El lloc que ocupa el joc al nostre dia a dia potser es concentra aquests dies de Gener, en els que hem de recórrer botigues, mirar ofertes, provar com funcionen les joguines, asseure a terra per fer-les servir amb els nostres infants, aprenent d’ells, segur, aquelles habilitats que anem perdent per no usar-les.
“El joc, per la seva pròpia definició, no té cap altra finalitat que no sigui l’alegria i el propi plaer de jugar” com diria Raimundo Dinello, o abans Johan Huizinga al posar per davant el joc a la cultura: “sense cert desenvolupament d’una actitud lúdica, cap cultura és possible”
Però, més enllà de la joguina i la infància, jugar és un impuls vital i primari que ens empaita a explorar el món, conèixer-lo i fer-nos amb ell. Aquesta actitud existencial és una manera particular d’entomar la pròpia vida, curiosa i indagadora, valenta i lliure, orientada a gaudir-la i agrair-la, de forma positiva i amb un cert sentit de l’humor.
Dir que som tal com hem jugat potser és massa determinant, tenint en compte el munt d’experiències que tenim en llarg de la vida…. El que sí podem dir és que si un adult manté la capacitat de jugar, l’actitud d’indagar, el valor d’explorar.. segurament serà més fidel a la realitat, tindrà una millor actitud davant els esdeveniments vitals i, probablement, serà més sociable.
Aquest és el fonament de les tendències innovadores que es basen en el joc per a resoldre conflictes, imaginar escenaris de futur i pensar més enllà: la “gammificació”. Podríem dir que és una tècnica d’aprenentatge que trasllada la mecànica dels jocs a l’àmbit educatiu i professional amb la finalitat d’aconseguir millors resultats, ja sigui per fixar millor els coneixements, desenvolupar una habilitat o bé recompensar accions concretes. Com a tècnica d’aprenentatge s’ha estès a l’àmbit de la sociologia i la ciència política, especialment en les estratègies de creació d’escenaris de futur.
Cada cop disposem de més instituts i centres d’investigació sobre el FUTUR, ja sigui per pronosticar successos o definir tendències. Però hem cregut que val la pena ressaltar una altra utilitat de les tècniques de joc pensades per a imaginar el futur que tenen més a veure amb la participació de les persones, invertint les seves habilitats i capacitat de joc cooperatiu.
Parlem de l’experiència de Jane McGonigal, de l’Institut for the Future, en California, que es basa en les darreres investigacions científiques en psicologia i neurociència per mostrar-nos com entrenar la nostra ment per pensar allò impensable i imaginar allò inimaginable.
Quin paper tenim les persones en la construcció del futur?
La pronosticadora de futur i dissenyadora de jocs de renom mundial, en un proper llibre, ens ensenya a imaginar el futur abans que arribi i ens dona les eines per ajudar a donar forma al món en què volem viure. Ens convida a jugar amb els experiments de pensament provocatius i les simulacions futures que ha dissenyat exclusivament per a aquest llibre, amb l’objectiu de:
– Construir el nostre imaginari col·lectiu perquè puguem capbussar-nos en el futur i imaginar, amb un detall sorprenent, com serà la nostra vida d’aquí a deu anys.
– Desenvolupar el coratge i la visió per resoldre problemes de manera creativa.
– Prendre accions i prendre decisions que ajudaran a donar forma al futur que desitgem.
– Accedir a “l’optimisme urgent”, una força imparable dins de cadascú de nosaltres que activa el nostre sentit de l’agència
“Amb la nostra imaginació, el futur és un lloc on qualsevol cosa, cent coses, o tot, pot ser diferent, fins i tot coses que semblen impossibles de canviar avui”. Aquesta afirmació, lluny de ser ingènua, es basa en el potencial real que tenen milions de persones jugant a jocs dissenyats per a resoldre dilemes reals mundials des d’una lògica pròpia dels jocs digitals, segons la qual tots els protagonistes tenen un paper concret, una missió específica, unes regles comunes i un sistema de connexió amb els altres per a poder actuar de forma cooperativa en la resolució de conflictes. La capacitat creativa d’un conjunt enorme de persones abordant els mateixos dilemes i trobant formes diverses de resoldre’ls és, per a l’autora, un potencial que no es pot deixar de banda. Realment resulta disruptiu apostar per a una força creativa comunitària que, ja sigui de forma individualitzada o a partir de grups, pugui dedicar el temps de joc habitual a una activitat veritablement orientada a solucions de problemes reals i no ficticis. Com es podria aquest patrimoni universal transformar en accions concretes?
Esperem trobar tot això al nou llibre de Jane McGonigal que es publicarà el març d’enguany : “IMAGINABLE: Com veure el futur que arriba i sentir-se preparat per qualsevol cosa, fins i tot coses que semblen impossibles avui “ (Spiegel & Grau, 2022).
Jane McGonigal és una pronosticadora de futur i dissenyadora de jocs de realitat creats per millorar la vida real i resoldre problemes reals. També és autora de dos llibres més venuts segons el New York Times, “Reality Is Broken: Why Games Make Us Better and How They Can Change the World” (Penguin Press, 2011) i “SuperBetter: The Power of Living Gamefully” (Penguin Press, 2016.
És la directora de Recerca i Desenvolupament de Jocs a l’Institute for the Future, un grup de recerca sense ànim de lucre a Palo Alto, Califòrnia, actualment imparteix el curs “Com pensar com un futurista” a la Universitat de Stanford.
