L’acord definitiu amb Spotify no serà vàlid en tant que no l’aprovi l’assemblea de compromissaris del FC Barcelona, que tornaran a ser cridats a consulta en una assemblea que podria tenir caràcter extraordinari o bé introduir l’aprovació en la pròxima ordinària, que no es produiria fins al mes d’octubre pròxim, amb el contracte ja en vigor. No ho va precisar el president Joan Laporta en la seva primera declaració oficial sobre els esdeveniments de la setmana passada, un d’ells la postergació de l’anunci amb la plataforma de streaming sueca i l’altre, en absolut menor, la fugida de Ferran Reverter a la qual el president va voler posar el seu punt de vista còmic i surrealista. “Ens ha demanat un any sabàtic”, va dir amb aquest to burleta i divertit, procurant que el seu missatge estimuli la sortida física i ràpida del seu CEO en les pròximes hores.
La convivència de Reverter amb la dinàmica del dia a dia de la gestió no té cap sentit a la vista que totes dues parts, encara que hagin volgut aparentar una solució amistosa i a plena satisfacció dels seus interessos, es van crispant per moments. A l’ex CEO no li ha agradat, en absolut, que des de l’aparell de comunicació del club, aquest que abans tenia a favor, s’hagi afanyat a filtrar tota una sèrie de motius i de desavinences que, bàsicament, han pretès convertir Ferran Reverter en una espècie de declarat enemic dels socis, en el pervers executiu que tramava la conversió del Barça en SA. La realitat és que aquests plans tenien i tenen el vistiplau de Laporta, a qui ara li interessa refredar totes aquestes informacions.
Sí que va ser clar Joan Laporta en el fet que el Barça estava ara a l’espera que arribessin els contractes signats per Spotify per a tancar un patrocini que neix amb un dubte molt raonable i controvertit, perquè diferents fonts ben informades han apuntat que la intenció de totes dues parts, per a quadrar les xifres i els actius, és la d’activar el naming rights de l’estadi blaugrana, de manera que passi a denominar-se Spotify Camp Nou. Fins i tot es va admetre, des de la negociació, que s’estava acabant de polir aquesta aresta.
La marca sueca, lògicament, no entén posar el ‘cognom’ a l’estadi si desemborsarà durant tres anys una quantitat molt important en una inversió que és sobretot d’imatge, publicitària i de màrqueting. El problema que es planteja davant aquesta possibilitat el va apuntar amb la seva habitual precisió i lucidesa el periodista Xavi Bosch a les pàgines del Mundo Deportivo en un article en el qual analitzava i valorava la possibilitat que sigui Spotify el nou patrocinador principal de l’equip blaugrana, que apareixeria en el frontal de la samarreta dels primers equips de futbol, masculí i femení, també en el dors de la samarreta d’entrenament i al costat del nom de l’estadi. “S’ha escrit que la intenció és que el nom de l’estadi sigui Spotify Camp Nou. Si és així, s’incomplirà una de les línies vermelles que va votar massivament el soci el 2014. La pregunta, que va arrencar un 72,36% de vots a favor, era: Aprova la proposta del nou Camp Nou, l’Espai Barça i el nou Palau Blaugrana? Literalment impecable, però en la proposta es va dir sempre que el nom del patrocinador que posaria els 200 milions pels title rights, sempre seria el cognom de Camp Nou. En cap cas, el nom. Per tant, seria Camp Nou Spotify. Així sí. Si és a l’inrevés, hi haurà qui pugui impugnar-ho”.
En efecte, inclosa en la proposta de la directiva blaugrana al referèndum plantejat l’abril del 2014 es va sotmetre a la votació dels socis un pla de finançament amb absoluta claredat, precisava que 200 milions dels 600 pressupostats procedirien directament dels title rights, és a dir d’adossar-li al Camp Nou el nom d’un patrocinador. L’esperit del recurs i de l’estratègia blaugrana dissenyats pel vicepresident econòmic d’aquell moment, Javier Faus, va ser protegir la identitat i l’arrelament emocional i sentimental de la nomenclatura d’un estadi amb tanta història que mai es va deixar dir d’una altra manera que no fos com espontàniament van voler batejar-lo els socis de l’època.
Amb el temps, aquesta senzilla litúrgia de denominar Camp Nou a l’estadi que deixava enrere el vell Les Corts va contribuir a consolidar l’expressa voluntat de tots els barcelonistes d’evitar canviar-lo de nom en homenatge a un futbolista o a un president. Fins i tot la possibilitat d’explotar comercialment el Camp Nou per raons d’evident necessitat financera per a modernitzar les instal·lacions va ser una opció que sempre es va plantejar des del respecte a aquest sentiment tan generalitzat.
El segon referèndum, telemàtic, set anys més tard, era inevitable perquè Joan Laporta superés una situació de possible rebuig social, perquè el convenciment dels barcelonistes era que només una consulta popular podia canviar el que una altra consulta havia decidit, no incloïa en el seu postulat cap modificació en relació amb aquesta qüestió dels title rights, que no són el mateix que els naming rights.
Caben, per tant, totes les interpretacions, encara que sembla evident que a la consulta del passat mes de desembre l’única pregunta dirigida al soci plantejava un sí o no a ratificar l’acord assembleari previ sobre un punt concret de l’ordre del dia de l’assemblea, primer convocada per al 17 d’octubre i finalment completada en una altra sessió el 23 d’octubre: “Espai Barça. Aprovació, si escau, de l’obtenció del finançament necessari per a portar a terme l’operació”. La resposta majoritària dels pocs assistents va ser de 405 vots a favor, 21 en contra i 6 en blanc, això sí després que diversos socis s’aixequessin a la sala exigint respectar el valor del referèndum del 2014 i, per tant, sol·licitar que una altra consulta social decidís els canvis del nou projecte.
La junta es va afanyar a presentar quatre dibuixos i a penes uns escrits molt resumits en els quals generalitzava sobre la seva idea de no tocar la Primera Graderia del Camp Nou, ampliar els pisos de sales VIP i elevar la Tercera Graderia, no descartant aquest arrebossat extern amb alguna mena de material.
Havent aprovat l’assemblea ampliar el finançament, no feia falta cap referèndum perquè no pot, per normativa, vincular-se una decisió sobirana de l’assemblea a una consulta tal com el preveuen els estatuts. A la del 2014 el que es va fer va ser demanar l’aprovació dels socis a la totalitat de la realització del projecte, inclòs un pla arquitectònic, un pla urbà i el finançament, incorporant la venda per 200 milions dels title rigths del Camp Nou, és a dir la possibilitat d’afegir un patrocinador al nom oficial de l’estadi blaugrana. Després, el resultat d’aquest referèndum va ser validat en assemblea. No podia ser d’una altra manera.
La consulta del passat 19 de desembre va plantejar la següent pregunta: “Ratifica la decisió de l’Assemblea de Compromissaris d’autoritzar la Junta Directiva perquè executi les actuacions necessàries per a aconseguir el finançament per al projecte Espai Barça per un import que no superi els 1.500 milions d’euros?”.
No cal afegir que el text conté tots els paranys del món, inclòs si aquest concepte “d’actuacions necessàries” contempla, o no, la venda dels title rigths. Pot ser que la directiva de Joan Laporta entengui necessari, per exemple, vendre jugadors amb aquest mateix propòsit o directament el mateix nom de l’estadi perquè pogués denominar-se Spotify Stadium, o Spotify Barça. La qüestió legal de fons és que la consulta del passat mes de desembre no és vinculant si l’assemblea no ho ha decidit, i menys encara si no s’especifica com sí que es va fer el 2014. Embolic a la vista.
Laporta coneix els límits tant com la seva proverbial facilitat per a saltar-los-hi i per a assumir sense quasi esgarrapades les queixes i els sentiments ferits dels socis. Arribarà a l’extrem d’esborrar el nom del Camp Nou per una marca? Segurament només hi hauria un motiu o un argument, que a canvi el club rebés una quantitat d’ingressos que el justifiqués. No sembla el cas ni tampoc que Spotify es conformi amb una fórmula que en realitat no canviaria en l’àmbit social la manera de referir-se a l’estadi per part dels socis i dels aficionats.
És un comú denominador de l’univers laportista que també la pretesa transparència es converteixi en un efecte aparent, subtil i confús, sobretot a partir que el pas del temps deixa entreveure o posa al descobert la veritable dimensió i naturalesa de les grans i de les petites operacions.
