Josep Maria Bartomeu està encara més tranquil després de la presentació del resultat de l’anàlisi del Forensic, per la senzilla raó que, finalment, i com havia reiterat en les entrevistes concedides després de la presentació de la liquidació de la temporada 2020-21, des del club no s’han presentat querelles ni demandes judicials amb pes, proves i arguments.
De fet, en contra de les grans expectatives que la pròpia junta directiva de Joan Laporta havia alimentat des de la campanya electoral, el gran dia en què per fi Bartomeu seria “condemnat” i “enviat a la presó” es va convertir en una gran decepció per als molts laportistes que clamaven perquè es fes justícia.
Les acusacions i les conclusions van ser molt teòriques per part d’un advocat i d’un president que ni tan sols es van atrevir a nomenar a Josep Maria Bartomeu com a presumpte responsable de res. Ni un vegada va dir el nom de ‘Bartomeu’.
L’expresident havia exigit a Laporta el mes d’agost passat que fes públics d’una vegada per sempre aquells resultats de l’auditoria i de la Due Diligence que comprometessin o fossin susceptibles de conductes delictives, sospitoses o irregulars. Li ho va exigir precisament en el compliment de les seves promeses electorals afirmant que les conclusions de la Due Diligence les coneixerien tots els socis.
Li ho havia demanat en una carta personal a la qual el president Joan Laporta no va respondre com havia de fer-ho, sinó amb dades aïllades, capcioses, manipulades i esbiaixades de l’auditoria. Al prec de Bartomeu perquè deixés de tirar la pedra i amagar la mà, el que va fer Laporta va ser seguir amb aquesta tàctica esquiva i covarda de seguir amb amenaces, sospites i insinuacions estirant la investigació amb un Forensic que tampoc ha aportat res nou ni res que no siguin probables il·lícits que la Fiscalia Provincial té ara sobre la taula.
La directiva de Josep Maria Bartomeu, si més no el grup que va acabar dimitint a la fi d’octubre del 2020, sempre s’ha mantingut en una posició de tranquil·litat, convençuda que la seva gestió, millor o pitjor segons es tinguin en compte factors com el cost de mantenir a Leo Messi o la caiguda de 400 milions d’ingressos per la pandèmia, podia ser criticable i opinable, però que sí que estava exempta de qualsevol infracció, delicte o negligència susceptible de ser portada als tribunals.
I fins ara els fets demostren que la junta de Joan Laporta no ha fet aquest pas, el d’acudir al jutjat, sinó que s’ha limitat a formalitzar un relat presumptament de conductes il·lícites i explicar-ho a la Fiscalia. No és el que havia promès ni és la conseqüència directa i obligada d’una junta responsable que, si troba material delictiu, té l’obligació de denunciar i reclamar davant la llei als presumptes autors d’un perjudici per al club.
Una vegada més, es tracta d’embrutar la imatge de l’anterior directiva, d’una estratègia mediàtica i de triar el moment del calendari, a criteri de Laporta, en el qual més es requeria distreure l’atenció dels socis, amb fitxatges, d’una banda, i amb el Forensic per un altre amb la condició d’eludir els debats sobre el joc, resultats i expectatives del primer equip de Xavi Hernández. En dos mesos l’equip s’ha vist descavalcat de la Lliga, la Champions, la Supercopa i la Copa.
Era el moment de tornar a atacar a Bartomeu, de nou tirant la pedra i amagant la mà, igual que en els últims deu mesos.
