Cal preguntar-se si la gestió de Josep Maria Bartomeu necessita una Due Diligence, un Forensic i ara que la Fiscalia Provincial investigui aquestes presumptes irregularitats i indicis delictius, que la junta de Joan Laporta i el seu productiu aparell mediàtic s’han encarregat de propalar durant més d’un any, perquè per fi s’iniciï un procés legal o judicial sobre aspectes de la seva gestió al capdavant del FC Barcelona entre 2015 i 2020. Per a què si Bartomeu ja ha estat jutjat i condemnat socialment?
No hi ha hagut, ni en les primeres declaracions de Joan Laporta prèvies a les eleccions ni en les últimes, ni tampoc en les dels seus directius, executius, entorn mediàtic i cercle més afí, però sobretot d’aquest exèrcit laportista de les xarxes socials, assedegat de venjança i de presó per a Bartomeu, la menor intenció d’atorgar-li la presumpció d’innocència.
Ans al contrari, el que s’ha repetit diàriament, recurrentment i sense cap mena de dubte ni matís és que la junta de Bartomeu és directament culpable d’haver comès irregularitats en la gestió esportiva, econòmica i patrimonial que, a més, són constitutives de delictes en l’àmbit penal.
El fanatisme del nucli dur laportista destil·la odi i una exacerbada anhel de càstig i escarni cap a l’anterior directiva, encara que no s’hagin presentat encara ni les conclusions de la Due Diligence ni molts menys les del Forensic, de les quals no se sabrà res fins a aquest dimarts dia 1 de febrer.
La malaltissa i pertorbada mentalitat d’aquest col·lectiu tan ansiós es pot resumir en el vergonyós tuit d’un dels ‘palmeros’ de Laporta més actiu com és Jose V. Madolell, un exentrenador del futbol regional, mediocre, fracassat i àvid d’aquests petits traspassos amb els quals malviuen gent com ell que diuen estimar el futbol base. “El club ha estat gestionat en el més pur estil mafiós, lucrant-se, pagant mercenaris, planificant la ruïna que paralitzés el club. Estan hiperventilats perquè Laporta no es doblega. El logopeda de Bartu hauria de començar a ensenyar-li a pronunciar presó”, ha escrit.
Madolell va ser abans molt fan de Rosell, casualment quan era president, i va anar separant-se d’ell fins a caure en l’oposició directament perquè en el seu entorn no hi havia privilegis, situacions avantatjoses ni ‘mordidas’. El seu estil i perfil dibuixa l’encefalograma comú d’aquest món laportista instal·lat en què no hi haurà pau en el sí del barcelonisme fins que no s’aconsegueixi una condemna penitenciària contra Bartomeu. Que sigui merescuda, argumentada i demostrable, això és el de menys.
La indústria mediàtica laportista, que ha basat el seu èxit electoral en la criminalització de Bartomeu, continua avui actuant sota el mateix format i mecanismes perquè això és el que dona resultat, és el que més anestèsia i enfurisma a la societat barcelonista, encara avui per sobre de la frustrant i perdedora deriva del Barça de Laporta, sense Messi, sense Griezamann sense Dembélé i sense efecte Xavi per a celebrar, perquè des de la seva arribada l’equip ha caigut de la Lliga, de la Champions, de la Supercopa i de la Copa.
Tant fa, el relat inculpatori contra Bartomeu serveix encara, malgrat que l’actual junta ha estat qui ha fet fora als cracks, ha conspirat contra els seus propis interessos quan estava Koeman i ha apostat per Xavi donant per fet que amb la seva arribada al Camp Nou obraria el miraculós i màgic canvi desitjat, esperat i tan necessari.
L’aparell mediàtic és tan potent que no hi cap la crítica ni el disgust contra l’equip de Xavi, encara que jugui moltes vegades pitjor que el de Koeman, al qual només va faltar lapidar per insinuar que necessitava reforços i al qual se li nega i expressament s’oculta el mèrit de donar l’alternativa a una extraordinària generació jove d’or.
Avui, aquesta mateixa premsa que aplaudeix i enalteix el mèrit i l’oportunitat de fitxatges com Alves, Ferran Torres i Adama Traoré, amb un entusiasme sense precedents, també esmola les armes perquè després de la roda de premsa de demà el record i l’obra de Bartomeu siguin passats per la guillotina.
Representant també d’aquesta nova classe barcelonista, d’intel·lectualitat i ficada de ple en els molts negocis que genera el Barça, és Marc Duch, primer espasa del vot de censura contra Bartomeu que després va trair a tots els socis fitxant per Víctor Font. Fa poc va escriure: “És imprescindible per al Club tenir un diagnòstic clar i precís, amb noms i cognoms, del que ha estat passant i com es podria haver evitat. Quins departaments han estat els més corruptibles? On han fallat els mecanismes de control intern? Quins són els ‘flows’ jeràrquics dins del Club i on es donen culs-de-sac que abonin el terreny per fer i desfer sense control? Fins a on és responsable cada membre de la Junta anterior, cada assessor i cada executiu? Com a club, si no sabem tot això, no ho podrem esmenar. I com a socis, si no ens ho ensenyen, no ho podrem controlar. No hi ha millor antídot contra les conductes inapropiades que la transparència i la publicitat”.
I reclama que després de la presentació d’aquest dimarts el club enviï “a tots els socis per correu electrònic, o es posi a la disposició de qui s’ho vulgui descarregar a través de la web, una còpia de la Due Diligence i l’informe Forensic íntegres”. Laporta no ho farà, això és molt evident ni aclarirà els dubtes que ell mateix planteja: “No vam saber mai qui havia ordenat pagar comissions excessives a alguns agents per traspassos. No vam saber mai qui va ordenar treballs duplicats de l’Espai Barça. No vam saber mai què era aquella estructura d’assessors exagerada que es va detectar. No vam saber mai què eren les estructures duplicades a la Fundació i BLM”.
Pot esperar assegut. Els Marc Duch del neo-barcelonisme són extremadament mandrosos amb la història, la rebutgen i la neguen perquè, evidentment, els desmunta tot el relat laportista. Els agrada dramatitzar sobre el fitxatge de Coutinho, cert que amb poderosos arguments esportius, com es podria fer, el mateix, amb Ibrahimovic, que a més va provocar un forat de pèrdues de 33 milions, però, en canvi, mai han volgut saber per què es va fitxar, sense donar explicacions ni ser presentats, jugadors com Keirrison, Henrique, la ‘Gallina’ López o altres operacions que també són del passat, com la compra negligent, ruïnosa i perversa dels terrenys de Viladecans.
Prefereixen ignorar-ho, encara que aviat s’adonaran que Laporta va guanyar les eleccions de 2003 al crit de “Aixecarem les catifes de la gestió de Gaspart!” i que, un minut després de prendre possessió, ja havia signat un pacte infame amb ell per a amagar sota aquesta mateixa catifa les seves pròpies escombraries.
Costarà entendre, perquè Laporta controla el mitjà i el missatge, que per dolent que pogués ser Bartomeu en la seva gestió, això no fa bo a un expresident, com Laporta, que va deixar un deute net igual a la facturació del club i se’n va anar arreglant-li la vida als seus amics, com Jaume Roures, però sense pagar les nòmines dels jugadors.
El Forensic servirà per a l’únic propòsit de mantenir encès el foc de la sospita, la insinuació i la culpabilitat. Deixar en mans del fiscal una obligació de la mateixa junta per a exercir les accions penals que consideri si existeixen indicis fefaents d’actuacions il·lícites i de corrupció és seguir amb la mateixa estratègia i inutilitat manifesta exhibida fins ara. Si en nou mesos de rebuscar en els calaixos no han trobat res per a anar als jutjats directament, el pas d’acudir a la fiscalia respon més a la pressió interna de tots aquells laportistes als quals han convertit en assedegats barcelonistes de sang i de presó.
És el que hi ha a falta de victòries i de títols.
