El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va tenir dilluns de la setmana passada un positiu per covid-19 a casa seva. La dona o la filla van contagiar-se i, poc després, ell anunciava que “per prudència” i responsabilitat suspenia l’agenda presencial i s’aïllava. Aquell dimarts, Aragonès no va assistir al Consell Executiu ni al lliurament del Premi Internacional Catalunya. Des del seu entorn i el del partit van lloar la seva actitud, remarcant que, tot i que els protocols no obliguen a aïllar-se a algú que no dona positiu però és contacte estret, el president ho va fer seguint la recomanació de teletreballar.
Però quan Aragonès va anunciar el confinament “voluntari” no devia pensar gaire en les conseqüències polítiques. I és que dimecres, només un dia i mig després, tenia una sessió de control al Parlament, la primera des d’abans de Nadal. Davant la possibilitat que se suspengués, l’oposició ja estava preparant l’artilleria pesada, acusant el president de no donar la cara. Per això Aragonès va anunciar dimarts al vespre que amb un dia d’aïllament en tenia prou i, amb una prova negativa, acudiria al ple com si res. La política va passar al davant de la prudència sanitària, per més bandera que en fes abans.
