Joan Laporta va complir, en efecte, amb la seva promesa o intenció de convèncer als socis del FC Barcelona perquè el votessin com a president, un succés inoblidable i històric que es va produir el 7 de març de l’any passat, en el qual, a partir d’aquest moment, va deixar de complir absolutament amb tot allò en què hi havia empenyorat la seva paraula.
D’oferir un relat imbatible, com renovar immediatament i ràpidament a Leo Messi, trobar un entrenador guanyador per al seu projecte, triar entre els patrocinadors per a la samarreta que feien cua a la porta, fitxar mínim a Haaland i superar amb nous i revolucionaris ingressos l’afectació per la covid, un aspecte que sempre ha relativitzat com si no hagués tingut efecte en el club, Laporta ha passat a un estat de precarietat i insuficiència, retrògrad, minimalista i marcat per exactament tot el contrari del que va afirmar en campanya.
El fet d’incomplir la totalitat de les promeses realitzades en una campanya electoral es denomina mentir, simplement i planament, encara que no ho vegin així ni els mitjans de comunicació en un 99% i menys, fins i tot, aquest aparell de premsa i de comunicació laportista que controla i domina l’entorn mediàtic.
Mentrestant, Messi se’n va anar a París enganyat i tan dolgut que, en la gala de la Pilota d’Or, el president del FC Barcelona no va poder ni acostar-se a l’argentí per a evitar un desaire, ni va ser possible la foto dels tres Pilota d’Or atribuïbles a l’herència de Josep Maria Bartomeu amb Leo Messi, Alexia Putellas i Pedri com els futbolistes dominadors del planeta. És clar que Laporta va rebaixar fins a nivells el més avall possible aquest èxit sense precedents en la història del FC Barcelona.
Dies després, completament dominat pels seus avaladors no electes, perquè Laporta va prometre que Jaume Giró seria el seu vicepresident econòmic, el president també va fer fora Griezmann, calculadament per a apuntar-se un benefici en la segona temporada, eliminant de l’equació almenys seixanta gols que després tant ha trobat a faltar l’equip. En lloc de Haaland i Mbappé, amb els qui també tenia tan “bon rotllo” com amb Messi, van aterrar els reforços que Bartomeu ja tenia aparaulats, com Memphis i Éric García amb la cirereta del Kun Agüero, desgraciadament baixa al cap de pocs mesos a causa d’una miocarditis.
Nu de cap a peus després de guanyar les eleccions, lligat de peus i mans pel socis estranys i aliens a la candidatura com Jaume Roures i José Elías que van salvar al president dels avals -irregularment, per cert després d’haver jurat i perjurat 25 vegades que els tenia preparats en un altre de les seves grans falsedats- Laporta ha vist com la seva única intervenció en l’àrea del primer equip, com mantenir contra el seu propi criteri a Koeman, l’entrenador que no volia ni veure per no portar a Xavi, ha resultat una catàstrofe que ha culminat, inevitablement, amb l’equip fora de la Champions en vuitens per primera vegada en vint anys.
Certament, els seus, que viuen de la rifa i els milers de socis encara anestesiats per l’embruixament d’una campanya exclusivament basada en el fet que Bartomeu era un dimoni, continuen celebrant aquest descens als inferns que no ha fet més que començar.
Laporta ha batut tots els rècords d’enganys haguts i per haver encara que ha aconseguit que ningú el qüestioni en el seu entorn, perquè aviat ja no hi haurà avals, no hi ha ja cap control econòmic i ha generat un deute inassolible que té previst augmentar per a provocar, sense cap dissimulació, la conversió a un model SA.
A tot i això, fa nou mesos que ve prometent aixecar les catifes del passat sense que, de moment, hagi trobat res. Quantes vegades ha amenaçat a Bartomeu amb airejar presumptes pràctiques il·lícites penals? Ja s’ha perdut el compte. El 2022 serà més del mateix o pitjor, per descomptat. Res no fa suposar que vagi a canviar el personatge, l’entorn ni la negligència en la gestió. En això treu un excel·lent. Sempre.
