L’operació Arthur-Pjanic no va ser cap delicte

La Fiscalia italiana, que investiga altres actuacions de la Juventus, ha descartat aquest intercanvi que la junta de Laporta ha ficat amb calçador davant el fiscal de Barcelona

La Fiscalia italiana no investigarà, finalment, l’intercanvi entre el Barça i la Juventus que va portar a Miralem Pjanic (foto) al conjunt blaugrana i a Arthur Melo a l’equip ‘bianconero’ l’estiu del 2020. L’interior bosnià va fitxar per 60 milions d’euros, mentre que el brasiler ho va fer per uns 70. L’operació es va tancar pocs dies abans de finalitzar el mes de juny, clau per a quadrar els comptes del club blaugrana que, com s’ha reconegut en tots els arguments aportats per l’anterior directiva de Josep Maria Bartomeu, estaven al límit. Més encara en aquell escenari del primer estiu de la pandèmia, quan l’estadi i el Museu feia més de tres mesos que estaven tancats i la tresoreria havia registrat un descens dels ingressos previstos superior als 80 milions.

La notícia és destacable perquè, entre els casos que la junta de Joan Laporta ha enviat a la Fiscalia Provincial de Barcelona, sospitosos d’irregularitats i presumptes delictes de l’àmbit penal, figurava aquesta operació. Per als advocats que van acabar de remenar en el Forensic, vist que al final de llargs mesos de persecució a la recerca d’actes criminals no hi havia realment possibilitat d’incriminar a la junta anterior, van triar finalment l’intercanvi de futbolistes entre el Barça i la Juve i el de Cillesen i Neto, en aquest cas amb el València pel mig, per a engreixar un “dossier” amb molt més soroll que nous.

Els experts ja havien mostrat, encara que amb la boca petita per a no disgustar ni a Laporta ni a la premsa assedegada de venjança i de presó per a Bartomeu i la seva junta, un gran escepticisme respecte a la possibilitat que aquesta operació prosperés en l’àmbit penal com un delicte sostenible.

A la llum dels fets i de les xifres, que per descomptat van ser clares, transparents a la memòria oficial del club i admeses en el seu moment, ningú pot posar en dubte que l’avantatge comptable del traspàs i de la venda produïen un atractiu i necessari benefici, en part artificial, perquè s’havien valorat tots dos futbolistes, el barcelonista Arthur i el ‘bianconero’ Pjanic, per sobre del seu veritable valor de mercat.

Arthur, un futbolista amb talent i força combinats i àmplia visió de la jugada, va destacar al Camp Nou i va cridar l’atenció d’alguns clubs capdavanters com l’italià. Era lògic que despertés interès, sobretot si en aquest cas el Barça estava disposat a comprar per un bon preu a Pjianic, un migcampista tot terreny amb menys habilitats ofensives, però amb un demostrat caràcter per a la lluita en el centre del camp.

D’altra banda, els 70 milions pel brasiler deixaven un important marge de benefici, una vegada amortitzat, per a compensar pèrdues, mentre que la compra de Pjanic no suposava en aquest exercici un cost significatiu, ja que es començava a amortitzar a partir de la temporada 2020-21.

Com sempre, es va criminalitzar de manera aguda i cruel el seu fitxatge per part de l’entorn laportista que, no obstant això, va arribar al Barça després de guanyar quatre ‘scudetto’ (2016-17, 2017-18, 2018-19 i 2019-20) i dues Copa d’Itàlia (2016-17, 2017-18). Així i tot, va ser el blanc preferit de la premsa contrària a la gestió de Bartomeu per a accentuar aquells aspectes del seu joc menys destacats, fins que el futbolista es va veure severament afectat per tanta crítica.

És a dir que, des del punt de vista futbolístic, de la relació preu i rendiment, no va donar el resultat previst, en bona part pel fet que quan un futbolista arriba amb un valor de mercat per sobre de les seves expectatives, tard o d’hora ho acaba pagant, especialment en un club amb la pressió del Barça i el pes del seu entorn i dels mitjans de comunicació. Finalment, el futbolista va ser cedit al Besitkas turc al principi d’aquesta temporada, que es va fer càrrec de la fitxa del bosnià.

Tot això no suposa que, en cap concepte, l’operació pugui considerar-se fora de la llei o presumptament fraudulenta. La justícia italiana, que posseeix una llarga tradició en matèria de detecció i escarment contra les malifetes fiscals i econòmiques dels grans clubs, als quals ha sancionat amb enormes multes i descensos de categoria, va incloure el traspàs de Pjanic i la compra d’Arthur en l’àmbit d’una gran investigació  a la Juventus, que ha rebut en els últims temps fortes injeccions de capital estranger, provocant un cert renou.

Analitzar-ho no suposava cap indici de delicte i molt menys la presumpció que ho fos, com es va interpretar a Barcelona quan, una altra vegada, es va manipular la notícia, donant per fet que l’actuació dels tribunals d’aquell país condemnaria al club italià per aquest doble acord amb el Barça i, subsidiàriament, obriria el camí a que la justícia espanyola obrés en la mateixa direcció.

Al final, com era lògic, la Fiscalia italiana no ha perdut ni un minut a deixar fora de qualsevol sospita i males interpretacions l’assumpte, la qual cosa suposa un precedent molt important i la pràctica seguretat que la Fiscalia Provincial de Barcelona tampoc podrà trobar empara legal per a processar a l’anterior junta per haver fitxat a Pjanic i produir guanys amb la venda d’Arthur Melo.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides