Vull manifestar d’entrada tot el meu respecte, reconeixement (i fins i tot admiració) a la campanya publicitària d’una empresa energètica, ja que va més enllà, fins i tot, del que entenem per màrqueting. Va acompanyada d’uns continguts i d’un fer pedagogia que ja m’agradaria veure’ls a nivell institucional. A aquesta campanya s’hi han afegit altres empreses, cosa lògica atès el dèficit que tenim en pedagogia ambiental, energètica i climàtica.
Ara bé, dit això i reconeixent el mèrit d’aquesta iniciativa privada, resulta molt barroer i oportunista, amb un fort component demagògic, que un seguit, esperem no sigui en cascada (si es posa de moda), d’administracions, científics i polítics estiguin començant a incorporar com a propi aquest discurs, el de la revolució de les teulades, portant l’aigua al molí dels seus interessos (o incapacitats) i convertint aquesta alternativa energètica, en políticament correcta, com si realment la transició energètica que necessitem i que ells estan encapçalant vingués donada per la revolució de les teulades. Estem parlant òbviament de l’energia solar fotovoltaica.
Anem a pams. És sabut, i hi ha dades publicades a Catalunya per diferents autors, que encara que a totes les llars catalanes s’instal ·lessin plaques solars, només amb aquesta alternativa no arribaríem al 20% del que es necessita per cobrir les necessitats energètiques en renovables que tindrem els pròxims anys (si volem complir amb els acords europeus del 2030 i el 2050). Aquest 20%, a tot estirar, pot arribar al 30% si hi sumem totes les instal·lacions i edificis municipals dels 947 ajuntaments de Catalunya. Encara quedaria, doncs, el 70%. Tot sota la hipòtesi que totes les llars, o sigui el 100% de les llars, ho fessin, i que el 100% dels ajuntaments fessin instal·lar plaques a totes les teulades dels seus edificis.
Doncs bé, està compartit en el sector dels instal·ladors, que si els preus de la instal·lació no estan d’alguna manera subvencionats o molt subvencionats, el percentatge de llars que es poden permetre aquesta despesa, per inversió que sigui, en algunes localitats a molt estirar pot arribar al 10%, i en poblacions de més renda, al 20%. Òbviament aquestes xifres seran molt millors que les que tenim en aquests moments. Resulten un mercat molt profitós per a les empreses d’energies renovables, però òbviament amb això no arribem ni a la cantonada.
Curiosament, segueix sent un misteri, un tabú i un anatema, ara ja convertit en políticament incorrecte, parlar, preguntar, proposar o obertament demanar per la urgent implementació de l’energia eòlica (sigui terra endins o sigui eòlica marina). Aleshores tot són obstacles, rebuig, problemes, reglamentació, permisos, moratòries, campanyes en contra, etc. Òbviament, atenint-nos al mapa eòlic de Catalunya (és a dir, on bufa el vent) i a criteris de solidaritat territorial: no saturar més les Terres de l’Ebre, la Terra Alta, etc., que ja assumeixen una bona quota d’eòlica i veure què passa amb les comarques gironines i l’Empordà, que sembla que tinguin exempció per casuística divina (o del Govern de la Generalitat).
És a dir, és sabut, tenint en compte els estudis tècnics publicats, que el 70% restant de renovables, si és que volem assumir el tancament de les nuclears en les dates previstes i la reducció de combustibles fòssils, amb els percentatges establerts per al 2030 i de neutralització d’emissions per al 2050, ha de venir de l’energia eòlica.
Comença a repetir-se i molt, aquest tombant d’any, un discurs monotemàtic amb la revolució de les teulades, que no ens agrada gens. Ni ens agrada que certs científics només parlin de les teulades, com si l’eòlica no existís, ni que molts ajuntaments estiguin venent la seva transició energètica amb plaques en edificis municipals. Atès que estem a un any de les pròximes eleccions municipals és evident l’objectiu electoral que es persegueix… lluir unes instal·lacions que seran vistoses i enlluernaran, però que seran un engany energètic quan el gruix de la població de cada localitat no té coixí per afegir-se a la revolució de les teulades. I el mateix cal dir de les comunitats energètiques locals, si únicament es dediquen, allà on es facin, un 3-5% dels ajuntaments a fer el mateix. Molta vistositat i a dependre de l’Aragó!
