“Nudges” que afavoreixen la nostra presa de decisions

Kahneman i Thaler, després d’obtenir el Nobel d’Economia i treure finalment a la llum la Psicologia Econòmica, amb el suport d’Obama, proposen un sistema senzill per afavorir les decisions de la gent. Aquest sistema anomenat nudges”, “empenta” o “esperó”, insta, sense que se’n sigui conscient, a adoptar decisions que afavoreixen el resultat del teu comportament, en estar pensades per l’interès general. Aquests investigadors, probablement per no enfrontar-se al sistema, van obviar que, al mercat, també hi ha el que anomenarem per diferenciar-los dels nudges, “estímuls”(comercials) que només beneficien els seus promotors, i no l’usuari.

En aquest article em proposo reflectir alguns nudges afavoridors, però també aquells contraris a l’interès general, de manera que el consumidor pugui sensibilitzar-se davant “estímuls” que, d’altra banda en un legítim afany de venda, es posen davant dels ulls del consumidor perquè “piqui”.

El nudge favorable més popular és el gravat d’una mosca al fons del receptor ceràmic d’urinaris masculins per millorar “la punteria” i, per tant, la higiene dels banys públics.

Descompte de multes. Que l’administració faciliti l’abonament del 50% d’una multa si es fa abans de 15 dies, fomenta l’ingrés municipal, estalvia tràmits i incideix en la satisfacció del conductor.

“El càncer mata”. Les terribles fotos dels paquets de tabac amb aquest lema pretenen dissuadir de fumar, reduint les morts per tabaquisme, tot i  que davant del fenomen de dissonància cognitiva acabes no volent veure ni la foto ni la frase i això minva l’èxit de la proposta.

Donacions. La nova redacció de la llei que estableix que la donació d’òrgans es pot dur a terme si no hi ha oposició escrita expressa del donant, ha facilitat els trasplantaments (Espanya és líder) i que es salvin moltes vides. La norma en l’opció, per defecte, afavoreix la donació.

Què tenen en comú aquests casos tan diferents? Es tracta de supòsits en què es fa servir un nudge, per aconseguir la modificació del comportament del ciutadà. El sistema no limita ni prohibeix res i no té cost o un cost mínim per l´administració. Pot incidir en els mes variats escenaris. Així, per decidir, si sotmetre’s o no a una cirurgia, no és el mateix que se’ns digui que «de 100 pacients que s’operen 90 segueixen vivint cinc anys després», que «De cent pacients que s’operen, 10 moren cinc anys després». La informació és idèntica, però el segon cas, (moren,) sol semblar, a la majoria, menys optimista que la primera afirmació (viuen).

Les possibilitats de creació de nudges són enormes, com L’anàlisi dels comportaments fraudulents, en base a una combinació de tres factors: moral, oportunitat, i gosadia. Com se sap és, en l’escenari municipal o de l’administració, on es donen més oportunitats de corrupció per part de qui se li atorga el poder. Si es dona coincidència de la menor restricció moral i l’alta gosadia de l’investit, i si aquest menysprea el risc de ser descobert és molt probable que aprofiti l’oportunitat, impulsant el frau.

Tres variables, doncs, precisen la supervisió i l’avís al polític que arriba.

Comportament financer. Nudges o esperons, en referència a la despesa, estalvi i endeutament, mitjançant la implantació d’una planificació adequada d’un pressupost, i d’uns indicadors objectius per a la millora de la seva economia, indicadors que, en ser constatables, modificaran el seu comportament econòmic inicial erràtic, després d’obtenir guia i seguiment.

Adicció al joc. La presència poc edificant de personatges famosos, sovint ídols dels més joves, publicitant jocs d’atzar ens va donar la possibilitat d’extingir aquest comportament a través d’un nudge, aquesta vegada personalitzat, mitjançant l’enviament de l’informe anual sobre addicció al joc de la Generalitat als protagonistes dels espots publicitaris. Al cap de poc temps sorpresos, vam deixar de veure’ls amb aquest protagonisme. Previsiblement, després de llegir  els estralls del joc addicte, s’hauria despertat espontàniament una consciència de responsabilitat com a referents de la joventut, sentint-se provocadors no exemplars, sabent, a més, que el seu benefici es mantindria igualment anunciant, per exemple, cotxes o paelles. Una acció proactiva no hauria tingut el mateix èxit.

A l’àmbit educatiu, l’aplicació d’un nudge relativament senzill i de baix cost, que pretenia sensibilitzar pares de nens i adolescents, sempre bolcats a les xarxes, mostrant-los uns exemples (per edats) del que els seus fills visionen quan naveguen, generant un espectacular impacte en els progenitors, que els porta a estar-ne més pendents, abordant familiarment el tema de les xarxes i cercant navegacions conjuntes, per connectar amb uns fills, habitualment, sense consciència de l’esforç econòmic dels pares per portar la família endavant, costejant a més de tot el pressupost, els seus mòbils, setmanada i capricis.

Esperons que afavoreixen els altres. Fins ara hem vist nudges afavoridors d’una decisió més racional i beneficiosa, però no podem obviar l’existència, d’esperons, o estímuls (comercials) no pensats per afavorir l’usuari, sinó les entitats que els promouen.

Grans magatzems. Des de les capçaleres de góndola dels supermercats ressaltant les ofertes de compra fins als expositors a la línia del pagament a caixa, mentre esperes el teu torn, es dispara la compra compulsiva. La pròpia col·locació de productes “premium” a les prestatgeries, constitueixen esperons perquè el consumidor es deixi portar pel que es presenta davant dels seus ulls i actuï com espera el promotor.

Crèdits ràpids sense paperassa (i sense informació clara sobre condicions de devolució). Diverses marques centrades en aquest objectiu (sostingudes per bancs ocults) duen a terme campanyes de comunicació que juguen amb quatre variables terribles: 1 petició on-line, 2 facilitat documental (només DNI), 3 agilitat/immediatesa (els diners arriba en hores) i 4 quantitat, que es pot sol·licitar per exemple, fins a 60.000 €, la devolució dels quals pot suposar un autèntic malson. “Comenceu a pagar, o pagueu menys, o res, fins a l’any que ve”. En una línia semblant, resulta espectacular l’intent d’una marca per entrar a l’atractiu sector de les alarmes antirobatori oferint la seva, al mòdic preu de 9 € mes, quantitat assequible que crida l’atenció, en realitat esquer, sobretot si no et fixes en la lletra petita, que “com de passada”, t’esmenta que, transcorreguts sis mesos, aquest preu es multiplica x 5 passant a 49€.

Mediadors “vinculats”. Rebo la trucada d’una societat que em diuen “vinculada” a una prestigiada entitat asseguradora de la que soc client. Per tant, escolto. L’operador, m’ofereix una pòlissa dental a un preu seductor, col·locant-me la coneguda reducció durant el primer any. En sol·licitar-me el compte bancari, que no li dono, dedueixo que les dues dates de que disposa han estat facilitades per la marca (a canvi d’alguna cosa): el meu telèfon i que no tinc pòlissa. La companyia paraigües (la meva), a la que truco, té pòlissa dental i està, a més, fent una campanya dental. Denuncio a tots dos?

Associacions de consumidors poc proactives als fraus al consum, ni a la seva difusió, com, per exemple, un conegut gel amb dispensador d’obertura exagerada que, en cada ús, desaprofita una bona part del contingut, obligant a una compra més freqüent sense que l’usuari ho detecti. L’actual pla Renove, que només atén la compra de cotxes híbrids i ens porta a buscar els de km 0, o l’amenaça de la ràpida desaparició dels discos durs que n’estimula una sobre compra.

Podríem seguir i seguir…reunificació de deutes, ofertes de criptomònades… Dels nudges favorables tampoc en som conscients, però almenys sabem que són institucionals i s’implanten a favor del ciutadà, facilitant una presa de decisions més racional que busca el benefici col·lectiu. Dels estímuls comercials que no juguen a favor nostre, llevat que siguem molt perspicaços, tampoc en serem conscients, així que l’accés a ells passa per la nostra pròpia sensibilització, reflexionant prèviament sobre allò que estem a punt de contractar o comprar i per una informació fluida i constant al públic, per part de l’administració i de les associacions de protecció del consumidor, actualment en carència.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.