Després de la fugida de Ferran Reverter, la qüestió principal no resolta és el més que probable incompliment del pressupost del curs 2021-22, que en el seu moment ja va ser aprovat amb un dèficit ordinari en l’assemblea d’octubre. Tangencialment, la situació estacionària de Reverter, que continua apartat de la gestió, però no desvinculat del club, va camí d’enquistar-se, perquè ni l’exCEO se’n fia de Joan Laporta ni el president sap com tancar aquesta ferida sagnant, més enllà de deixar passar els dies.
El càlcul d’aquest pressupost va xifrar en 765 milions els ingressos i en 784 milions les despeses, amb una pèrdua d’explotació de 19 milions que es pretén compensar amb un superàvit financer i el crèdit fiscal corresponent per a deixar finalment un resultat positiu de 5 milions de guanys.
Aquesta previsió, no obstant això, no es complirà, tret que el nou equip de direcció recorri a algun artifici comptable, perquè, a més, no existeix cap indici seriós que pugui gestionar-se la venda de Barça Studios, companyia de la qual el FC Barcelona es quedaria amb el 51% de les accions, en el supòsit de trobar un soci amb la voluntat d’adquirir la resta de les accions per 100 milions. D’aquesta operació, la meitat es destinaria a la inversió en coproduccions i l’altra meitat, 50 milions, entraria en el balanç com a benefici net.
L’altra partida que s’ha trencat en pedaços es correspon amb l’impacte negatiu que ha suposat l’eliminació de l’equip en la fase de lligueta de la Champions League i la important reducció dels ingressos mínims previstos sobre la base d’aconseguir els quarts de final. A més de minvar considerablement els ingressos per superar les successives fases, el club ha deixat de guanyar uns quants milions afegits, a causa de la pèrdua de partits. Des d’aquest punt de vista, el daltabaix econòmic és absolut, com ho seria l’eventualitat de no classificar-se entre els quatre primers al final d’aquesta temporada.
Aquesta ha estat la raó principal per la qual Laporta va decidir acudir, com mai ho havia fet abans el Barça, al mercat d’hivern per a fitxar una davantera sencera, completament nova, amb Ferran Torres, Adama i Aubameyang. La idea, encara que en algun moment van sorgir expectatives de competir per la Lliga, era reforçar l’alarmant falta de gol evidenciada per l’equip des que, en la pretemporada, van ser ‘deportats’ Leo Messi i Griezmann. A la seva arribada, després de comprovar l’estat real de l’equip, Xavi Hernández va plantejar la necessitat urgent de davanters.
La despesa gruixuda de salari de tots aquests jugadors s’ha ajornat per a burlar el control salarial imposat per LaLiga, de manera que, en el pròxim exercici, no només la tresoreria haurà de fer front a aquests nous costos, sinó també als ajornaments de les fitxes que alguns dels futbolistes, bàsicament els capitans, van deixar de cobrar per a adaptar aquest marge salarial als límits d’un club que Laporta ha ofegat amb un exagerat i descontrolat augment de les pèrdues.
Però això serà a partir de l’1 de juliol. Per al tancament de l’exercici 2021-22 les expectatives d’afegir un flux d’ingressos extraordinari passen únicament per desbloquejar un dels més controvertits assumptes que guarda relació amb l’estratègia geo-futbolística de Joan Laporta sota la batuta de Florentino Pérez. El president blaugrana es va unir al capdavant d’un front contra Javier Tebas i el projecte LaLiga Impulso, inclosa una demanda judicial, rebutjant la possibilitat de rebre un préstec a compte de futurs drets de TV que comercialitza LaLiga a través del fons d’inversions CVC.
El Barça podia haver obtingut una injecció de diners de 270 milions de no haver-se aliat amb el Real Madrid en una lluita a favor de la Superlliga i, subsidiàriament, des d’aquesta posició, en contra de la LaLiga i dels seus interessos, negant-se a acceptar les condicions de LaLiga Impulso.
No obstant això, el mateix Laporta i el seu equip econòmic han entrat en una fase d’esquizofrènia, intentant convèncer a CVC, d’amagat de LaLiga, perquè els diners arribin al Barça sense passar pel control de l’associació dels clubs professionals o, si més no, en unes condicions especials.
Ara que Laporta els necessita peremptòriament per a sobreviure el que li ha demanat a CVC és que aquests diners que està disposat acceptar no computin com a deute sinó com una entrada de capital, un fet que sí que és possible per als clubs amb forma jurídica de SAD, però que sembla forassenyat en una entitat com la blaugrana, que és una associació esportiva sense ànim de lucre.
Un altre dels obstacles radica en el fet que, d’acord amb el repartiment pactat i aprovat en assemblea per LaLiga, el destí d’aquest capital ha de ser per a inversions en infraestructures en un 70%, és a dir el gruix del botí, mentre que només el 30% pot contribuir a la compra de jugadors. Només d’aquesta manera es garanteix que cap club pugui reforçar-se més que un altre.
El que pretén el Barça és precisament el contrari, dedicar pràcticament el 100% a fitxar una estrella com Haaland, malgrat els molt clars advertiments de Javier Tebas en el sentit que, a més d’acceptar els diners de CVC com la resta dels equips, per a contractar el davanter noruec el Barça havia de desfer-se del pes de diversos jugadors més.
El Barça argumenta que pot aconseguir diners per a infraestructures com l’Espai Barça per altres mitjans a través de Goldman Sachs i que, per tant, no té cap necessitat d’acceptar aquest tracte amb CVC a canvi de la cessió del 10% dels drets de TV per cinquanta anys. Aquesta fórmula inacceptable mesos enrere es contempla ara com a possible, sempre i quan es trobi una fórmula SA per a capitalitzar una entitat que no ho és.
Un pla diabòlic predestinat a complicar finalment no només les relacions amb LaLiga i amb la resta dels clubs als quals el Barça ha denunciat davant els tribunals, sinó també a provocar un cisma amb el Real Madrid. El que no sembla intel·ligible és que el Barça pugui disposar del 100% del capital per a fitxar a Haaland (foto), a canvi dels drets de TV, i la resta dels clubs només pugui usar el 30% per a reforçar les seves plantilles. Més sembla una provocació i un motiu inevitable de conflicte legal que una solució per a quadrar els comptes, perquè també caldria veure quant pot tardar el tancament d’un acord si hi ha una demanda i algun tipus de mesura cautelar que el deixi en suspens.
L’exCEO Ferran Reverter va comandar aquesta possible alternativa. Ara sembla que la reacció de fitxar un substitut perd força i que el mateix Joan Laporta s’ha posat al capdavant d’un equip econòmic integrat pel directiu Ferran Olivé, el president de la comissió econòmica Jaume Guardiola i el vicepresident econòmic Eduard Romeu, en aquest cas concret amb la col·laboració del mateix Mateu Alemany, director de futbol, pels seus coneixements i contactes, perquè a més de convèncer a CVC, a LaLiga i a la resta dels clubs també cal controlar la ira o la reacció, la que sigui, de Florentino Pérez.
