L’entorn laportista i les mateixes estructures del club han donat perilloses mostres d’estar a la vora del col·lapse per una cosa tan infantil com una informació sobre la massa salarial dels futbolistes més ben pagats del primer equip. Ridícul també, sorprenent i pot ser que fins i tot sospitós. Si cada vegada que un mitjà de comunicació ha donat xifres sobre el que cobren els futbolistes el club hagués d’activar tots els seus recursos mediàtics i de comunicació, sortir a desmentir-ho i organitzar una teatral exhibició d’indignació i de malestar probablement aquest esforç centraria i esgotaria a diversos dels principals departaments del club deixant-lo sense alè.
S’ha produït, en canvi, una reacció desproporcionada i injustificada a una informació del periodista Lluís Canut (foto) sobre els salaris més alts de la plantilla, amb xifres sobre les quals s’ha especulat sovint en nombrosos mitjans, programes i articles, segons la qual Gerard Piqué, amb 28 milions d’ingressos, lidera el rànquing dels professionals més ben pagats, seguit de Sergio Busquets amb 23 milions i Jordi Alba amb 20 milions. Després d’aquest podi vindrien Umtiti (20), Coutinho (16), Ter Stegen (14), Dembélé (12) i Sergi Roberto (12).
En si mateixa no suposaria una proesa periodística, més enllà d’haver ordenat i confirmat a través de les seves fonts les moltes informacions que van sorgint al voltant del primer equip, especialment des que, a conseqüència de la pandèmia, es va posar el focus en la massa salarial de les vaques sagrades i en el fet que, alguns, havien acceptat alguna rebaixa per a alleujar la tresoreria del club.
En el seu conjunt, la informació va oferir una perspectiva bastant afinada sobre el que s’ha estat apuntant en els mitjans els últims anys, una cop que es va confirmar la baixa de Leo Messi, la fitxa en brut del qual era de 135 milions anuals.
També van transcendir en el seu moment les xifres reals de Griezmman, que van servir per a desmuntar les faules periodístiques recurrents sobre els seus ingressos, que es van inflar als 50 milions anuals quan en realitat, de mitjana, va cobrar 23,2 milions bruts.
Com que a Laporta li convenien les especulacions sobre la generositat i els excessos de Bartomeu, el club mai va sortir a aclarir les coses, ni en el cas del francès ni tampoc en cap altre cas com sí que ha fet ara en un comunicat agressiu i furiós com si realment la informació hagués punxat en os.
Al·ludint a Lluís Canut la nota va al·legar, primerament, que la informació no havia estat subministrada pel club, per a després afirmar que les xifres són “errònies, no s’ajusten a la realitat i, a més, en el cas dels tres primers jugadors al·ludits, dona com a fixes quantitats que, sent variables, possiblement mai s’arribaran a meritar”. Un matís que contradiu el mateix desmentiment, de la mateixa manera que resulta del tot confús el paràgraf de la nota en el qual afirma el següent. “És fals que els jugadors al·ludits només hagin diferit el 100% del seu salari. Els Srs. Piqué, Busquets i Alba van renunciar a part del seu sou quan van signar l’última renovació contractual el passat estiu”.
I finalitza amb un brindis al sol, absolutament innecessari: “Considerem improcedent, poc professional i que s’ha actuat amb mala fe quan s’ofereix aquesta informació com a certa i veraç i lamentem que es facilitin dades d’aquest tipus que afecten el dret personal dels jugadors i que mereixen, quan són certes, la més alta confidencialitat”.
En realitat, la intervenció televisiva de Lluís Canut també va entrar a analitzar les enormes ganes del president Joan Laporta de tornar a treballar amb Mino Raiola, l’agent de Haaland, que pensa exigir uns 60 milions de comissions per a ell i per al pare del futbolista a qualsevol club que el pretengui fitxar.
Canut va revelar i va recordar les xifres de l’operació Ibrahimovic en el seu moment, amb unes primes afegides escandaloses per al seu agent, generosament signades pel llavors president Joan Laporta. Aquest va ser pel que sembla el comentari que va acabar irritant al president i al seu entorn, raó per la qual es va desfermar una tempesta mediàtica sense precedents.
La fúria del president no es va quedar aquí, el club va enviar un requeriment a TV3 de condemna, desacord i exigència d’una reparació en termes satisfactoris per a una directiva que per descomptat ha sobredimensionat l’incident, reflex d’un estat de nerviosisme no dissimulat a causa dels contratemps propis d’una gestió descontrolada.
Ni Xavi està sent aquesta solució màgica prevista ni actuacions com el fitxatge de Ferran Torres, impossible d’inscriure de moment, milloren la imatge d’aquesta directiva. Un cas flagrant i greu d’intent de coacció i repressió contra la llibertat d’informació en el qual han participat formalment la pròpia directiva, l’aparell paral·lel de comunicació i el mateix Gerard Piqué, extralimitat i molt més actiu en les xarxes que amb l’equip.
Immediatament, Xavier Sala-Martín, Jordi Finestres, influencers i comptes afins a la junta directiva actual, a més de l’excitada reacció del propi club, van disparar contra Lluís Canut amb una ferocitat i agressivitat desconegudes i visiblement teledirigides, intentant forçar que la pròpia TV3 prengués cartes en l’assumpte en contra d’un periodista al qual la ‘gestapo’ barcelonista té al punt de mira.
Lluís Canut va ser particularment crític amb la permanent erosió i persecució de la qual va ser objecte Ronald Koeman internament des de la pròpia directiva, l’entorn del president i l’aparell mediàtic dominat per la junta fins a convertir la seva continuïtat en una missió impossible. Les bones fonts i arguments de Lluís Canut van irritar al nucli dur del poder laportista, que si per alguna cosa destaca és per la seva intolerància a la crítica, el seu totalitarisme i al·lèrgia a qualsevol opinió discrepant.
Per a acabar de convertir-se en el periodista més perseguit ara mateix per l’aparell oficial del club, Canut se les va tenir amb Enric Masip, de qui va revelar, quan manava Núñez, una lleialtat i admiració idèntica a la professada per Laporta però no així cap a Sandro Rosell, que va discutir el seu càrrec i retribució a l’estructura de l’equip d’handbol fins que finalment va arribar a un acord per a la rescissió indemnitzada del seu contracte.
A Masip no li va agradar tampoc que quedés al descobert i exposat el seu veritable esperit de mercenari i es va tornar agressiu i mentider en contra del periodista. En aquest sentit, el valor i el reconeixement del seu rol com el ‘pistoler’ de twitter preferit de Laporta comença a tenir competència en Gerard Piqué, que va saltar al mig de l’embolic amb moltes ganes d’esvalotar el pati : “Personatges com aquest cobrant d’una televisió pública per a defensar als seus amics. Aquí tens el 50% de la meva nòmina cobrada a 30 de desembre. Respecta’t una mica”, va escriure, adjuntant una captura d’un ingrés de nòmina per un import de 2,3 milions, volent desmentir que per a aquesta temporada 2021-22 tingui previst cobrar aquests 28 milions apuntats per Lluís Canut.
L’enrenou armat per aquesta exhibició de Gerard Piqué ha donat peu a una situació estranya en la qual, paradoxalment, el mateix futbolista sembla no tenir el menor problema en què es conegui fefaentment la seva nòmina real i els seus pactes i contractes amb el FC Barcelona. Fa algun temps, portat per aquest caràcter seu, irreflexiu i una mica bocamoll, va arribar a afirmar a l’espai La Resistència de Movistar que “en patrimoni tinc més que el pressupost de l’Espanyol enguany. No, no és 57 milions, és molt més”, va dir.
La provocació no sol ser el millor aliat en aquests casos, d’aquí ve que en aquestes hores posteriors hagin començat a circular noves dades sobre el que realment cobra el defensa blaugrana una vegada oberta aquesta veda per ell mateix. I les primeres informacions suggereixen que els 28 milions apuntats pel periodista podrien ser certs i fins i tot a anar-se’n a una xifra superior. Per què tan d’interès en desmentir una certesa?
