Messi ja sap que va ser Piqué qui el ‘va trair’

Un periodista argentí de la seva confiança afirma que el central li va dir a Laporta que sense Messi s’arreglava el marge financer. Tots dos ja s’havien enfrontat mesos abans

Dies enrere, quan Leo Messi va passar per Barcelona, va convidar a sopar als seus dos millors amics del vestuari, Jordi AlbaSergio Busquets. Amb Gerard Piqué no es parla des de fa mesos, una enemistat que s’ha aguditzat a partir que, després d’arribar a París i superar el primer xoc de la puntada que li va donar Joan Laporta l’últim moment, quan va tornar a Barcelona un matí d’agost, pensant que anava a renovar a la tarda, ha anat coneixent la rebotiga del que ha passat i, sobretot, la participació d’alguns dels personatges de l’entorn del president com la de Gerard Piqué.

Leo sap que el seu excompany no sols el volia fora del vestuari, sinó que directament va suggerir que sense Messi s’anaven a resoldre els problemes del marge salarial del moment. “Sense Leo, s’arregla el tema del joc net financer”, va ser el que Piqué li va dir a Joan Laporta poc abans d’aquesta gran decisió segons el testimoniatge del periodista Juan Irigoyen al diari El País. En un detallat article titulat El purgatori de Messi a París, es relata com va patir el davanter argentí per a adaptar-se a la vida de la capital francesa quan va fitxar pel PSG i es recorda el perquè dels problemes econòmics que van impedir la seva inscripció per a complir els paràmetres del límit salarial exigits per LaLiga.

En aquest sentit, l’article assenyala que Gerard Piqué va arribar a transmetre al president Joan Laporta que la solució per a la delicada situació de les arques del FC Barcelona passaven per la marxa de Messi, qui ja havia quedat lliure el 30 de juny després de vèncer el seu contracte com a blaugrana. “Sense tenir clar per què la directiva del Barcelona va decidir no signar el contracte pactat, a oïdes de Messi també va arribar una sort de traïció en el vestuari. Piqué va parlar amb Laporta per a dir-li que la solució per al Barça era no renovar al 10”, diu l’article amb revelacions exclusives fruit de la vella amistat i confiança del periodista amb el davanter argentí.

Abans d’aquesta confirmació per part de Messi, els fets ja suggerien que Gerard Piqué s’havia convertit en el confident i espia de Joan Laporta en un vestuari on Leo manava totalitàriament i havia assenyalat a Piqué com un mal company, insolidari i egoista. Leo i Gerard havien protagonitzat un fort enfrontament amb motiu de la decisió de Josep Maria Bartomeu de rebaixar un 12% les fitxes de tots els esportistes professionals del club, unilateralment i a l’empara de la llei, amb motiu de l’explosió de la pandèmia el 14 de març del 2020.

La mesura va servir per a compensar la caiguda de tots els ingressos directes de les competicions i evitar descomptar el sou de la resta dels empleats del FC Barcelona de la nòmina no esportiva. Leo i Suárez no sols no van estar d’acord sinó que van liderar un moviment intern perquè alguns jugadors disposats a acceptar una regulació de les seves fitxes per a adaptar-se a la realitat econòmica. Ter Stegen i algun altre van negociar arranjaments i Piqué, en concret, va acceptar una certa rebaixa, de 1,9 milions, però a canvi d’ampliar dos anys el seu contracte, que acabava el 2022 estirant-lo fins al 2024, incloent-hi el pagament d’una prima de fidelitat final de carrera d’onze milions, assegurant-se 30 milions mínim per temporada d’aquesta extensió.

Messi va considerar aquesta maniobra com una traïció i així ho va escriure a la pissarra del vestuari al costat d’una llista en la qual apareixien els noms de la resta futbolistes que havien renegociat les seves condicions. La brega entre tots dos va ser de les que fan història. Perquè es pugui comprendre millor, Piqué va acceptar de Bartomeu una rebaixa conjuntural a canvi d’un contracte final de meravella, una espècie de tracte mentider si s’analitza des del punt de vista del ‘sacrifici’ que estava disposat a fer en benefici del club. Cap.

Però, per a convèncer a Messi i al vestuari que ell continuava sent un company solidari i molest amb el tracte de la junta directiva aquell mateix dia, a les portes del Barça-Madrid, el central va lligar una entrevista amb La Vanguardia en la qual destrossava la gestió de Bartomeu i l’assenyalava com a culpable de la mala situació de l’equip, incloses la destitució de Valverde i la contractació de Quique Setien, dues de les accions que el mateix vestuari havia promogut i suggerit al president a la vista de la situació i l’estat anímic i de les relacions internes entre els mateixos jugadors i el cos tècnic. Una bomba sense venir al cas, provocant un enrenou mediàtic que no va ajudar, al contrari, a preparar el Clàssic contra el Real Madrid.

Gerard Piqué, per tant, va poder alimentar un ressentiment i una certa incomoditat que, segons els testimoniatges, l’haurien portat a intervenir en contra de la possibilitat que Messi no renovés l’estiu passat. Laporta, certament, ja tenia motius econòmics de sobres per a desfer-se d’un compromís que ell havia adquirit amb Leo per a renovar-lo per dues temporades i 200 milions que l’argentí acceptava cobrar en quatre anys.

Amb els economistes, els executius i els avaladors en contra d’afrontar aquest gran esforç, el nou president va avaluar que amb Messi no podria controlar el vestuari, ni tan sols podria entrar com fa ara, mentre Piqué li oferia una perspectiva idònia, un confident i un influencer entregat a la seva causa i capaç de controlar als nous i de trencar la disciplina dels capitans, bàsicament Busquets i Alba, com ha anat fent quan a la directiva li ha convingut que Gerard Piqué actués com a portaveu.

En això s’ha convertit el central repudiat per Messi i blindat per Laporta, en un altre altaveu mediàtic que, per cert, ara porta callat uns dies després d’haver dit descaradament que amb Xavi els futbolistes haurien de realitzar un sobreesforç que no van fer amb Koeman. Piqué ja no dona la cara en els mals moments, prefereix refugiar-se a Twitter per a dir “pocavergonya” a Freixa, admetre que trenca la dieta que li marca Xavi o afirmar que “si jo fos president enviaria l’entorn a prendre per cul”.

Aquesta actitud llenguallarga no és aïllada ni casual sinó que es va arrelant producte del mimetisme amb els alts càrrecs del club, com el mateix president, que insulta a socis i els àrbitres i directius tipus Mike Camps, que també li falta el respecte sistemàticament a tot aquell, periodista o barcelonista, que no es declara laportista, per no parlar dels barruers del Twitter com Modolell Massip, al qual es va unint Lluís Carrasco, qui acaba d’escriure el següent sobre Dembélé: “Genera tensió, mal rotllo, incomoditat, egoisme i http://nul.la integració. Ni marca gols ni els dona”.

Sens dubte es viu amb nerviosisme la decepció d’un projecte que en menys d’un any ha anat cremant totes les seves expectatives.

(Visited 294 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari