Quan la llengua era amable

Ho recordo com si fos ahir. Una nena de dotze anys en temps d’EGB, tornava a casa després del col·legi, en la cuina es preparava un entrepà de nocilla , tirava el coixí del sofà al sòl i en l’es asseia per a veure la televisió.

Després del gag del telèfon vermell començava la sintonia del Doctor Slump, reia sola en el menjador veient les ocurrències de la nena robot. Després un altre gag, el del senyor de la ronyonera amb fax, que donava pas a la intro més famosa de la meva infància ” llum, foc, destrucció….” La qual havia de ser cantada com a protocol obligatori per a veure la sèrie.

Així eren les tardes de la meva infància, aquesta era la meva televisió de referència, la meva i la de molts pares i mares que van aprendre català veient TV3.

En aquells temps l’idioma era amable, parlar la llengua la nostra terra atorgava

un cert “nivell” cultural, o això crèiem. Molts parlàvem castellà entre nosaltres, fins i tot barrejàvem les dues llengües sense adonar-nos.

Totes les classes menys llengua castellana i anglès eren en català, fins i tot alguns/as teníem al professor enrotllat de gimnàstica de Jaén i sabeu que passava? Res.

Vivíem en cordialitat i la llengua catalana estava en un dels seus millors moments.

Ara, gairebé trenta anys després hem involucionat. TV3 reconvertida en pamflet ideològic ha expulsat a totes aquestes persones que antany eren assídues al seu contingut, moltíssimes l’han dessintonitzat de les seves televisions.

Fanàtics encegats d’ideologia estan potenciant que la cordialitat entre llengües s’estigui perdent, denuncien i assenyalen públicament a negocis i treballadors/as per atendre en castellà. Aquests incidents estan generant el rebuig de gran part de la societat catalana.

Soc defensora de l’educació en Català, conservar la riquesa que tenim és positiu no sols social i culturalment, també didàcticament. Dominar dues llengües a la perfecció és un privilegi en molts sentits, però no comparteixo en absolut el dramatisme que han adquirit alguns amb el compliment del vint-i-cinc per cent de classes en castellà. Parlen d’aquesta resolució com si fos l’Harmagedon lingüístic, crec que els han regalat tanta èpica que viuen constantment en un escenari apocalíptic.

Per cert, parlant d’apocalipsi, els que desitgen que a un nen li facin el buit i menyspreïn a l’aula perquè els seus pares han exigit la seva quota de castellà, sou simplement zombis ideològics, mancats de cor.

(Visited 188 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari