La política i els seus alts i baixos constants provoquen, sovint, que algunes figures polítiques passin de despertar una gran simpatia a crear un rebuig social immens; i més quan la trajectòria es dilata en el temps. El cas del portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, és justament aquest. En funció del paper que ha jugat a Madrid, del protagonisme que ha tingut i de la resposta rebuda, ha tingut moments de glòria o de menys èxit.
La negociació dels pressupostos de l’Estat per al 2022 i el pacte per la llei audiovisual amb el català com a element polèmic han estat per a ell el pitjor d’aquests moments. Tant és així que tant part del seu equip com part de la cúpula d’Esquerra Republicana consideren que han cremat completament la seva figura i que serà molt difícil recuperar-la.
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha passat per diferents èpoques a Madrid. Des de fer d’acompanyant a Joan Tardà o ser l’encarregat de cridar l’atenció constantment amb numerets preparats per sortir als mitjans, fins a mostrar-se com un pactista i un home d’Estat. Fonts d’ERC asseguren que aquest últim paper, el que ara ha de fer, és el que més l’incomoda, i que si fos per ell seguiria fent oposició-espectacle.
