Les falsedats i la comèdia mediàtica que, en el seu conjunt, donen forma a la gestió de la Junta directiva de Joan Laporta solen estar ben guionitzades, tenen el do de l’oportunitat i sobretot gaudeixen d’èxit gràcies al fet que la totalitat de la premsa i de l’aparell en les xarxes socials secunden cegament qualsevol de les barbaritats que, quan el president actua en solitari, es posen en circulació.
A aquesta dominació i control gairebé absolut de l’escenari li surt alguna erupció quan, de tant en tant, els del seu propi equip, persones afins, discrepen del règim totalitari en el qual conviuen o se’ls ocorre posar en dubte alguna decisió. Això és el que li ha passat a Elena Fort, la directiva portaveu que, certament, no sol estar afortunada ni receptiva a la crítica, amb motiu d’un d’aquests desmentiments compulsius, irreflexius, d’una controvertida imatge dels més de 15 integrants de l’expedició directiva i executiva que van acompanyar a l’equip al partit de Copa del Rei a San Mamés, d’infaust record per la forma i el fons de la derrota i conseqüent eliminació de l’equip de Xavi.
A la foto, abans del partit, sobre la gespa de San Mamés, el que es transmet és entusiasme, una certa eufòria i la sensació que aquest grup volia tenir un record d’un desplaçament que havia de ser el primer de la conquesta d’una altra Copa del Rei. Una mala idea prestar-se a aquest excés d’optimisme previ i pitjor encara fer-la circular fins a acabar publicada per un diari esportiu.
Com a reacció, per la imatge tan inoportuna i polèmica a la vista del volum d’acompanyants i d’aquesta pre-celebració, un popular tuitaire, Dongcast @JoanFontes, va dedicar el següent comentari: “Els directius del Barça s’han desplaçat en cotxes Seat 600 d’època per a arribar a Bilbao. Han portat entrepans i empanades gallegues, fent parades tècniques a Saragossa i Calahorra per a pipis perquè estimen al Barça. Tant de bo ens portin tota la sort!!”.
Posteriorment, ha justificat la seva opinió en un article més extens: “No és la primera vegada que podíem detectar un contingent tan considerable en una expedició blaugrana i des del meu compte de Twitter vaig tirar d’ironia per a referir-me a una situació que no era nova i que genera controvèrsia; una representació del club en l’opinió de molts desmesurada, màximament quan els trajectes els sufraga l’entitat en gran part i en els temps que corren la prudència convida a ser cautelosos amb el dispendi”.
La resposta d’Elena Fort, ara sabem de nou precipitada, confusa i presa d’aquest nerviosisme que es va estenent pels despatxos del club, va voler deixar les coses molt clares: “Els directius del Barça, fora de la mínima delegació oficial (designada per sorteig) i establerta en tres, paguen el seu desplaçament. Qualsevol acompanyant, evidentment també. Aquest protocol mai s’havia fet en el Club i va ser aprovat poc després d’entrar aquesta junta”.
Al marge de la resposta que posteriorment li ha dedicat aquest soci, val la pena aclarir que, ja en els temps de Núñez, existia una política extraordinàriament restrictiva sobre els viatges de directius a una xifra molt reduïda, de la mateixa manera que des del 2010, amb l’arribada de Rosell, després mantinguda amb Bartomeu, s’havia establert també una acotació d’un nombre determinat de directius ‘convidats’, de quatre en partits de Lliga per a atendre els compromisos institucionals i socials del club. Per tant, és rotundament fals que aquest protocol hagi estat aplicat per primera vegada en el club.
Elena Fort, un cop més, no s’entera. És veritat que a l’anterior mandat de Laporta els desplaçaments amb invitació a directius, amics, familiars i compromisos van ser un escàndol, especialment a les gires i les finals, on tenien preferència els convidats del president i de la junta per davant de socis als quals se’ls enredava amb sortejos preparats.
A més, com és normal, al retret d’Elena Fort es va sumar tot aquest exèrcit mediàtic que s’activa per a atacar a qui se surti de la línia i per a estendre per les xarxes aquest discurs únic. Entre ells, Xavier Sala-i- Martín, vicepresident de la Fundació Barça: “Què? És massa fàcil fer acusacions i a sobre exigir als acusats que demostrin que no és veritat. Em sembla que ets tu qui ha de demostrar les acusacions que fas. Si tens proves, les mostres. Si no, calla la boca i demana perdó per haver inventat notícies falses”.
El presumpte catedràtic, com es pot veure, va saltar com a ànima que porta el diable, també visiblement excitat. La resposta de Dongcast va ser en aquell moment: “I Alejandro Echevarría, els menjars els paga ell? Jo no tinc aquesta informació. Ni de bon tros. Ja sé que vostè sempre salta i em recrimina qualsevol cosa i les meves fonts. Estic acostumat. Ja li he dit que no m’ho crec. Demostri-ho i demanaré disculpes”.
La batussa va ser a més cantada coralment per mitjans col·laboracionistes com Betevé o TV3 donant-la per tancada amb el KO de Dongcast, tombat per dos directes d’Elena Fort i Xavier Sala-i-Martín.
Ara, no obstant això, @JoanFontes ha revelat documents interns que demostren la manipulació, la falsedat i la necessitat de mentir d’Elena Fort, perquè aquest és l’entorn natural, el seu dia a dia. Un d’ells, sota el títol de ‘Política de viatges’, com a resultat de les deliberacions de la junta directiva, tenia com a objectiu retallar la despesa de l’anterior junta establint mesures correctores sobre la presència de directius i executius en els desplaçaments del primer equip de futbol en Copa, Lliga i Champions.
En comptes dels tres directius que, segons Elena Fort, conformen la delegació oficial, l’ordre interna estableix que acompanyaran al president: el vicepresident primer i tres directius (sense que s’esmenti per a res la selecció per sorteig), el director general, un membre del gabinet de la presidència (Manana Giorgadze?) i el DirCom, especificant expressament que per als partits de Copa el nombre de directius addicionals serà de cinc.
Dels tres d’Elena Fort, com dedueix Dongcast, el màxim estipulat per a la Copa és de 12 acompanyants amb règim de “pensió completa”.
Coneixent el tarannà sospitós i filibuster d’aquesta cúpula directiva no fa falta dir que quan es fa referència al fet que la resta dels acompanyants s’han de pagar el desplaçament és molt possible que es tracti d’una tarifa mínima o simbòlica. Com ja queda demostrat, fefaentment, que la portaveu Elena Fort és capaç d’ocultar la veritat, és a dir de mentir sense el menor rubor ni vergonya, no cal interpretar que quan afirma que la resta dels directius han d’abonar el preu del viatge se’ls presenti al cobrament l’import íntegre com si es tractés de qualsevol soci interessat a viatjar dins de l’avió oficial.
Dongcast @JoanFontes acaba el seu article, titulat ‘Viatge a l’Arcàdia blaugrana’, amb un recordatori per a un altre amb una certa habilitat per a posar-se regularment en ridícul com és Xavier Sala-i-Martín: “Serveixi aquest petit text per a respondre a les invitacions del Senyor Xavier Sala-i-Martín quan em citava i deia: ‘Si tens proves, les mostres. Si no, calla la boca i demana perdó per haver inventat notícies falses’. Benvolgut Senyor Sala-i-Martín, aquí tenim les proves. Vostè em va convidar a mostrar-les. Ara, qui hauria de demanar perdó? Una salutació molt cordial. I una altra salutació als mitjans que sense citar ni contrastar aquest protocol es van aventurar a desacreditar l’opinió d’un soci sense posar en dubte la versemblança de les impressions emeses per membres de la Junta Directiva i persones afins”.
La portaveu ha quedat retratada, una vegada més exposada a la seva ignorància i amnèsia, sobre aspectes de la història del Barça de la qual ella mateixa ha estat testimoni i d’assumptes propis de la gestió, no se sap si perquè té la necessitat de guardar aparences o perquè no li dedica al club i a les seves responsabilitats el temps que deuria.
