Per què ‘The New York Times’ se’n riu de Laporta?

Per descomptat, existeix un enorme contrast entre les reaccions de la premsa catalana, en general eminentment laportista, i els periodistes més seriosos, informats i inclinats a contrastar les notícies i les informacions. Arran de l’última estocada mediàtica de Joan Laporta, el prestigiós The New York Times no ha tingut més remei que riure-se’n del Barça, o millor dit del mateix president.

No hi ha dubte sobre el comentari en el seu compte de Twitter d’un dels experts en soccer del primer diari nord-americà: “Joan Laporta agost 2021: el Barça té un deute de 1.350 milions d’euros. Joan Laporta Oct 2021: Volíem que Messi jugués gratis. Joan Laporta, gener de 2022: ‘Tothom hauria de preparar-se, ja que tornem a ser grans actors del mercat. El Barça està de tornada’”, reprodueix i afegeix el rostre d’un pallasso etiquetant la informació, com una burla inequívoca que té com a objectiu desacreditar el contingut.

El periodista, Tariq Panja, desmunta els somnis de grandesa de Joan Laporta en base, precisament, a les mateixes afirmacions del president blaugrana amb les quals ha pretès i ha volgut marcar l’actualitat del club des de la seva arribada. Laporta es va cansar d’al·ludir al deute del club, que no és ni molt menys de 1.350 milions, i va voler deixar clar que l’estructura econòmica no estava per a complir amb la seva gran promesa electoral de renovar a Messi.

Conscient que aquesta decisió el perseguirà per sempre i que passarà a la història com el president que va fer fora a Messi, ho intenta arreglar i només fa que empitjorar-ho, suggerint la seva esperança que Leo hagués continuat jugant gratis al FC Barcelona.

La premsa seriosa, que a més ha seguit el resultat de l’auditoria extra sol·licitada per LaLiga i el CSD, sap que ha estat Laporta el responsable d’haver enfangat l’economia del club a força de generar un extra de pèrdues que, voluntàriament, l’han ofegat per a molts anys, per sempre.

I aquest és el motiu de l’eufòria en la qual s’ha instal·lat Joan Laporta, que ha batut el rècord de deute -ara sí- amb 590 milions per a refer el deute a curt, amb els 1.500 milions que ja tramita amb Goldman Sachs i amb els 500 milions més que planeja sol·licitar, també a Goldman Sachs, per a fer realitat el somni més eròtic de Mino Raiola, com és tornar-li a treure-li el ‘fetge’ al Barça com va fer amb Ibrahimovic la temporada 2009-10, ara amb Haaland.

Per descomptat li és igual que el Barça, encara que disposi d’aquests diners, no pugui inscriure a Haaland. Laporta repetirà l’operació de Ferran Torres: primer el fitxa i després a veure què es pot fer. Un altre disbarat.

El cas és que només a Barcelona Laporta compta amb aquesta obediència i seguiment mediàtic cec. No hi ha diferència entre la promesa de fa un any de renovar a Messi, mil vegades més possible, i la de fitxar a Haaland que ha fet ara. Són el mateix truc d’il·lusionisme, avivat per una premsa que ha perdut qualsevol sentit del ridícul. Es pot creure a algú que promet a Haaland el mateix dia que presenta a Ferran Torres sense saber si podrà inscriure’l?

A The New York Times no cola, per descomptat, ni sembla que la resta dels clubs estiguin tremolant de por. I menys el Real Madrid, que es quedarà amb tot el pastís d’una manera o una altra, perquè Laporta és cada dia més un instrument de Florentino per al que necessiti.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.