Macrogranges, vots i la veritat

Què és més important: la veritat o guanyar les eleccions? Els partits solen justificar les rectificacions en els seus principis amb l’argument que primer cal guanyar les eleccions i després ja miraran de veure què fan amb els arguments que han fet servir en campanya per obtenir uns bons resultats encara que hagin contradit la seva filosofia o ideologia. Ens queixem que, sovint, els partits fan unes promeses que incompleixen quan arriben al poder. Però també hi ha casos en què els partits i els candidats electorals adopten posicions contràries al que han defensat sempre perquè consideren que això els donarà més vots.

Amb la qüestió de les macrogranges estem tenint un exemple més d’aquesta realitat. El ministre de Consum, Alberto Garzón, es va mostrar contrari a les macrogranges de conreu d’animals en una entrevista al diari britànic The Guardian. Va criticar les granges que concentren animals en poc espai. N’hi diuen ‘macrogranges’ i els animals viuen una situació de patiment permanent, sense pràcticament espai per moure’s. Diversos països europeus han fet algunes passes per reduir el nombre d’aquestes explotacions intensives del bestiar però el negoci és el negoci i moltes empreses que gestionen granges prefereixen les sancions que els puguin posar –si és que els en posen- que assumir els costos de deixar que els seus animals puguin moure’s amb més llibertat.

Dir que s’ha d’acabar amb les granges intensives pot ser una tomba electoral pels polítics que ho anuncien en comunitats on tenen una presència notable i generen molts llocs de treball. Tan li fa que estigui demostrat que aquestes explotacions contaminen l’aire i el sòl, els empresaris solen apostar pel negoci abans que la salut de les persones que viuen en l’entorn d’aquestes granges. I les petites explotacions, sovint, han de tancar les portes o sobreviure amb grans dificultats.

Guanyar menys diners però que els animals de les granges tinguin una existència més amable que moure’s sempre en un espai ínfim és una opció que econòmicament té els seus costos però que cal agrair a una bona quantitat de pagesos.

Diuen els entesos que la carn dels animals criats en mitja llibertat és més saborosa que la que viu tancada en una nau industrial de la qual no sortirà més que per anar a l’escorxador.

I diuen els analistes electorals que enfrontar-se a les macrogranges pot comportar pèrdues de vots importants als partits que ho facin.

La pregunta és què és preferible: guanyar eleccions a canvi de permetre aquestes granges contaminants i torturadores dels animals o perdre vots apostant per unes explotacions més respectuoses amb la seva vida?

És una disjuntiva que trobem en d’altres àmbits. Responsabilitzar els immigrants de tots els mals dona vots a determinats partits. És demanar massa als partits que defensin societats més justes encara que s’arrisquin a perdre vots a les eleccions que tenen a prop?

I no penseu només en les eleccions a Castella i Lleó. A Catalunya tenim més porcs que persones. Passegeu-vos pel Segrià, Osona, el Bages, La Noguera, l’Urgell o el Pla de l’Urgell, i veureu com malviuen aquests porcs. I com contaminen. A veure qui és el valent que aixeca la veu contra les macrogranges en aquestes comarques, començant per la consellera del ram!

(Visited 114 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari