Joan Laporta no ha mostrat gens de pressa a renovar el càrrec de CEO del club després que Ferran Reverter (foto), peça clau en el desenvolupament del pla estratègic del seu mandat i principal responsable de les decisions econòmiques i financeres adoptades des de la seva arribada a la presidència el 17 de març de l’any passat, renunciés el dia 8 de febrer passat.
En realitat, ha perdut el menor interès a atorgar a cap altre executiu el grau de poder, influència i nivell d’alta direcció que havia ostentat Reverter, fins a convertir-se en una incomoditat per a un president, com Laporta, acostumat a actuar al seu caprici i interessos, que no sempre són coincidents amb els del FC Barcelona.
L’única cosa que necessita per a governar com un autòcrata, sense controls ni haver de donar explicacions a ningú, són aquestes victòries que li està donant ara mateix Xavi Hernández, és a dir generar i mantenir un clima d’eufòria i d’entusiasme al voltant del primer equip que mantingui als socis i a l’entorn mediàtic distrets i dedicats exclusivament a cantar les lloances i les expectatives del projecte futbolístic.
Més enllà de com acabi la temporada, malgrat que la distància amb el líder i el segon de la Lliga ha augmentat des del relleu en la banqueta i que el Barça va caure a la Champions, a la Copa i a la Supercopa, l’esforç en el mercat d’hivern i, sobretot, la reaparició de Pedri, el rescat de Dembélé, la consolidació d’Araujo, Nico i Gavi i els gols salvadors de Luuk de Jong han retornat al joc i als resultats el nivell competitiu necessari.
Amb gols i un futbol d’atac bastant millorat i la inestimable amplificació de l’aparell mediàtic laportista, el president en té de sobres per a governar sense ningú que li tusi.
Ferran Reverter segueix a l’organigrama oficial com a CEO del FC Barcelona i allí seguirà, mentre a Laporta li convingui mantenir una situació de buit que ja s’ha normalitzat amb la gestió repartida entre uns quants lleials al president i executius de mig pèl que l’obeeixen cegament sense fer preguntes. Entre ells, el molt apocat Eduard Romeu, el vicepresident econòmic, al qual només se li demana que, com en la presentació del Forensic, actuï en una comèdia en la qual el propi Reverter no va voler participar, perquè ni tenia sentit ni els resultats revelaven aquell escenari criminal i de corrupció que ell mateix, quan pertanyia al clan, s’havia encarregat de propalar gratuïtament.
Quan es decideixi a executar el relleu i resoldre una situació surrealista com l’actual, d’un CEO assegut a casa seva i Laporta indiferent, o fins i tot encantat en aquesta inestabilitat, si és que finalment fitxa un altre CEO o a una espècie de director general, serà algú amb un perfil molt baix i amb les funcions estrictament necessàries per a l’administració.
Això, sempre que no remati aquest somni daurat en el qual ara viu, sense ningú -executius, directius, assemblea o estatuts- que li puguin discutir ni fiscalitzar, recuperant a Joan Oliver, com seria el seu desig. S’atrevirà? Si Xavi guanya dos partits més per golejada, tot és possible.