Més enllà de les possibilitats imaginatives i oníriques del cinema, sempre m’ha interessat la capacitat de baròmetre social que tenen les obres cinematogràfiques. Un s’endinsa (prefereixo la pantalla gran) en aquell món que ens envolta a través d’imatges i sons, conduïts per la fascinació de la narració i atrapats per aquelles fantasmagories que encarnen els … Continua llegint No, no miris (ni amunt ni al costat)