Aquests dies, les nostres bústies de correu i els xats dels quals formem part han anat farcits de felicitacions per les festes i de desitjos en vistes a l’any 2022. Les felicitacions no tenen gaire complicació ni secret. És una forma de dir a determinades persones que les recordem i que formen part de la nostra vida. Normalment, ens les envien amics, coneguts i familiars amb els quals tenim una relació amable, d’amistat o afecte. Les vas mirant, respons educadament, i sovint les esborres perquè, sobretot si van acompanyades d’imatges o vídeos, ocupen molt espai al telèfon mòbil.
Les felicitacions que desapareixen directament de les bústies de correu i dels xats dels mòbils són les que envien les empreses que volen quedar bé amb els seus clients. A Cocacola o a Parlem els importa un rave la meva felicitat; el que volen és presentar-se com a empreses simpàtiques dissimulant que el seu interès és que continuem consumint el producte que fabriquen o subscrits al seu servei.
Els desitjos positius per l’any 2022 que ens arriben aquests dies s’han d’estudiar amb més atenció. Les persones i les empreses s’ho treballen més. Van més enllà del simple “Bones festes” que ens han desitjat els dies anteriors. Cal treballar-se una mica més allò que ens desitgen per l’any que arriba. Aquest cop ha guanyat de llarg la voluntat que 2022 ens porti la salut que fa dos anys que està amenaçada. Sovint, els missatges dels que ens comuniquen la seva voluntat que tinguem un bon any acaben amb un “cuida’t” o “cuideu-vos”, que cal entendre en clau de salut.
Anys enrere, molts d’aquests missatges es limitaven a passar-nos la pilota i a dir-nos que esperaven que es complissin tots els nostres desitjos pel que arribava. I t’havies d’espavilar tu mateix per descobrir què volies realment que passés o et passés en els 365 dies següents.
Quan un desig es formula per tradició o quasi per obligació, malament. Desitges una cosa o no la desitges, però fer-ho perquè toca o perquè tothom ho fa no té cap solta ni volta. O sigui que, donant-hi voltes, jo diria que si desitjo alguna cosa pel 2022 és que cadascú de nosaltres es miri menys el propi melic i es preocupi pels altres; no pel seu melic sinó per la seva salut, la seva felicitat, el seu dret a tenir una vida digna i engrescadora. Ben al contrari dels que només desitgen un bon any als “seus” i que als “altres” els passin totes les desgràcies possibles.
I ja posat a demanar impossibles, desitjo un 2022 sense Twitter. D’il·lusions també es viu, no?
