Puigdemont es va acabar convertint en l’enemic públic nº1 de Bartomeu

Els errors de càlcul i d'estratègia del president de la Generalitat, pretenent que el Barça lliurés batalles que li corresponien als polítics, el van posar en contra seva

Carles Puigdemont

A la vista de l’assetjament del sobiranisme a la directiva de Josep Maria Bartomeu, bàsicament des del quarter  general de Carles Puigdmont, abans i especialment després del referèndum de l’1-O, és possible concloure que al principi aquesta actuació parapolítica perseguia utilitzar el Barça a favor de l’impacte i difusió internacional de la causa independentista. 

A partir que Bartomeu es nega a cedir a les múltiples pressions d’aquest entorn clarament lligat a Carles Puigdemont fa la sensació que el conjunt de les maniobres i persecució contra la llotja del Camp Nou ja no té com a objectiu servir a la causa independentista sinó provocar una reacció mediàtica i social del barcelonisme i de la ciutadania en general en contra de Bartomeu.

Va ser com si, en reacció a la seva desobediència i negativa a sotmetre’s als plans de Puigdemont, la resposta des de Waterloo hagués estat la de generar un estat d’opinió contrari a la directiva blaugrana etiquetant-la de centralista, enemiga de Catalunya, unionista i enfrontada a l’ampli espectre social majoritàriament a favor del procés.

En la tercera entrega d’El Mundo sobre aquests tripijocs de l’aparell sobiranista per a usar el Barça per als seus interessos, destaca la petició surrealista feta a Bartomeu per a realitzar una ofrena del doblet de la temporada 2017-18 (Lliga i Copa) a Carles Puigdemont quan es trobava a Berlín en una de les primeres parades d’exili. “A la llotja del Camp Nou, un grup de polítics de Junts per Catalunya es van acostar a Josep Maria Bartomeu abans de l’inici d’un partit del Barcelona amb una sorprenent petició: «Cal viatjar a oferir les copes al president»”, va explicar el diari en la seva edició d’ahir.

Bartomeu la va rebutjar de pla per ser un contrasentit i un parany, una provocació a continuació de l’enfrontament viscut amb motiu de l’1-O. A la llotja del Camp Nou els emissaris de Puigdemont van continuar plantejant exigències que, amb el pas dels mesos i de les negatives de Bartomeu van anar provocant tensions. “Els independentistes pretenien, així mateix, que el Barcelona deixés el mateix nombre de seients buits que polítics estaven presos, tots amb un llaç groc. Bartomeu va dir no i va oferir, com a contrapartida, convidar als seus familiars”, explica el diari.

I afegeix: “Per llavors la relació s’havia deteriorat. No només pels fets de l’1-O. Anteriorment, amb motiu de la final de Copa del Rei de maig del 2016, Carles Puigdemont, que feia quatre mesos que havia arribat a la Generalitat, va trucar a Bartomeu: “No aniré a la final i tu no hi has d’anar», el va interpel·lar. «L’equip tampoc pot jugar el partit», va afegir. El dirigent blaugrana li va argumentar en aquella conversa que «el Barça té molts socis i si hi van socis del club, el president ha de ser allí. A tu t’han votat a Catalunya i a mi al Barça», va replicar davant la insistència de Puigdemont. «Estic en contra que els aficionats no portin la bandera que els doni la gana, però haig de ser allí». La conversa es va acabar de manera brusca. Puigdemont va penjar”, relata el diari.

La situació prèvia a la final s’havia complicat a conseqüència d’una resolució judicial que prohibia als aficionats del Barça entrar banderes ‘estelades’ a la final prevista en el Wanda Metropolitano. D’aquí la precipitació i ofuscació de Puigdemont, ansiós per polititzar l’ambient de la final. El Barça, no obstant això, va obtenir un sonat èxit judicial anul·lant aquesta resolució per una instància superior que a més va ratificar la possibilitat d’entrar amb aquesta bandera a l’estadi com un símbol de llibertat d’expressió, convivència i respecte. Un cop d’efecte que també va acabar per convèncer a la UEFA que les multes imposades al Barça per aquest mateix motiu en partits de Champions no tenien sentit ni justificació.

La situació creada va acabar en una escena inesperada a l’acte oficial de presentació de la final organitzat per la Federació Espanyola que detalla El Mundo: “Com marca el protocol, van parlar els presidents dels equips finalistes. Quan li va arribar el torn a Bartomeu, va voler fer una defensa del dret a la llibertat d’expressió que havia defensat a propòsit de la polèmica de les ‘estelades’, abans de la qual cosa va demanar excuses: «Hauria preferit que les meves paraules es centressin només en el partit». El dirigent blaugrana va ser dur en dir: «Em sembla anacrònic i patètic que un dret que molts dels quals estem avui aquí vam defensar de joves hagi de ser recordat, avui, en ple segle XXI, a causa del comportament d’uns quants». El van xiular. Només van aplaudir a la taula del Barça. En tornar al seu lloc, al costat d’Ángel Villar, aquest li va dir: «Quins ous tens!»”.

Carles Puigemont es va emportar, doncs, el primer desencís de Bartomeu, però no per l’actitud del president del Barça sinó per la compulsió de la Plaça de Sant Jaume per pretendre que el club blaugrana lliurés batalles que li corresponien lluitar als polítics.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.