L’Ajuntament desempara els treballadors de Betevé

El consistori afavoreix els grans grups mediàtics privats i castiga la televisió municipal

L’Ajuntament de Barcelona no cuida de la mateixa manera tots els mitjans. Com va revelar EL TRIANGLE en l’última edició en paper, el 2020 va repartir més de 9,3 milions d’euros en publicitat institucional, i els més beneficiats van ser els mitjans del Grup Godó, que van endur-se 2.888.844 euros. Prensa Ibérica va rebre 1.847.452 euros i, pel que fa a mitjans públics, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va obtenir 777.704 euros. Lluny d’aquestes xifres, Betevé, el mitjà de comunicació públic gestionat per la societat municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB), va rebre només 34.127 euros, un import que mostra la deixadesa de l’Ajuntament envers Betevé.

Els treballadors fa temps que pateixen els problemes econòmics del mitjà, causats per la mala gestió de la direcció i la inacció del consistori, però l’Ajuntament es manté immòbil en la seva decisió de no augmentar el pressupost de Betevé, i el director, Sergi Vicente, adverteix de noves retallades.

En conversa amb EL TRIANGLE, el president del comitè d’empresa, Roger Matamoros, assegura que “la responsabilitat de la situació és compartida” entre el consistori, els partits polítics, el Consell d’Administració, Vicente i la cap de l’àrea de recursos, Carme Ponte, i que el conflicte ve de lluny.

El 2014, un grup de treballadors va demandar ICB per cessió il·legal d’empleats i, des de llavors, han anat succeint les sentències contra l’empresa municipal, que l’ha obligat a internalitzar la plantilla externalitzada i a equiparar les seves condicions laborals a les dels treballadors de l’Ajuntament. Des de llavors, el comitè negocia amb ICB per elaborar un nou conveni, ja que l’empresa, avui dia, es regula pel d’oficines i despatxos, que no té res a veure amb el servei que ofereixen com a mitjà públic.

Segons explica el president del comitè, l’estiu del 2021 “tot anava encaminat” i, de sobte, el 23 de juliol van acomiadar 9 persones “sense que el comitè en sabés res”. La direcció va justificar la decisió adduint motius econòmics, com que la massa salarial ha pujat d’un 57,5% del pressupost a un 74,8%. “No ho neguem, però la pujada s’ha produït perquè uns jutges han determinat que els nostres sous s’han d’equiparar als de la plantilla de l’Ajuntament” remarca Matamoros.

Els treballadors afirmen que “la interpretació està tergiversada” perquè, fins al 2018, la partida de personal dels que treballaven sota producció privada “sortia del gruix de la partida de programació, no de despeses de personal”. Una altra justificació de la direcció és el dèficit econòmic de Betevé, una situació que el comitè també admet, però que assegura que és causada “en gran part per la successió de deutes referents a l’IVA no deduïble”, que “no ha vingut acompanyada d’un increment pressupostari”.

El setembre es van reprendre les negociacions, i la direcció va advertir que vol reduir la massa salarial en 2 milions d’euros i que, per fer-ho, s’aplicarien retallades salarials i socials. El desembre, l’empresa va enviar una proposta “no negociada” que la plantilla, en un 88%, va rebutjar: plantejava acabar amb les reduccions de jornada que permeten als empleats fer un 60% d’hores i cobrar el 80%, i va suggerir congelar els sous de la plantilla des del 2021 fins al 2023, sense aplicar els increments d’aquests anys, i unes retallades salarials del 5%.

Els treballadors, per votació, han decidit seguir negociant, i van presentar una contraproposta: accepten congelar els sous des del 2021 fins al 2023 si el 2024 se’ls retornen els imports congelats i no s’aplica cap altra retallada, i accedeixen a congelar durant tres anys la reducció de jornada, sempre que el 2024 es recuperi. Tot i això, consideren que la clau per disminuir la massa salarial “sense tocar drets ni sous” és que l’Ajuntament incrementi el pressupost, el qual pràcticament no varia des del 2007.

L’empresa els culpa de cobrar uns sous “fora de mercat”
Encara que diverses sentències han dictat que el salari dels treballadors de Betevé ha d’estar equiparat al dels professionals de comunicació de l’Ajuntament, tant el consistori com la direcció i el consell d’administració del mitjà carreguen les culpes de la situació econòmica de Betevé sobre la plantilla, a qui recriminen tenir “sous fora de mercat”, segons diu el president del comitè d’empresa, Roger Matamoros.

Els treballadors asseguren que, en comparació amb altres mitjans públics locals, no estan fora de mercat: “Estem molt a prop del que cobren els empleats de la Xarxa de Televisions Locals, i molt lluny del que guanyen els treballadors de TV3”, assenyala Matamoros. Pel que fa als mitjans privats –una comparació que pel comitè no té cabuda perquè Betevé és un mitjà públic–, els professionals cobren menys, però remarca que “aquí el plantejament que ens hem de fer és si el que guanyen és digne o no. S’ha de fer un gran increment en el sector privat, però no retallar el públic”, conclou.

La plantilla recrimina que, alhora que se’ls acusa de cobrar massa, el director Sergi Vicente guanya 103.101 euros anuals, i els sis membres del Consell d’Administració reben 1.200 euros per cada reunió a la qual assisteixen en concepte de dietes.

L’alcaldessa ‘passa’ de rebre els afectats
Els treballadors de Betevé han demanat a l’Ajuntament, com a responsable d’ICB, que intercedeixi en aquest conflicte, que ja dura més de set anys, però fins ara el consistori no ha donat cap indici de voler-ho fer. El president del comitè d’empresa, Roger Matamoros, assegura que han demanat reunions tant amb l’alcaldessa, Ada Colau, com amb el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, i que cap dels dos els ha rebut. “Colau se’n va des­entendre i va rebotar-nos cap a Collboni, perquè Betevé recau sobre la seva tinença d’alcaldia, i Collboni va enviar-nos a la regidora Montserrat Ballarín”, explica Matamoros.

La resta de grups polítics de l’Ajuntament, tret de Ciutadans, que defensa una aportació més alta per part del consistori per reduir  el pes de la massa salarial, es limita a fer referència a l’increment de les despeses de personal sense pronunciar-se sobre la necessitat d’aconseguir més pressupost.

En una carta dirigida a Colau, el comitè i els treballadors acomiadats el 23 de juliol li demanen que intervingui i que lluiti per la readmissió de les persones despatxades, i li recriminen no haver triat “un projecte i un director amb la capacitat suficient per gestionar els recursos existents”.

 

(Visited 466 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari