Adam McKay convida en la serva darrera pel·lícula a no mirar enlaire (Don’t look up). Una provocadora invitació que ha calat fort entre la concurrència de Netflix. Mostra, en clau de sàtira, quant estúpids són els poders. Ho fa en forma de caricatura, amb traços gruixuts, perquè s’entengui, i s’entén. El 2021, maleït on els hi hagi, necessitava abans de concloure’s aquesta glopada de crítica, de riure’s del mort i de qui el vetlla, i MacKay, amb prou perícia, ens l’ha donat. La història narra la descoberta d’un enorme cometa que irremeiablement transita cap a la Terra. De les reaccions a l’apocalíptica col·lisió va la història. L’encert de la cinta rau en el retrat de l’estultícia humana, que reacciona maldestra a l’hecatombe.
Ja ho diuen, sovint la realitat supera la ficció. La covid (que fa de cometa en la nostra realitat…) va camí de perpetuar-se i arrasar el benestar del planeta i nosaltres, tretze són tretze, continuem amb les nostres misèries quotidianes, incapaços de reaccionar davant la magnitud de la tragèdia. D’aquesta ens en sortirem, amb severes esgarrinxades, però ens en sortirem, però en cap cas haurà estat mèrit de la nostra perícia i caldrà inventariar després els danys ocasionats. Mentre la covid campa i es muta, els poders continuen barallats per les seves avarícies, instal·lats en el seu melic, disposats a gronxar-se en les seves limitacions pels segles dels segles.
La de la covid és massa crisi per tan poca intel·ligència. No ho reconeixerem, però ens ve gran. Contrasta observar com hem aconseguit predir la complexa estructura tridimensional que adopta una cadena d’aminoàcids en plegar-se per donar lloc a una proteïna funcional, que no sé massa què és ni perquè serveix, però que ve a ser la repera científica. Recentment, també hem descobert el comportament dels muons, que es veu que desafia el model estàndard de la física de partícules, una altra troballa que s’escapa a l’enteniment de la majoria de la humanitat, però que també és l’hòstia científica. Això no obstant, no ens mostrem capaços de reaccionar amb ordre ni sentit comú davant de la crisi de la covid. Ja portem dos anys cometent els mateixos errors, creient que la tenim controlada, per reconèixer una vegada darrera una altra que no és cert, que el control continua del bàndol enemic (covid). Aviat doblegarem la corba, ens relaxarem sense aprofitar el temps de treva, barallant-nos pel poder, preocupats pels likes, i després vindrà la setena onada amb els seus pics i les seves merdes. Fins quan? El cometa covid ja ha xocat amb la Terra i ha fet surar les misèries d’una societat plena de presidents Orlean, caps de gabinet Jason, periodistes Brie i Jack, científics Randall i menys estudiants Kate…
