Sense donar noms concrets, només amb al·lusions tècniques i abstractes, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha presentat per fi els resultats del Forensic, encara que sense adjuntar un informe precís amb noms ni trames de corrupció. En principi no s’ha sabut res nou que la premsa no hagués avançat en successives filtracions sobre casos tan comentats com la comissió del fitxatge de Malcom, l’acord amb el club Laietà, el contracte amb el At. Madrid per la prioritat sobre determinats jugadors (coetani al fitxatge de Griezmann), altres comissions de fitxatges, els pagaments a André Cury, les minutes pagades al despatx d’advocats de José Ángel Gonzalo Franco i les operacions com les de Net i Pjanic.
Els presumptes delictes enviats pel FC Barcelona a la Fiscalia Provincial han estat resumits per l’advocat penalista Jaume Campaner, a la vista dels resultats, pels càrrecs d’administració deslleial, apropiació indeguda en modalitat de distracció i falsificació documental, en principi necessària per a la comissió dels actes il·lícits apuntats.
Sota la justificació que “no som ni policies ni jutges”, Laporta va voler deixar clar que no seria el club, per decisió de la directiva, qui presentés càrrecs davant els tribunals per la raó que “no és clar que els puguem guanyar, perquè es tracta de qüestions i actuacions molt complexes”. Raó perquè sigui la Fiscalia la que investigui, treballi i present les querelles oportunes “perquè ells tenen els mitjans i els especialistes per a entrar a fons en totes aquestes qüestions”.
Un argument sense solidesa perquè la directiva de Joan Laporta s’ha gastat molts diners a realitzar una profunda auditoria, també en una Due Diligence que va prometre ensenyar en campanya, però que ningú ha vist mai, ni s’ha mostrat als socis, el mateix que el Forensic que havia de presentar-se exactament en la roda de premsa i al qual s’han dedicat també enormes recursos.
La passada llarga a la Fiscalia suposa mantenir vives i alimentades mediàticament les sospites i les insinuacions, les ombres i les irregularitats que des de fa més d’un any han estat l’estratègia continuada, i única, de Laporta en contra de l’anterior junta de Josep Maria Bartomeu. Aquesta continua sent la millor basa per a mantenir de cara a l’opinió pública aquest confortable suport social del qual gaudeix, sobretot vist el nefast resultat de la gestió esportiva, econòmica i social.
En definitiva, Laporta ha deixat les qüestions més delicades en mans de l’advocat Jaume Campaner per a evitar que sigui la directiva anterior, el mateix Josep Maria Bartomeu o l’advocat José Ángel González Franco els qui poguessin emprendre accions legals en contra seva per afirmacions susceptibles d’adoptar mesures legals per difamació, calúmnies o falses acusacions.
La sensació entre la premsa assedegada de sang i de querelles, de noves dades rellevants, vies de corrupció i de tants delictes desconeguts que havia de destapar el Forensic en contra de la gestió de Bartomeu ha estat d’absoluta decepció i que no hi haurà finalment, o si més no en molt de temps cap acció que respongui a aquesta compulsió per enviar a la presó a l’anterior junta.
De nou, un acte covard de Joan Laporta i de la seva junta que no han aportat res nou ni han justificat la demora en aquestes conclusions que ja s’havien filtrat malèvolament a la premsa. Ara només falta saber si la Fiscalia voldrà fer el treball que Laporta s’ha llevat de damunt.
