El Barça de Joan Laporta perd socis. Des de la seva arribada a la presidència s’han donat de baixa un total de 4.332 socis, segons el registre oficial a 30 de juny del 2021, en relació amb el cens de dos anys abans, quan encara no es podia estimar l’impacte de la pandèmia, en la mateixa data del 2019.
Per analitzar aquesta disminució no s’ha de tenir en compte, però, l’efecte de la puntada de peu a Leo Messi per part del president, que es va produir a primers d’agost, per la raó que el cens es va tancar abans de saber-se la no continuïtat del davanter argentí, i a més la renovació del carnet coincideix amb l’any natural, de manera que si els socis disgustats amb l’adéu de Messi no han renovat el carnet, això encara no s’ha reflectit al cens.
Així i tot, en vista de la caiguda de l’assistència al Camp Nou al llarg d’aquesta temporada, no es pot ser optimista. A la Lliga, per exemple, la mitjana d’assistència és la més baixa de la història moderna, amb 46.299 espectadors en un Camp Nou afectat també per la renúncia de 20.000 abonats acollits a la moratòria oferta pel club i per la lenta recuperació del turisme, però també deguda al poc entusiasme de milers d’abonats que han perdut les ganes d’acudir regularment a l’estadi.
Tampoc en els partits més atractius s’ha alterat aquesta tendència. Van ser 86.000 els espectadors del Barça-Real Madrid, davant dels 93.000 de l’últim clàssic amb públic, i només hi va haver 47.000 assistents en el Barça-València. Es va tocar fons amb 35.000 espectadors enfront de l’Alabès.
La disminució del cos social s’ha convertit en una altra frustració i decepció respecte a les enormes expectatives de la junta de Joan Laporta després de guanyar les eleccions i suprimir, com a primera mesura, totes i cadascuna de les exigències imposades des de feia deu anys per a donar-se d’alta de soci. Fins aleshores, calia acreditar un primer nivell de consanguinitat amb un soci, ser fill, net o estar casat amb un soci del FC Barcelona com a limitació principal.
L’altra porta d’accés era el Carnet de Compromís, pagant prèviament tres anys de la quota de soci sense ser-ho abans d’entrar a formar part de la família blaugrana. Finalment, es va obrir una via a través del Carnet de Penyista demostrant dos anys d’antiguitat.
La junta de Laporta, per contra, va apostar per la universalitat de l’accés al carnet, obert a qualsevol persona disposada a pagar la quota anual, que aquest 2022 és de 190 euros. Ho va fer assegurant, prometent i augurant un augment substancial i segur del nombre de socis. El fracàs resulta estrepitós tenint en compte que abans del final de l’estiu, quan es va llançar la campanya de captació per la via de l’alliberament, ja se sabia que el Camp Nou tornaria a obrir-se.
Fins i tot amb l’aforament limitat en algun moment per les autoritats sanitàries, mai ha estat necessari forçar un sorteig, perquè la resposta dels mateixos socis abonats també ha estat freda i més aviat baixa, en la línia d’aquesta dada censal descendent. Els 4.332 socis que s’han donat de baixa demostren, de forma inequívoca, que els barcelonistes no s’han enganxat ni a la gestió de Laporta ni a aquesta obertura del lliure mercat per a l’alta de soci. No hi ha hagut efecte crida sinó el contrari, un fracàs més.
Caldria remuntar-se a l’última regulació del cens del club, realitzada entre el 2012 i el 2013, quan la junta directiva va exigir acreditar la identitat dels seus afiliats –cosa que va suposar un descens de cop de més de 10.000 socis fantasma que només mantenien el carnet per aprofitar-se dels sortejos d’entrada–, per trobar un descens de socis tan significatiu. La pèrdua avaluada es xifra en el 3,05% de la massa social, amb un índex semblant de baixes en els socis de Barcelona ciutat (3,2%), una mica menor a la resta de Catalunya (2,4%) i més acusada (6,4%) en el bloc social integrat pels barcelonistes de la resta de l’Estat i de l’estranger.
Torna la revenda d’entrades
El que més frustra als abonats del Camp Nou és que no se’ls permet ocupar el seu seient com han fet tota la vida. Per accedir a l’estadi, la junta de Laporta va imposar la modalitat d’obligar els abonats a comunicar al club la seva intenció d’anar a cada partit i rebre a canvi una entrada, un procés que requereix antelació per decidir l’assistència una setmana abans.
La pretesa justificació per les limitacions d’aforament per la pandèmia mai ha estat convincent, perquè la demanda sempre ha estat per sota de la capacitat permesa. La intenció de la junta no és cap altra que aconseguir així moltes i molt bones localitats disponibles, contra el dret i la llibertat dels abonats de decidir d’anar o no als partits quan vulguin. La conseqüència és que ha tornat una revenda massiva que inunda els voltants del Camp Nou cada partit, una revenda que la junta tolera i promou amb les seves decisions.
