L’impacte de la pandèmia en el nivell d’aprenentatge escolar encara és present a les aules de primària i secundària del nostre país. Encara hi ha retard acumulat als centres, i està afectant en un grau més alt els col·lectius més desafavorits. En declaracions a EL TRIANGLE, el cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, concreta que “els centres que van quedar més perjudicats van ser els de més complexitat”. Són centres amb una elevada proporció d’alumnat socialment desfavorit, on “hi ha més dificultats per fer el seguiment de l’alumnat”, i les famílies i els seus entorns comunitaris “no els podien oferir oportunitats educatives alternatives a l’escola.” Per Alegre, “tot allò que no s’ensenya a l’escola, s’aprèn de forma desigual més enllà de l’escola”, i aquí es nota molt la diferència entre famílies amb més o menys recursos econòmics per oferir als seus fills i filles recursos formatius extraescolars.
El cap de projectes de la Fundació Bofill afegeix que “la pèrdua d’aprenentatge inicial es va acumulant en aquests centres amb més complexitat. Per tant, perden molt al començament, més que la resta d’alumnat, però el fet que perdin a l’inici genera un efecte acumulat que és difícil de revertir”. Pel que fa a les matèries, les pèrdues es noten més en matemàtiques, perquè, segons Miquel Àngel Alegre, les mates “no es fan fora de l’escola”. Pel cap de programes, “tant les matemàtiques com l’anglès són àrees lligades a la pràctica de competències”, i no tenen un component tan memorístic com poden tenir les ciències socials.
L’anàlisi de la Fundació Bofill coincideix, en gran part, amb els resultats del primer estudi publicat a Espanya sobre l’impacte de la pandèmia en l’aprenentatge de l’alumnat. El País Basc ha elaborat el primer document que ofereix dades sobre les pèrdues experimentades per alumnes de quart de primària i segon d’ESO. La investigació ha anat a càrrec de la Fundació COTEC i Esade Center for Economic Policy (EsadeEcPol). Després d’un any de tancament, l’estudi conclou que s’ha perdut una mitjana del 13% de l’aprenentatge d’un any acadèmic. Una xifra que s’eleva fins al 25% en el cas de les matemàtiques que s’estudien a segon d’ESO. En relació amb les llengües oficials, els resultats indiquen una pèrdua del 15% en l’euskera, però no s’aprecia cap pèrdua en el castellà. Segons recull l’estudi, “en un context multilingüístic com és el cas basc, on la majoria de l’alumnat que parla castellà a casa està escolaritzat en un model lingüístic íntegrament en euskera, trobem una pèrdua més gran d’aprenentatge en matemàtiques (que es fan normalment en euskera) i en euskera”.
L’estudi també recull desigualtats en funció del tipus de centre. Segons aquesta investigació, les escoles de titularitat pública van acumular una pèrdua generalitzada d’aprenentatge molt superior a la mitjana registrada en els centres concertats. La investigació, però, no observa grans diferències pel del nivell socioeconòmic o pel grau d’aprenentatge de l’alumne. A diferència del que expressa la Fundació Bofill, ni l’alumnat procedent de famílies amb un nivell socioeconòmic baix ni els estudiants més endarrerits s’han vist més afectats que els altres a Euskadi. Com a eines per a la recuperació, tant la Fundació Bofill com l’estudi elaborat per la Fundació COTEC i EsadeEcPol aposten per les tutories individualitzades com a solució més eficaç.
De fet, Alegre, de la Fundació Bofill, cita com a camins de futur un acompanyament més personalitzat a través de les tutories o reforçar les mentories. També aposta per impulsar ràtios més flexibles en funció de les matèries o del tipus de treball, en lloc de fomentar una baixada de ràtios generalitzada i homogènia. Segons el sociòleg, una baixada de les ràtios pot afavorir un millor aprenentatge, però “hi pot ajudar encara més si s’aplica en moments determinats de l’aprenentatge on és més necessària”.
Des de la Fundació Bofill es considera que la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha d’oferir “més recursos i més estabilitat” al professorat “per una acció que es mantingui en el temps no com a heroïcitat, sinó com a forma de treballar i de pensar”. Segons Alegre, “el professorat ha fet una tasca molt lloable” durant la pandèmia, amb mancances evidents, i ara “és necessari garantir els recursos amb més suport educatiu”. En concret, el cap de programes demana que “hi hagi prou recursos perquè els tutors i els orientadors tinguin hores per fer aquesta funció molt bàsica d’acompanyament al procés d’aprenentatge i al procés de vivència socioemocional dels alumnes a primària i secundària”, per donar suport a l’alumnat i les seves famílies.
‘No vull estudiar’ i ‘em porto pitjor a classe’
Aquestes frases han estat habituals durant la pandèmia i han evidenciat el deteriorament del benestar emocional dels estudiants. Segons l’estudi publicat a Euskadi per la Fundació COTEC i EsadeEcPol, “el deteriorament del benestar socioemocional derivat de la pandèmia està associat de forma molt negativa i significativa tant al nivell socioeconòmic de l’estudiant com al seu rendiment previ”.
Per tant, el perfil d’alumne més afectat emocionalment correspon a un noi que estudia en un centre de titularitat pública, que pertany a una família de nivell socioeconòmic baix i que ja tenia un nivell d’aprenentatge baix al centre. Mentre que la llengua familiar no té cap afectació en el seu benestar emocional, sí que hi incideix el seu origen, i és la població immigrant la més deteriorada, segons l’estudi basc.
