Començo aquesta columna d’opinió i m’adono que és la darrera d’aquest horrible 2021 que tancarem d’aquí a uns dies. Doncs, toca ser optimista i posats a mirar a través del vidre del color més positiu començaré dient que una societat pot estar polaritzada i no necessàriament fragmentada. És a dir, que mitja comunitat pot pensar una cosa i una altra meitat la contrària i no per això hi ha d’haver un mal rotllo insuportable.
Recullo la idea d’Ignacio Urquizu, sociòleg, alcalde d’Alcañiz i diputat del PSOE a les Corts d’Aragó, al llibre “Otra política es posible” (Editorial Debate). Urquizu té un tarannà pactista i potser vol veure la realitat millor del que és, però sí que és cert que hi ha qüestions sobre les quals la gent té opinions contraposades sense que això suposi unes tensions socials i familiars terribles.
A Catalunya, els partidaris de la independència diuen que la societat no està fragmentada i els que no en són creuen que sí que n’hi ha. Qui té raó? Polarització? Fragmentació? Un debat només nominal o molt més perillós? A Twitter no hi ha fragmentació, no; el que hi ha és odi a dojo. Però, al carrer, a les cases, a la feina, a l’escola, a la universitat, als bars, es respira la mateixa ràbia i analfabetisme que en aquesta xarxa social?
“Parlem-ne”, que és com es deia el programa de Ràdio 4 on treballava amb dos Joans –Lluch i Barril– que avui ja no estan entre nosaltres per demanar-los si ells veuen Catalunya polaritzada, fragmentada o a un pas de les bufetades. El nom del programa era tota una declaració de principis.
N’anirem parlant l’any que ve. Ara, i en aquests dies farcits de cançons d’amor i bones intencions, i per no recórrer a l’impecable “Imagine”, de John Lennon, acomiado el 2022 amb Carole King i “You’ve got a friend” (“Tens un amic”): “Quan estiguis trist o preocupat / i necessitis una ma amiga / i res no vagi bé / tanca els ulls i pensa en mi / i aviat estaré amb tu / per il·luminar fins i tot la teva nit més fosca / Tu només crida el meu nom / i saps que estigui on estigui / vindré corrent / a veure’t un altre cop / A l’hivern, primavera, estiu o tardor / tot el que has de fer és cridar-me / i estaré amb tu / Tens un amic / Si el cel sobre teu es fa fosc i s’omple de núvols / i aquell vell vent del nord torna a bufar / mantingues la calma i crida’m en veu alta / I aviat estaré trucant a la teva porta / (…) / No és bo saber que tens un amic? / La gent pot ser tan freda / et feriran i et decebran / si la deixes et prendran l’ànima / Però no ho facis / Tu només crida el meu nom i saps que estigui on estigui vindré corrent a veure’t un altre cop / Tens un amic / Tens un amic / No és bo saber que tens un amic? / No és bo saber que tens un amic? / Tens un amic
A veure qui fragmenta això!
