Mals temps pel diàleg a Europa. Als mitjans i a les xarxes són constants les expressions de veritat amb nul·la voluntat d’acceptar qualsevol matís.
Per als que centren la seva veritat exclusivament en l’agressió militar russa qualsevol matís és titllat de voler blanquejar Putin. Com si negar el matís no fos blanquejar la política agressivomilitar i antiautonomista ucraïnesa des del Maidan.
A qui nomena l’OTAN se l’acusa de blanquejar aquesta guerra amb la seva destrucció i mort, quan no anomenar l’OTAN implica blanquejar aquest engranatge d’amenaça militar i la ubicació d’armament destructor al costat de la frontera russa a les repúbliques bàltiques sense que hi hagi hagut cap moviment militar rus que ho justifiqui.
A qui nomena els Estats Units se l’acusa de blanquejar l’imperialisme rus, com si forçar a aturar el gasoducte Nord Stream 2 o anul·lar la venda de submarins francesos a Austràlia no són clares mostres d’imperialisme nord-americà l’ocultació de les quals és, a més de blanqueig, no voler saber com hem arribat fins aquí.
Aquest conflicte i aquesta guerra tenen ja diverses víctimes. Una és la Unió Europea. No per víctima actual, sinó perquè s’ha evidenciat que els països de la UE només són titelles complidores de les ordres de Washington.
El que ningú no decent blanqueja és que la UE ha mostrat el seu racisme. Va repel·lir fa tot just 3 mesos, amb concertines i exèrcit, els intents de famílies desesperades provinents de llocs en guerra que volien entrar a la UE a través de Polònia. No eren blancs.
La UE ha fet escaramusses de diàleg. Però els EUA no volen cap diàleg. Han sentit dir alguna cosa a Biden sobre diàleg? Europa posa escenari, destrucció i morts. Amèrica del Nord s’emporta el negoci, venent-nos l’energia que ens venia Rússia i que ara paguem al doble o més de preu. I mentrestant, enviem armes i augmentem els pressupostos de Defensa. O potser hauríem de dir els pressupostos de Guerra perquè la sensació que aviat hi haurà una excusa per a la intervenció de l’OTAN és cada dia més gran.
