El Barça jugarà per primera vegada en la seva història l’Europa League, la segona competició continental, confirmant que avui, sense Messi, està molt lluny de poder competir amb els grans. Real Madrid, Bayern, Chelsea, City, PSG, Manchester United, Liverpool o Inter i algun més dels potents equips als quals el Barça va tenir sotmesos durant una dècada estan avui en aquest nivell top, inassolible per a l’equip de Xavi Hernández.
L’estructura de l’equip blaugrana actual, esgavellada com a resultat de la pèssima gestió esportiva de Joan Laporta, sobretot després d’eliminar de l’equació a Leo Messi i Antoine Griezmann d’una tacada, ha fet baixar l’equip al nivell que li està marcant cruelment la competició, deixant-lo fora de les places europees a la Lliga i completament KO a la Champions.
L’estratègia mediàtica i propagandística de Laporta, a qui li va venir bé estirar l’agonia de Koeman per a justificar els mals resultats amb càrrec al passat -a l’entrenador de Bartomeu- ha estat un altre error de càlcul perquè l’arribada de Xavi tampoc ha anat acompanyada d’un discurs realista i fins a un cert punt humil.
L’entrenador de Terrassa ha generat, per culpa d’un entorn mediàtic perniciós i manipulador, sobretot corrosiu amb l’anterior tècnic holandès, unes expectatives molt per sobre de les possibilitats de l’equip i del mateix nou director de joc.
A Xavi li ha passat factura, encara que pot rectificar a partir d’ara, intentar jugar un rol d’equip poderós i protagonista, quan la realitat és que al Barça avui li arriba per jugar com un equip més modest, redreçar els seus sistemes defensius i afinar les contres.
El Barça no és, ni ho era tampoc al començar el campionat, un equip capaç de dominar els partits com ho feia abans, molt menys sense Messi i amb les lesions que, a més, han contribuït a empitjorar aquests recursos atacants que, igualment, són més productius al contraatac que com a argument de superioritat.
La primera part d’aquesta ‘final’ davant el Bayern així ho va demostrar també. El Bayern el va partir per la meitat malgrat l’enorme esforç de l’equip de Xavi per pressionar i voler passar per sobre d’un equip que, ara com ara, és un aspirant més que seriós a la Champions. El 3-0 va ser inapel·lable.
Per al Barça és una catàstrofe esportiva i econòmica, a més d’un cop al seu prestigi com a primera entitat esportiva i social del planeta. Amb un pressupost de 765 milions, jugar l’Europa League suposa un daltabaix en tots els sentits. També per a aquests fitxatges que el Barça necessita de cara al futur, ara amb més dubtes sobre si deixar-se temptar per jugar al Camp Nou.
Per al mateix futur de Dembélé, que molt aviat ha de donar una resposta a l’oferta de continuïtat proposada per Laporta, plantejada certament amb menys entusiasme del que suggereixen les xifres del nou contracte.
Mentrestant, això sí, el Barça segueix obstinat en una gran batalla per fer fora Javier Tebas de LaLiga fent un front comú amb el Real Madrid i l’Athletic. A Laporta el que li interessa, més que qualsevol altra cosa, és que li treguin els avals, governar el club sense cap control i començar a gastar diners en l’Espai Barça.
El domini social que l’acompanya pot aguantar encara nous revessos. Però estaria bé, i el soci li ho agrairia, que la junta governant encertés en alguna de les seves decisions. Després de gairebé nou mesos ja tocaria.
El Barça no queia eliminat en la fase de grups des de la temporada 2000-01, fa vint anys. Més o menys també són vint milions les pèrdues per caure a la Champions. Aquesta fita sí que no l’havia assolit Laporta en el seu anterior mandat. No ho ha tornat a fer, s’ha estrenat com el president que cau a la primera fase de Champions.
