La presidenta del Parlament, Laura Borràs, és una de les persones amb més ànsia de protagonisme de la política. Viu el seu càrrec, gairebé representatiu, com si fos la líder d’un país o d’un Govern; i busca constantment l’aprovació, l’aplaudiment i el bany de masses. Però quan es tracta d’afrontar les polèmiques o les qüestions que més dubtes causen, s’amaga.
Des que van esclatar casos com el de Pau Juvillà, la desobediència fallida i les mentides que el van acompanyar, les llicències per edat i els triennis dels treballadors del Parlament, o les lluites internes a JxCat, Borràs no ha volgut sotmetre’s a cap roda de premsa. De fet, s’ha limitat a abusar de les compareixences sense preguntes dels periodistes i a fer declaracions breus, com la del 8-M, on només es parla i es pregunta sobre la qüestió que es tracta.
La setmana passada, Borràs va voler fer, com els caps de govern, un balanç del seu primer any, tot i no tenir acció executiva, però sense que els periodistes poguessin preguntar. L’emprenyada de la premsa va ser tan gran que es va organitzar un boicot i una plantada per fer el buit a la presidenta. Es va veure tan acorralada que va haver de cedir i acceptar cinc preguntes per evitar l’escàndol.
