Fa uns dies havia de fer una entrevista i vaig proposar de trobar-nos a la terrassa d’un bar. Era al vespre, feia fred i no hi havia terrasses a mà al lloc on havíem quedat. L’entrevistat va proposar d’entrar dins d’un restaurant però jo, tot i que ja porto tres dosis de vacunes contra la Covid dins, tenia certa recança. Va proposar de fer-la ell sense mascareta perquè les fotos quedessin bé i jo me la deixés posada. Vam fer-ho així. Vam entrar al local, vam ensenyar els nostres passaports Covid i vam començar l’entrevista.
Uns minuts després va entrar un home i se’n va anar directe cap a una taula on un conegut l’esperava. La cambrera, que estava sola atenent els clients, se li va apropar i li va demanar el passaport Covid. Ell, de males maneres, li va dir que passava d’aquestes coses i es va arrepapar a la cadira. Quan la cambrera va passar pel meu costat va fer un gest com dient “què hi farem!”. L’home pocasolta en feia dos o tres com ella i els pocs clients que érem al local no vam fer cap esforç per ajudar-la. Per sort, va estar poca estona al bar. Quan vam marxar vaig preguntar-li a la cambrera si es trobava sovint amb personatges com aquest. “De tant en quan”, em va contestar resignada.
A un bar de sota casa, que porta una família xinesa, divertida i treballadora, em van demanar el passaport un dia i no ho han volgut fer més. Jo insisteixo que ho facin més sovint perquè que un dia no estigui contagiat no vol dir que no ho estigui uns quants dies després. Li vaig demanar a un dels membres d’aquesta família si s’havia trobat amb algú que es comportés com l’home d’abans. Em va dir que els havia passat un cop. Un altre home va entrar a prendre un cafè i va dir que no tenia aquest passaport. No va fer cap gest per marxar i li van servir el cafè que demanava. “Paciència”, em va dir la xinesa encongint les espatlles mentre parava la taula per 15 persones que l’havien reservat per fer un sopar de Nadal. L’endemà em va dir que tots els assistents li havien ensenyat el passaport Covid i que una persona no havia anat al sopar perquè no el tenia.
Potser som un sol poble, però en aquest poble hi ha gent per tot. Gent que es preocupa per la salut dels altres i gent egoista. Fa uns dies es va morir per culpa de la Covid un amic que no es volia vacunar. Es pot entendre i acceptar que hi hagi gent que posi en risc la seva vida. El que no ho és acceptable és que amb les nostres decisions posem en perill la vida dels altres.
Cambreres i cambrers de tot el món, ànims i gràcies per la vostra feina.
