Un altre pas en fals de Laporta contra Bartomeu

Elena Fort
Elena Fort

Les envestides de Joan Laporta i dels seus guerrers contra l’anterior junta, presidida per Josep Maria Bartomeu, han de començar a interpretar-se com el que de veritat aparenten: una estratègia permanent de desgast, atac, escarni, manipulació i acusacions, més aviat sospites i insinuacions que una altra cosa, amb l’únic propòsit de generar, com s’ha aconseguit, un estat d’opinió exageradament crític i advers.

Per enèsima vegada, l’advertiment, amenaça i promesa de treure a la llum tots aquests draps bruts, les indecències i els presumptes actes il·lícits del passat, tan anunciats i donats per certs des de Laporta i tota la seva coreografia, s’han ajornat sense justificació ni explicació, després que la roda de premsa definitiva estava convocada per aquest dimecres passat.

Nova decepció, un altre incompliment i la sensació que hi ha molt més fum que foc, Els cantors del laportisme, una vegada més, s’havien conjurat i bavejat públicament i anticipadament davant l’expectativa que aquest torrent de corrupció anterior, precisament en el qual el mateix president actual s’empara per a fer de les seves sense control, malvat i indesmaiable, anava a ser per fi no només un espectacle mediàtic i indignant, sinó l’avantsala i base d’una sèrie d’accions penals que havien de donar amb els ossos de Bartomeu i de la seva junta a la presó. O així ho havien anunciat i previst.

Un altre pas en fals, doncs, de Laporta i de tota la seva recremada colla de portaveus que porten més de nou mesos, fins i tot abans de les eleccions, amb la mateixa cançó. La que, teòricament hauria de ser la font més fiable i creïble, Elena Fort, escalfava motors el cap de setmana passat, aprofitant el festival telemàtic de la consulta, i tractava de raonar la paradoxa entre la rotunditat i presses invocades des del març passat per revelar tots els foscos tripijocs de Bartomeu i la tardança real i les moltes i reiterades evasives a fer-ho.

Sobre el retard, ha dit, “significa que hem volgut fer-ho bé. Ja sé que sembla lent, però hem volgut fer les coses molt ben fetes. Volem assegurar-nos que quan sortim a explicar el forensic, les coses estiguin tancades i clares. El dia que el traiem ja explicarem les coses que hi hagi. En la due diligence ja sortien una sèrie de qüestions que estan sent analitzades i que explicarem quan acabi l’anàlisi”, va dir, remetent al tan esperat contingut al dimecres 22 de desembre.

Mentrestant, el temps va deixant dubtes i actuacions que amb tota seguretat seran carn de canó per a quan toqui el forensic de Laporta, que serà el pròxim tot i que només porta en el càrrec nou mesos i no més de cinc anys com Bartomeu, un president, per cert, que ja va exigir a Laporta que no dilatés més la due diligence en el seu moment, desafiant-lo al fet que, si existien motius i proves d’algun il·lícit, les expliqués als socis perquè, a més, si fos així, ell mateix es presentaria davant el jutjat com a afectat.

Laporta, com sempre, va fer molt de soroll, però no va mostrar ni va demostrar la menor irregularitat. En tot cas, si al llarg d’aquests mesos de rebuscar en aquest passat no s’han fet públiques les irregularitats el més segur és perquè no existeixen. O també cal atribuir-li a l’actual junta una ineptitud i despropòsit més dels que ja acumula?

A la mateixa Elena Fort, per exemple, vicepresidenta i portaveu de la junta, li costa explicar com el codi ètic del club, modificat a la carta, s’ha convertit en un recital de nepotisme que fins i tot la mateixa premsa laportista reconeix. “Tothom diu que canviem el codi ètic per a poder fitxar familiars i no és veritat. En primer lloc, l’adaptem a la normativa. No és només escriure-ho, perquè l’anterior junta es va posar límits i després se’ls va saltar. És fer-ho amb transparència. Hi ha persones que poden tenir un vincle familiar més estret del que es preveu, que són necessàries per al club i que la seva vàlua professional és incontestable. Es pot fer i explicar. Marta Segú ja va estar a la Fundació i és una capdavantera en el món de les fundacions. Per què el fet de tenir un vincle familiar amb el president l’ha de privar d’estar al club i formar part d’aquest projecte? El que sempre fem és fitxar gent vàlida. L’ètica comença per un mateix, no pel que diguin les normes. Prefereixo que hi hagi unes normes i complir-les que tenir moltíssimes i no complir-les, com l’anterior junta. A més, les persones que van ser contractades van passar els corresponents processos de recursos humans i de compliance. S’ha fet bé i de manera transparent. Les persones són professionalment vàlides i, si gaudeixen de la nostra confiança, encara millor”, ha dit per al cas concret de la germana i cosina del president, sense que se li hagi preguntat per aquesta societat immobiliària que comparteix Laporta amb la seva cap de gabinet, Manana Giorgadze, teòricament incompatible i il·legal.

En canvi, no sembla que aquest mateix rigor del departament de recursos humans i de compliance hagi actuat o intervingut en la contractació d’Albert Benaiges. “Estem en xoc. Són coses molt greus i molt delicades. Sorprèn i ens deixa un nus en l’estómac llegir la notícia”, ha comentat Elena Fort, a més de respondre “rotundament sí” a la pregunta sobre si la junta ha estat a l’altura de les circumstàncies.

“Quan es coneix la informació no hi ha cap denúncia dins del club. Per tant, el Barça no té cap motiu legal per a fer-lo fora. No hi ha base, amb la qual cosa només podíem fer que arribar a un acord amb ell. Ho vam fer de manera immediata. Parlem únicament de legalitat, no el podem sancionar perquè hagi fet alguna cosa en un altre lloc. Entenem que és una qüestió prou greu per a arribar a un acord i que no segueixi vinculat al Barça”, ha afegit, admetent que “a partir d’aquest moment, el club comença a treballar amb els seus protocols de protecció de menors. Que no ho expliquem no significa que no es faci. L’actuació del Barça és fonamental. El seu principal objectiu és protegir i donar suport a les víctimes, encara que no siguin del club i, si existís alguna dins del club, la protegiríem. Tots els passos s’han fet bé”, ha conclòs Elena Fort, seguint aquesta línia de defensa fixada des del cervell mediàtic de la junta, posant èmfasi en el fet que el Barça el va acomiadar i no en el fet, gravíssim, d’haver donat prestigi i reconeixement a un pedòfil la contractació del qual va fer sonar internament totes les alarmes.

Tot el que s’ha fet després, fugint i renunciant a la identificació de cap responsable, per la senzilla raó que s’hauria de disparar contra molt a dalt, és simplement contra la mala consciència i per a completar un rentat d’imatge i de qualsevol sospita de culpabilitat.

No feia ni un mes que un altre amic del president, Moshe Hogeg, era detingut per estafa financera i agressió sexual, obligant la junta a trencar un dels pocs negocis que, almenys suposadament, podia haver donat una mica d’ingressos al club.

L’altra raó de causa major per la qual va poder haver-se suspès la presentació del forensic seria la presentació d’un patrocinador. Però no, el Barça no ha tingut aquesta sort i segueix sense espònsor per a la samarreta quan ja s’han superat tots els límits de temps que necessita Nike per a estampar la samarreta de la temporada 2022-23 sense penalització.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.