«Quan el PP assumeix el discurs de Vox, el legitima»

Entrevista a Xavier Rius Sant

Xavier Rius Sant

Periodista i escriptor. Especialitzat en drets humans, conflictes internacionals, terrorisme i ultradreta, és autor de nombrosos llibres, entre els quals El libro de la emigración en España (Almuzara). Ara publica Els ultres són aquí (Pòrtic). També és professor d’història.

Els ultres han deixat mai de ser aquí?

Una bona part de la ultradreta a Espanya es trobava amagada al Partit Popular, però com que hi havia aquest sentiment de culpa de la dictadura, callava. Apareixia també la ultradreta franquista, de la Falange, Democràcia Nacional, España 2000…, que protagonitzaven lluites caïnites per personalismes, i no anaven enlloc. Després va irrompre Plataforma per Catalunya, a Vic, amb Josep Anglada, que va arribar a tenir, el 2011, 67 regidors. Volia assemblar-se a la ultradreta de Le Pen: “Encara que siguem franquistes, que és igual, fora els emigrants”, etc. Es va descompondre per baralles internes, van expulsar Anglada… I també perquè el procés va trastocar l’agenda política. Al final del 2013, governant ja Rajoy, Alejo Vidal Quadras, que aleshores era vicepresident del Parlament Europeu, el diputat del PP Santiago Abascal i altres col·legues seus, que estaven molt descontents amb Rajoy perquè no derogava la llei del matrimoni homosexual –que des de l’oposició havia recorregut davant el Constitucional–, la de l’avortament, la de la memòria històrica…, i també perquè no feia front al procés, aplicant un 155 preventiu a Catalunya, d’amagat del PP, legalitzen Vox.

En aquest jardí tan florit de les extremes dretes, qui tenien, diguem, més pes específic?

Els que deien que Franco va fer coses bones, la ultradreta sociològica, que estava al PP. Diputats del PP havien estat procuradors en Corts. És aquí on s’aixopluga l’extrema dreta, bastant nombrosa. A diferència de Le Pen, que va contra els emigrants i la Unió Europea, aquesta dreta enyora el franquisme. Amb Franco no hi havia delinqüència, ni terrorisme…

Per allò de “primer els de casa”, Plataforma per Catalunya, que va començar dient-se Plataforma Vigatana, semblava un fenomen pròpiament català. Va ser així?

Va ser una creació personal de Josep Anglada, que havia estat de Fuerza Nueva, i havia format part de diferents llistes electorals. Quan Blas Piñar no aconsegueix revalidar el seu escó, tot això se’n va en orris. Llavors, van començar a arribar emigrants marroquins a Vic. Els seus nens estaven concentrats en dues escoles, i l’Ajuntament va decidir redistribuir-los pels diferents centres del municipi, inclosos els concertats. Això no va agradar a alguns pares, i Anglada ho va aprofitar, al costat d’altres coses, per treure’n profit. En la Catalunya profunda funciona molt això de “jo soc d’aquí de tota la vida”, on hi ha hagut segregació històrica. Els catalans de primera, els “de muralles endins”. Després els masovers, que, com que es mecanitza el camp, van a treballar a les fàbriques de Vic. Més tard, els andalusos. Als anys 80, els marroquins… Cada grup segrega el següent. Plataforma per Catalunya és, del 2007 al 2011, amb 3.000 vots, la segona força política de Vic a les municipals. Però a les autonòmiques i les generals només en treu 1.000. On van els altres 2.000? A Convergència, i no a Montilla, “perquè Montilla no és de casa”.

Vox, amb totes les excepcions, pot considerar-se un partit homologat amb Matteo Salvini, el lepenisme, etc.?

La ultradreta europea no pot anar unida. Hi ha, d’una banda, la dels polonesos i els hongaresos (que és on se situa Vox), amb la cosa de la família tradicional, catòlica, i d’una altra els partidaris de l’avortament i els drets dels homosexuals. Marine Le Pen deia que estava a favor de la llei de l’avortament de Zapatero. Vox diu avortament zero, i en el tema del matrimoni homosexual, és curiós, perquè mentre que el número dos del Front Nacional francès, Florian Philippot, es va reconèixer públicament homosexual, i la vicepresidenta d’Alternativa per Alemanya tenia una companya emigrant de Sri Lanka, a Vox, si algú és homosexual ha de dissimular-ho. En aquestes qüestions, l’extrema dreta europea està molt dividida. Fins ara, només coincidien en la qüestió de l’emigració i Europa.

L’ultracatolicisme és potser el component més nombrós, o el ciment de Vox?

En el seu origen, Vox comptava amb el suport de gent com Rocío Monasterio, Espinosa dels Monteros…, molt relacionats amb Hazte Oír (els que munten l’autocar contra els drets dels homosexuals), que es diu que formen part d’El Yunque, una secta ultracatòlica amb seu a Mèxic. No obstant això, Abascal es va divorciar, i el 2018 es va tornar a casar per l’Església. O sigui, encara que és ultracatòlic no és de l’Opus. En canvi, a Catalunya tenim Jorge Buxadé i als cosins Garriga i altres de Vox, que també formen part de l’Opus Dei. Els de Madrid no em consta que ho siguin. Juan José Aizcorbe diu que és catòlic, però no de l’Opus.

Quins són els vincles de Vox amb Trump i el trumpisme?

Quan Rafael Bardají, que va ser membre de la FAES, amb Aznar, va entrar a Vox, va viatjar als EUA i va dir a les xarxes que s’havia reunit amb Steve Banon, que va intentar crear des d’Itàlia una plataforma europea d’extrema dreta, que va fracassar, i que va acabar barallat amb Trump. No li funciona perquè, com dèiem, Alternativa per Alemanya o Le Pen estan a favor de l’avortament, en oposició oberta amb els ultracatòlics. Però, per descomptat, tota la ultradreta veu en Trump un lideratge, un cabdill que, a més, fa servir de manera desacomplexada una estratègia de fake news, que veuen que funciona. Tots aquests grups recolzen Trump, en qui veuen un model a seguir.

L’extrema dreta forma part, encoratja o es vincula d’alguna manera amb la distopia, el negacionisme, etc.?

Hi ha dos sectors molt diferents entre els negacionistes i els antivacunes. Un d’ultradreta, que parteix de la conspiració: els de Hollywood, Bill Gates, els lobbies gais, els de Brussel·les…, són uns senyors malèfics que es confabulen contra els humans. Un altre sector és més aviat esquerrà, ecologista, que també surten amb allò d’“ells”: els rics, els poderosos, els que sempre han manat… A la ultradreta, encara que alguns tenien els seus dubtes, molts s’han manifestat en contra de les vacunes. Quan Macarena Olona penja a l’abril un tuit vacunant-se, Abascal es cabreja i Vox acaba defensant el dret a no vacunar-se, una cosa que no cau del tot bé entre els seus metges. No diuen que el virus és un muntatge de Bill Gates, però sí que es refereixen a la “dictadura sanitària”. A la festa que organitza la tardor passada Vox a IFEMA, el raper G. Babe canta Los días finales, una proclama contra les restriccions. La lletra diu: “Lucharé hasta el final como un Berlín, y si caemos pereceremos con gloria”, i en off surt una veu que parla de Soros, la governança mundial, les farmacèutiques… Aquesta veu era part d’un discurs de Pedro Varela, en una jornada contra les vacunes. Vox diu que no és nazi, però, encara que volen distanciar-se, acaben escollint un raper antivacunes, neonazi, per cantar a la seva festa.

Pot fer la sensació que Catalunya està vacunada contra l’extrema dreta, però Vox té 11 diputats al Parlament…

L’extrema dreta “catalana, ni espanyola, ni musulmana”, diguem-ne; és a dir, d’empremta nacionalista, no ha calat gens. Vox surt aquí, sobretot, de gent que ha votat Ciutadans i el PP. Quan amb el matrimoni gai, la memòria històrica, l’avortament…, no en té prou, Ortega Smith (aprofitant que desarticulen Manos Limpias) es troba amb el camí lliure per presentar querelles amb el tema del procés. Així, Vox va guanyant visibilitat. El que cabrejava Alejo Vidal Quadras i Santiago Abascal amb Rajoy venia del Pacte del Majestic, pel qual Pujol recolzava Aznar al Congrés a canvi de no oposar-se a les polítiques de Convergència a Catalunya. Tot això, sense descartar que hi ha molta gent a qui li agrada votar el follonero.

Hi ha qui sosté, potser piadosament, que Vox no és més que una forma de gamberrisme. És així o alguna cosa pitjor?

Hi ha un perill, perquè contamina el PP, com hem vist a Madrid, amb les eleccions d’Ayuso. Quan el PP assumeix el discurs de Vox, el legitima. Ara hem de veure de quin costat cau la moneda a Castella i Lleó, perquè el PP no té la majoria absoluta i Abascal ja ha dit que, si vol el seu suport, li exigirà acords programàtics, i fins i tot la seva participació en el govern. En qualsevol cas, cal tenir en compte que l’extrema dreta és calidoscòpica. Intenta ocultar aspectes de la seva naturalesa, que poden no agradar, o presumir de coses que no són. El pare de Marine Le Pen, fundador del Front Nacional, negava l’holocaust i la seva mare deia que Israel és el baluard contra l’islamisme. Se’ls fa callar, però els militants segueixen sent els mateixos.

Facebook
Twitter
WhatsApp

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.