El 1796 Destutt de Tracy (Elements d’ideologie) va crear la paraula ideologia per identificar, segons José Ferrater (1994), el “coneixement” basat en l’aplicació del pensament a la realitat i a l’anàlisi de les idees i les sensacions. Una concepció del món contrària a la metafísica formada per un conjunt d’idees, valors i principis que caracteritzen una visió de la realitat. Un significat del coneixement, en certa manera, proper al que ara anomenem cultura; és a dir, una forma pròpia d’entendre la realitat. Aquesta concepció de la ideologia és la que ens serveix per conformar la nostra visió del món i també per entendre les diverses visions dels altres.
Posteriorment s’han assignat nous significats al terme ideologia. Per exemple Marx i Engels atribueixen a la ideologia la noció de falsa consciència, d’ocultació de la realitat, d’emmascarament de la realitat o de reflex d’interessos socials. Han seguit posicions semblants però amb matisos diferents; per exemple, Vilfedo Pareto destaca (amb els “residus” i les “derivacions”) la funció de la ideologia en la justificació de les accions empreses per determinats grups. Visió que Victor Hugo expressà de forma més directa en veu d’un dels personatges d’Els miserables, quan diu: “Furguen en el nostre cor amb un punyal i ens fan admirar el mànec”, o com ho fa també amb una referència més actual Rafael Chirves a Crematorio: “Quan la idea no et deixi veure la realitat, no són ideés, són mentides”.
Aquesta és la visió de Juan Torres al llibre Econofakes: “La proliferació de fake news (notícies falses) és un fenomen dramàtic perquè la mentida ens fa esclaus, i ens impedeix veure allò que ens convé i que ens interessa aconseguir”. Ens proposa desemmascarar deu mentides econòmiques, una tasca que recorda la resposta de l’Esther (personatge d’El Casalot de Charles Dickens) quan Mr. Skimpole li pregunta: “Mestressa, què feu enfilada tan enlaire?”, i ella contesta: “Desenteranyinar el cel perquè corri l’aire”.
Juan Torres obre deu finestres perquè corri l’aire en el coneixement econòmic i s’interroga sobre la formació dels preus, la competència i el lliure mercat, els salaris i l’aportació a l’empresa, el diner i els intermediaris financers, la relació entre el salari i la creació d’ocupació, l’envelliment de la població i les pensions públiques, el lliure comerç o la protecció i, finalment, sobre la despesa pública i els impostos.
Temes sobre els quals conclou que “l’economia no és un coneixement científic, objectiu, neutral, la posada en pràctica del qual hagi de quedar, per tant, només en mans dels tècnics”. L’economia està farcida de justificacions, emmascaraments, mites i narracions, que dificulten l’explicació de la realitat i que cal remoure perquè l’economia estigui al servei dels ciutadans. Com diu Joseph Stiglitz (El precio de la desigualdad, 2014), “la batalla dels governs davant les errades del mercat són batalles ideològiques”.
La perillosa austeritat no és economia, és ideologia. Ha justificat ideològicament un projecte polític per desregular les relacions laborals, devaluar els salaris, debilitar el sector públic, desballestar l’Estat del benestar i privatitzar els riscos socials.
L’austeritat en realitat ha generat el malbaratament contractiu dels recursos econòmics (és difícil considerar la generació d’atur com a austeritat). L’austeritat ha augmentat les desigualtats i ha significat allunyar l’economia de l’interès general, i si l’economia no està al servei de les persones i del bé comú, és probable que les persones s’allunyin de la política i prosperin els relats nacionalistes i populistes. En política econòmica el contingut ideològic de les decisions condiciona la vida de les persones, especialment en aquelles decisions que afecten l’atenció comunitària dels riscos socials i econòmics.
Però les justificacions, les narracions, els mites, els emmascaraments i les mentides són també un obstacle per al debat democràtic, per elaborar propostes i per a la pràctica democràtica de contrastar els resultats i la idoneïtat de les polítiques.
Juan Diego, en una entrevista a Público el 13 d’octubre de 2014, adverteix d’aquests perills quan ens diu que “estan gasejant a la gent amb ideologia”.
