Absorta davant la paella, esperant que l’oli agafés temperatura, se’m va aparèixer en el fons antiadherent la cara barbameca i d’ulls xiquets de Vladímir Putin. De l’esglai, en lloc d’ous ferrats aquest divendres vam menjar ous regirats. Però això no va tindre importància. En qüestió de segons, no sols em va quedar claríssimament clar d’on ve el gas, sinó amb qui ens estem jugant les habitacions i el bullit que, com el Sr. Vladímir es posi més fanfarró, el tindrem cru.
Com els sobresalts no arriben mai sols, en la sobretaula, a l’arrabassada protagonista de la meva sèrie turca preferida se li va posar de sobte cara d’Isabel Díaz Ayuso, començant a tirar pestes del seu cap, un que té molts màsters i poques llums. Es veu que al seu pobre germà no li deixen treballar a gust en les seves coses i guanyar-se la vida amb la suor comissionista del seu front. Cal veure que injustícia!
Al poc, i deixant-me l’ànima en suspens, van i posen una reposició de “El cap infiltrat”. El trist cas de l’empresa Génova and Co., on no donen piuli amb bola des que la madrastra i germanastres de Blancaneu es volen carregar al príncep Casat i aquest es regira com pot per a no perdre el seu tron. Total, caminen traient-se els fetges i, mentrestant, la casa sense escombrar.
Enlluernada amb l’espectacle de les misèries alienes i tipa de crispetes, no em vaig adonar del toll de sang que s’estava formant sota el televisor fins que vaig notar la humitat sota els peus i un fort regust de ferro en el cel del paladar. En la batussa, se’ns està dessagnant la democràcia, la dreta civilitzada, la dignitat en la política i el prestigi de les institucions públiques i, d’aquesta sang, va prenent força l’extrema dreta.
Ens estem rient, perquè no és per a menys, però pressento que després plorarem. Des de l’esquerra cal prendre nota, i actuar. No sigui que, amb la cridadissa de l’espectacle de titelles i contestant alegrats a la pregunta de si ve el llop, no ens adonem que els llops ja estan en l’escenari i protagonitzant la funció.