriques obres, a Joan Laporta només se li pot concedir el benefici de l’aprofitament de les llicències concedides d’acord amb el pla urbanístic aprovat en el seu moment i ja del tot lliure d’al·legacions. Ho té bé, immillorable, si el que vol de veritat és començar com més aviat millor possible la gran reforma patrimonial pendent al FC Barcelona des que ell mateix, Joan Laporta, va agitar als veïns de les Corts en contra del Projecte Barça 2000 de Núñez, fins que el propi Ajuntament no es va atrevir a autoritzar-lo.

Per contra, si el que vol és canviar el projecte fins a un punt que entra en conflicte amb el marge de maniobra de les actuals llicències, llavors serà necessari esperar una altra dècada.

El veritable motiu, finalment, que ha provocat en Laporta el refredament sine die de l’Espai Barça radica en el fet que Goldman Sachs requereix noves garanties, contraprestacions i disposar del màxim control de l’execució i explotació del nou Camp Nou per a convèncer als seus inversors. No li ha agradat la inestabilitat i el rumb erràtic d’un president que, en menys d’un any, s’ha desfet de la seva estructura executiva d’alt standing per a acabar enrocat en un gabinet dominat pel nepotisme i la mediocritat, que sembla anar a les palpentes i al qual, indubtablement, un projecte d’aquesta dimensió sembla venir-li massa gran.

Goldman Sachs tem que aquesta inseguretat que desprèn Laporta acabi per complicar qualsevol perspectiva de negociació seriosament encaminada. Pel mig han sorgit, a més, nous inconvenients derivats del tanteig, ara sí, amb el fons CVC, competència de Goldman Sachs, a qui el Barça planeja cedir un 10% dels drets de TV.

El problema és que, d’altra banda, aquests drets de TV els ha pignorat amb Goldman Sachs com a garantia del préstec de 590 milions amb el qual el Barça de Laporta necessita tirar endavant. Això, sempre que no afegeixi més llenya al foc, perquè sense una ràpida injecció de fons com els de LaLiga Impulso (CVC), les pèrdues d’aquesta temporada es calculen en 100 milions.

Un panorama negre que res té a veure amb la recuperació de l’equip, que necessita si més no assegurar la plaça de Champions per almenys disposar d’aquest marge de tranquil·litat.

Finalment, la incógnita sobre l’Espai Barça es completa amb aquesta impossibilitat de finançar en bones condicions el nou Palau Blaugrana, perquè el seu enderrocament és imprescindible arquitectònicament per al desenvolupament i execució de la gran ampliació de l’estadi. La guerra d’Ucraïna, ben mirat, és el menor dels problemes a l’hora d’afrontar l’Espai Barça. L’enemic està, per descomptat, més dins que fora.

(Visited 217 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari