Els moments de tensió política a Catalunya tenen, des de fa anys, una víctima, a més del prestigi de les institucions: la relació entre la premsa i els polítics. I és que, especialment des que els partidaris del procés d’independència i els seus detractors van accentuar la tensió, molts dels polítics tenen autèntica obsessió amb el que diuen i el que no diuen els periodistes, i si això encaixa amb el seu relat.
El relat, en el sentit més pejoratiu del terme, s’ha apoderat de la política. No els importa tant el que es fa o el que es diu, sinó el que sembla que es fa, el que queda en l’imaginari col·lectiu i el que es pot defensar com a propi. És igual que sigui mentida, que estigui esbiaixat o que no s’aguanti per enlloc. L’important és el relat.
Un dels polítics catalans que més fixació té amb els periodistes és el diputat de JxCat Francesc de Dalmases. Durant el ple de la setmana passada sobre l’escó de Juvillà, Dalmases va retreure a tants periodistes el que deien i escrivien sobre Laura Borràs que, com que no era ni la primera ni la segona vegada que ho feia, es van succeir les queixes dels professionals de la premsa a Twitter reclamant respecte per la seva feina.
