L’advocada Maria Teixidor continua lluitant per convertir els seus insaciables esforços mediàtics en un càrrec de referència i de lideratge en el món de l’esport. El seu darrer intent passa ara per optar a la presidència de la futura Lliga Professional de Futbol Femení a partir que el Consejo Superior de Deportes (CSD) ha aprovat fa pocs dies els estatuts de la nova competició, íntegrament professional, sota l’estructura competitiva de la Real Federación Española Fútbol.
El següent pas és triar, per analogia, al Javier Tebas del futbol femení, a algú capaç de convertir el bon moment i el desenvolupament incipient de la primera patronal del sector en un negoci sostenible que, de moment, comptarà amb una sèrie d’ajudes econòmiques per al seu impuls inicial, tant per part del CSD com per part de la Federación que dirigeix Luis Rubiales.
Hi ha un pastís, petit encara, però llaminer i atractiu per a algú amb tanta ambició i afany de notorietat com Maria Teixidor, exdirectiva del FC Barcelona nomenada en el seu moment per Josep Maria Bartomeu.
La potència mediàtica i visibilitat que li va donar aquest càrrec en l’àmbit social i periodístic va ser bàsicament en l’única cosa en què es va centrar Maria Teixidor durant el seu pas pel Barça, on va voler capitalitzar i aprofitar-se de l’excel·lent treball del club en la promoció de l’equip femení, tant en l’àmbit professional com en la formació, un esforç que finalment va convertir al Femení del Barça en el millor equip del món, conquerint el Triplet en la temporada 2020-21, a més de veure proclamada a Alexia Putellas com a Pilota d’Or en categoria femenina.
Maria Teixidor, en efecte, va marxar del Barça amb aquesta sensació de superficialitat i d’oportunisme, d’una gestió personalista que no va deixar, en realitat, cap rastre ni herència destacable, més enllà de protagonitzar un covard moviment d’ingratitud cap al president Josep Maria Bartomeu quan va arribar a creure’s que tenia fins i tot opcions de liderar una candidatura de continuïtat.
Primer va treure profit personal i professional del seu pas per la Fundació del FC Barcelona, després va voler créixer des de la Comissió de Control i Disciplina del club per a, finalment, llançar-se a figurant número u del Femení i reptar internament a la junta, fins a fer-se amb el lloc de secretària de la directiva.
Des d’aquí va intentar conspirar fent costat a Emili Rousaud, en un cop intern contra Bartomeu que va acabar amb tots dos expulsats i desemmascarats per la seva deslleialtat i traïció.
No va jugar bé aquestes bones cartes, almenys en aparença, de la mateixa manera que també va voler començar una altra casa per la teulada forçant, mitjançant contactes polítics i amistats perilloses, el seu nomenament, precipitat, com a presidenta del Circuit de Barcelona-Catalunya, càrrec en el qual va durar exactament 55 dies.
Ara, després d’haver desaparegut del mapa, s’ha buscat la companyia de Reyes Bellver, una autèntica experta, lluitadora i acreditada referent en l’àmbit del futbol femení. Maria Teixidor, no obstant això, ha aconseguit formar una candidatura en la qual ella apareix com la primera de la llista, després d’haver convençut a les seves companyes i companys de viatge que la seva imatge i calibre mediàtic funcionaran millor electoralment que apostant per Reyes Bellver.
Pot ser que Maria Teixidor no hagi après encara la lliçó i que aquesta jugada tampoc no surti del tot com ella espera. De moment, per més que ho ha intentat, no té el suport del FC Barcelona per a aquestes eleccions a la presidència de la Lliga Professional Femenina de Futbol. La raó principal és que no és de fiar.
