Deia la magnífica actriu de ¿Qué he hecho yo para merecer esto? o La vida alegre, Veronica Forqué, poc abans de morir: “La veritat és que estic regular. Necessito descansar. Jo no soc de llençar la tovallola, però aquesta vegada cal ser humil i dir: no puc més, no puc més… El meu cos i l’univers m’estaven dient ‘necessites parar’”. Jo no soc ningú per jutjar si el missatge, televisat a MasterChef de TVE, acompanyat per un seguit de comportaments si més no pertorbadors de l’actriu, era motiu suficient per encendre les alarmes, però hauria de servir almenys per reflexionar-hi. La salut mental mereix més atenció per part de tots, i més polítiques públiques.
En el llibre epistolar i semibiogràfic de Wolfgang von Goethe Les penes del jove Werther, el protagonista se suïcida d’un tret per amor no correspost quan sonen les campanades de mitjanit a Wahlheim. La novel·la, publicada el 1774, va ser un èxit i la seva repercussió dramàtica i incalculable, uns 40 joves es van treure la vida de manera similar. El fenomen va propiciar la prohibició del llibre a països com Itàlia i Dinamarca. L’efecte Werther va ser el terme designat pel sociòleg David Phillips el 1974 per definir l’efecte imitatiu de la conducta suïcida. Basant-se en casos similars, Phillips va realitzar un estudi entre 1947 i 1968 en què va descobrir que el mes següent que The New York Times publiqués una notícia relacionada amb el suïcidi d’algú conegut la taxa de gent que es treia la vida augmentava gairebé un 12%.
Així, en general, els mitjans de comunicació subscriuen un pacte mai no escrit que recomana no informar sobre suïcidis per evitar l’efecte Wether. La veritat és que, amb la proliferació de les xarxes socials, cada cop resulta més difícil amagar sota eufemismes els suïcidis, especialment si aquests afecten personatges de certa rellevància. D’altra banda, mai hi ha hagut una unanimitat sobre la certesa de dit efecte. Això no obstant, l’Organització Mundial de la Salut fins i tot ha elaborat un document amb pautes que cal seguir per a periodistes que informin sobre fets relacionats amb el suïcidi. Com sempre, no és tant que es digui, sinó com es digui…
El cert és que el suïcidi és la primera causa de mort no natural a Espanya. Així, hi ha més suïcidis que morts a les carreteres. Només el 2020, 3.941 persones es van treure la vida, segons dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística. La mort de la Forqué no només ha sacsejat el món cultural, sinó que ha posat el focus mediàtic sobre el gran tabú de la salut mental a Espanya: el suïcidi. Tot plegat en les vigílies de La Marató de TV3, oportunament destinada aquest any a la salut mental.
