La dona encara és invisible en molts camps de la ciència mèdica. “En una escala del 0 al 10, estaríem només en un 3”, segons Carme Valls i Llobet, metgessa i directora del programa Dona, Salut i Qualitat de Vida del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS). En declaracions a EL TRIANGLE, Carme Valls recorda que només fa 30 anys que es va començar a visibilitzar que les dones no havien estat incloses en els treballs de recerca ni s’havien tingut en compte els seus símptomes diferenciats en el cas d’un infart. “Als anys 90 es van adonar que s’havien descuidat les dones en les malalties cardiovasculars. Es pensaven que no podien tenir un infart i passaven a la cua per poder rebre un tractament”, explica. Gràcies a la doctora Bernadine Healy, va començar a canviar el paradigma en l’atenció cardiovascular.
Tot i que la cardiologia és l’especialitat més avançada en la igualtat en el dret a la salut, falta molt per fer. En declaracions a EL TRIANGLE, Maria Teresa Ruiz Cantero, catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat d’Alacant, indica que la revista The Lancet disposa d’una comissió de dones i salut cardiovascular que va fer una revisió de quasi 600 cites bibliogràfiques, on es va evidenciar que “després de 30 anys segueix havent-hi menys dones a les investigacions cardiovasculars; menys dones als estudis d’assajos clínics, menys dones ingressades. Menys de tot en relació amb els homes amb problemes cardiovasculars”.
Per Tasia Aránguez Sánchez, profesora de Filosofía del Dret a la Universitat de Granada i experta en dret a la salut de les dones, “s’ha avançat, però no de forma sistemàtica”. En conversa amb EL TRIANGLE, Aránguez alerta que encara avui s’infravaloren els símptomes de les dones; es genera una demora diagnòstica i a la vegada una demora terapèutica. Tenir un diagnòstic d’una malaltia d’alta prevalença femenina, com l’endometriosi, pot trigar fins a nou anys.
Les dones no apareixen en els assajos clínics dels medicaments, tot i que en són les principals usuàries, i es dupliquen els efectes secundaris respecte als homes per la seva ingesta. L’experta també denuncia que “el sistema de salut centra més atenció en les malalties agudes que en les cròniques, i resulta que les dones pateixen més malalties cròniques i els homes ingressen més per motius aguts”.
La situació encara és més greu en la salut reproductiva i sexual de les dones. Com indica Carme Valls, “s’ha tendit a menysvalorar la menstruació i a abolir-la sistemàticament amb anticonceptius”. Les causes del dolor menstrual no s’han investigat perquè s’ha considerat normal que la dona tingués dolor quan tenia la regla. Des de Granada, la professora Aránguez, afegeix que “el procés biològic de les dones s’ultramedicalitza i es percep com a incòmode per a la productivitat”. Segons Ruiz Cantero, hi ha farmacèutiques que no volen incloure les dones en els estudis perquè són inestables i els compliquen els assajos. Es va donar el cas d’unes proves de la Viagra femenina on la gran majoria dels participants eren homes.
Per revertir l’actual desigualtat, les expertes coincideixen en el camí a seguir. La catedràtica Maria Teresa Ruiz Cantero diu que “hi ha molta literatura científica sobre el tema, però no ha passat a la carrera universitària, i si no t’ho ensenyen no ho pots portar a la pràctica. Ja hi ha coneixement, però no està en els plans estudis, fet que provoca biaix de gènere en la pràctica professional”.
Per Tasia Aránguez, cal “una perspectiva feminista transversal en els plans d’estudis” per “atendre aquesta realitat diferencial”. La doctora Carme Valls, per la seva part, sosté que “la invisibilitat ha fet mal perquè ha faltat ciència de la diferència. Necessitem una ciència que estudiï bé els cossos dels éssers humans i millori la salut i la qualitat de vida”. Segons Valls, “com que no hi ha una bona recerca, quan donem cursos universitaris, necessitem bagatges de ciència, i si només s’han fet entre homes, ja no els ensenyo”.
Més difícil accedir a un grau de discapacitat
La vocal jurídica de l’Associació d’Afectades d’Endometriosi Crònica i membre del CERMI-Dones, Tasia Aránguez Sánchez, considera que la reforma del reial decret sobre reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat, que impulsa l’Imserso, “no té en compte la perspectiva de gènere i no inclou malalties d’alta prevalença femenina”. Segons Aránguez, “el reial decret s’ha oblidat de la fibromiàlgia o l’esteoporosi”.
Segons el seu parer, “és més difícil accedir a un grau de discapacitat si la malaltia no està dins de la norma, i veiem casos de dones amb patologies cròniques que no tenen reconeguda la discapacitat ni una pensió”. Segons un estudi de 65 sentències per incapacitat permanent, s’observa que davant d’un mateix diagnòstic de fibromiàlgia, un home té més opcions de rebre la incapacitat permanent, fet que indica l’existència d’estereotips de gènere a l’àmbit jurídic.
