El màxim surrealisme de la no menys histriònica i rocambolesca prèvia de l’acord del FC Barcelona amb Spotify el va protagonitzar TV3 la nit del dimarts, quan va intentar convèncer a l’audiència que el nou contracte publicitari de la samarreta blaugrana, a partir de la temporada 2022-23, suposava un rècord mundial sense precedents, passant a encapçalar el lideratge de la millor pagada del món per 70 milions d’euros.
El director de l’espai ‘Onze’, Xavi Valls, va afirmar que es tractava del contracte top continental superant al mateix Real Madrid, un comentari acompanyat d’un quadre a manera de rànquing en el qual figurava el Barça en primer lloc (70 milions), el Real Madrid (70 milions) en segon lloc, Manchester City (68 milions) tercer, Manchester United (58 m.) quart i Liverpool (53 milions) cinquè.
De rècord va ser el ridícul i el fallit i rèptil intent de la televisió pública d’enganyar els espectadors, perquè els primers a protestar i negar-ho van ser els periodistes convidats al programa, avergonyits fins i tot malgrat el seu ‘laportisme’ confés i declarat, per la comèdia mentidera i patètica d’un programa que, per descomptat, sí que ocupa la primera plaça d’aquest periodisme al servei no del club sinó d’un president les decisions i les accions del qual han de ser lloades i elevades a la mitificació encara que sigui, com en aquest cas, en un context grotesc i risible i sobretot conscientment fals.
Un episodi que en una televisió seriosa causaria l’acomiadament immediat del seu responsable, Xavi Valls, qui, a més, va admetre que entre els 70 milions del Barça i del Madrid, els 70 milions que pagava Fly Emirates eren íntegrament per la samarreta blanca, mentre que en els 70 milions del Barça s’incloïa la samarreta del primer equip, la del Femení, la roba d’entrenament i del naming rights del Camp Nou. Un ridícul insuperable.
Més enllà d’aquesta resposta mediàtica puntual, la resta de la premsa ha tendit igualment a adornar un acord que, per raons òbvies, no arriba ni de bon tros a les primeres posicions del mercat pels diferents motius i circumstàncies que, sobretot, tenen veure amb la pèssima gestió estratègica comercial de Joan Laporta, a qui se li atribueix la plena responsabilitat d’una laxitud extrema a activar el relleu de Rakuten i de Beko.
Laporta s’ha vist atrapat en el seu propi joc, mai ha controlat el ‘tempo’ d’una necessitat tan important, donant per fet que amb el seu retorn a la presidència els patrocinadors farien cua per a participar en una gran subhasta pels actius ara posats en joc.
Abans de la pandèmia, Rakuten pagava per la samarreta del primer equip, 55 milions fixos més 6 milions per variables, podent arribar als 61 milions. Beko pagava 19 milions per la màniga del primer equip i per la samarreta d’entrenament. Stanley pagava 3,5 milions pel frontal de la samarreta del Femení. El total era d’un fix de 77,5 milions i possibles 6 milions més en variables (83,5 milions).
Pels tittle rights va haver-hi ofertes que no van ser acceptades de 20 milions per temporada. D’haver-se signat per 20 milions, els ingressos equiparables a l’acord amb Spotify haurien ascendit a 99,5 milions mínim i a un màxim de 103,5 milions.
A la rebaixa que tant Rakuten com Beko van plantejar per causa de la pandèmia, Laporta va replicar que si ell guanyava les eleccions i amb la tornada a la normalitat, el Barça tindria la samarreta millor pagada del futbol mundial.
Avui, encara que les xifres estan subjectes a un acord de confidencialitat, ha transcendit que per tots els conceptes, la plataforma sueca de streaming musical abonarà 67,5 milions, que tampoc no entraran nets a la comptabilitat del club, perquè faltarà descomptar la comissió de l’intermediari anglès que ha facilitat l’acord final, no menor d’1,5 milions.
Amb el factor afegit que Spotify serà el propietari dels naming rigths de l’estadi, que passarà a denominar-se Spotify Camp Nou a partir de l’1 de juliol pròxim. En el seu conjunt, una negociació inequívocament a la baixa respecte del valor del Barça de fa dos anys.
Quan Joan Laporta va tornar a la llotja, fa un any, ell mateix negà la pandèmia i els seus efectes per a no reconèixer el seu impacte en els comptes de l’exercici i atribuir el màxim descens d’ingressos a l’anterior junta. Al contrari, va preferir justificar les pèrdues per la mala gestió de Josep Maria Bartomeu i tancar els ulls a una realitat que, amb el pas del temps, se l’hi ha tirat damunt de mala manera.
Els patrocinadors no sols no s’han barallat entre si pel Barça. Al contrari, Laporta va cometre primerament l’error de càlcul de no suposar que donar-li la puntada a Messi tindria conseqüències. Cert que va rebaixar la massa salarial en 135 milions, encara que Leo acceptava quedar-se per 60 milions, però el rendiment esportiu de l’equip es va esfondrar, va caldre gastar més de 20 milions en el canvi d’entrenador i més de 100 en fitxatges en el mercat d’hivern, a més de deixar d’ingressar més de 25 milions per l’eliminació precoç en la Champions, això a més de caure en la Copa i a la Supercopa d’Espanya i estar pràcticament sense opcions a la Lliga, a l’espera d’un miracle.
També a l’àrea comercial l’efecte ha estat semblant, perquè les marques interessades van deixar d’estar-ho, fins a l’extrem que Laporta no va poder complir amb el calendari de Nike per a poder produir les samarretes de la temporada 2022-23 amb el nou patrocinador frontal estampat correctament. De fet, la samarreta amb Spotify només es podrà vendre a les botigues oficials del club i no a la xarxa internacional de les botigues Nike i de la resta de la seva estructura d’habitual de venda a tot el món.
Quan finalment va aparèixer Spotify, que va arribar per la via d’una intermediació de l’empresari anglès Darren Dein, Laporta va tornar a errar el tir, generant unes expectatives que el patrocinador ha interpretat astutament com el que suposaven en veritat, una urgència i la desesperació d’un president atrapat pel tancament de l’actual exercici amb pèrdues de 100 milions i una perspectiva semblant per al següent.
A la vora de l’abisme, Laporta ha venut l’ànima del club a Spotify, que a més pot revendre aquest actiu al tercer any de l’acord en condicions molt avantatjoses per a la marca sueca.
A la perillosa obsessió d’un president com Joan Laporta, que ja ha demostrat una històrica i proverbial incapacitat per a la gestió, en el Barça (2003-10) i al Reus, s’ha unit ara la seva intenció de convertir-se en un mag de les finances, liderant unes negociacions que, en la fase decisiva, ja van provocar la renúncia del CEO Ferran Reverter. Estava en total desacord amb l’estratègia i les condicions d’un conveni que considerava del tot millorables.
És la mateixa sensació que ara transmeten les xifres més fiables i també aquest acte de fe que es demanarà que facin els socis del Barça el pròxim dia 3 d’abril a l’assemblea telemàtica on se sotmetrà a la seva aprovació, sense especificar les quantitats ni el veritable abast de l’acord amb Spotify.
És de suposar que TV3, una vegada més, liderarà l’aparell propagandístic que es posarà en marxa des del club per a convèncer als socis que mai una directiva del Barça havia proposat un acord tan extraordinari, insuperable, ni amb tanta informació i transparència.
Sent en format telemàtic, precisament ara quan ja és possible celebrar l’assemblea presencial sense limitacions, l’única cosa segur és que la proposta tirarà endavant per una majoria aclaparadora.
