L’ARA, la censura i ser català

L’enginyer, empresari i opinador Xavier Roig col·laborava al diari ARA. Hi va enviar un article que s’havia de publicar el 23 de desembre on deia que la llengua catalana no tenia adversaris sinó enemics, que PP, Vox, Ciutadans i els socialistes no eren partits catalans i que la immigració hispanoamericana tria Espanya per l’idioma –“altrament aniria a llocs més civilitzats”, va escriure l’empresari- i arriba a Catalunya sense interès d’aprendre el català. “Cal començar a ser clars i desagradables”, acabava dient.

Esther Vera, directora de l’ARA, va llegir l’article del seu col·laborador i va decidir no publicar-lo. El va considerar ‘supremacista’ i que no encaixava amb la línia constructiva de fer front als debats socials que creu que ha de tenir l’ARA. Roig va explicar a les xarxes socials que “per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar”. Es va donar de baixa com a articulista del diari i va penjar l’article en un blog que va crear expressament, amb el nom de parlemclar.cat

La difusió de la notícia va fer que els móns independentistes que representen ERC i Junts tornessin a xocar. Van ser més explícits des de Junts en posar-se al costat de Roig que els d’ERC en avalar la decisió d’Esther Vera. Però a Twitter, els puigdemontistes van carregar contra el diari i els republicans el van defensar. La directora del diari va escriure a aquesta xarxa social que no era adequat parlar de “censura” perquè en els temps que corren, si no et publiquen un article a un lloc el pots penjar a qualsevol blog o web, que és el que Roig va fer.

L’autor “censurat” havia col·laborat al diari AVUI abans de fer-ho a l’ARA. Segur que el director d’ElPunt Avui i futur president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Xevi Xirgu, hauria estat encantat de publicar-li l’article, titulat, per cert, “El nostre idioma no té adversaris”.

En la meva trajectòria professional, un dels episodis més estrambòtics que recordo és quan el director de La Vanguardia, Manuel Ibáñez Escofet, va reclamar al primer secretari del PSC i candidat a la Presidència de la Generalitat, Raimon Obiols, que rectifiqués part d’un article que li havia enviat durant una campanya electoral. Era el mateix director que publicava entrevistes amb Jordi Pujol on l’aleshores president de la Generalitat havia redactat les preguntes i les respostes.

Tècnicament jo crec que el que va fer Esther Vera va ser censurar l’article. I també crec que va fer ben fet i que a Xavier Roig (mai el confongueu, si us plau, amb el periodista que va ser cap de premsa de Pasqual Maragall) no li faltaran diaris i portals digitals per continuar repartint etiquetes de qui és bon català i qui és anti-català.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.