El vot telemàtic no està exempt de riscos, molt més si s’utilitza perquè el FC Barcelona celebri per primera vegada una consulta vinculant, una espècie de referèndum, per a ratificar l’autorització a la directiva per a demanar un préstec de 1.500 milions amb el qual s’haurà de finançar l’Espai Barça.
El resultat és el de menys, perquè es tracta d’una decisió ja adoptada i ratificada per una majoria qualificada de l’assemblea del 23 d’octubre passat, de manera que, passi el que passi en la consulta, la junta de Joan Laporta està legitimada per a realitzar aquesta inversió amb independència del resultat del 19 de desembre, data triada per a aquesta ratificació.
El que està en joc, de veritat, és posar la primera pedra i realitzar un primer assaig general de cara a unes eleccions de junta directiva mitjançant un procediment que pretén eliminar el vot presencial i no combinar-lo. Aquesta és avui l’única preocupació d’una junta que, no obstant això, tem un atac informàtic, un hackeig o una incidència que posi en dubte les garanties democràtiques del procediment.
La Generalitat de Catalunya, com el Govern central o els mateixos Ajuntaments en les eleccions municipals, no han validat el vot telemàtic perquè consideren que no s’han donat encara les condicions de garantia i transparència exigides en una cosa tan essencial i clau com és l’elecció dels representants públics. Encara que és un recurs que s’ha anat utilitzant en algunes organitzacions, com col·legis professionals o cambres de comerç, no han escassejat els dubtes, les reclamacions i les posicions contràries a sistemes de vot informatitzats que, cada vegada més, es basen en l’ús de la tecnologia blockchain.
La mateixa Generalitat de Catalunya acaba de ser víctima d’un atac, amb exhibició, de hackers altament especialitzats que divendres passat van aconseguir fer caure els seus servidors. Si el Govern ja va haver de posposar l’aplicació La Meva Salut durant uns dies, a causa del col·lapse que la va bloquejar, el divendres passat l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va admetre l’èxit de l’atac contra el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), una empresa pública amb més de 200 treballadors i un pressupost de més de 500 milions, encarregada de protegir els sistemes informàtics de la Generalitat. El CTTI no va servir per a preveure la caiguda de la web de la setmana passada i tampoc per a evitar el ciberatac posterior.
Si els pirates volen publicitat, reconeixement i soroll, el Barça sembla el blanc perfecte tenint com a centre aquesta consulta que, d’altra banda, està exempta de qualsevol transcendència legal ni estatutària sobre un acord assembleari la jerarquia del qual resulta indiscutible.
La raó per la qual es convoca el referèndum és per pura estètica, només és el resultat d’una d’aquestes trampes tan pròpies de Joan Laporta que, en plena assemblea, amb els socis demanant explicacions pel sobrepreu de l’Espai Barça, va posposar la votació per a anar al futbol i va manipular la pròrroga anunciant un referèndum per a ratificar el ‘sí’.
És a dir, fora d’assemblea va prometre que hi hauria referèndum si l’assemblea votava afirmativament a la proposta sobre l’Espai Barça corresponent a l'”aprovació, si escau, de l’obtenció del finançament necessari per a dur a terme l’operació”. Com que aquest punt de l’ordre del dia va sortir favorablement aprovat i sense cap altra proposta presentada dins del termini i en la forma escaient, qualsevol altra observació, comentari o promesa de vídeo de Laporta és només lletra morta.
Fins i tot no valdria per a res en el cas que el resultat de la consulta resultés contrari, perquè un suposat ‘no’ telemàtic dels socis no sols no tindria cap valor legal -tampoc el ‘sí- sinó que continuaria valent l’aprovació assembleària i l’obligació de la junta directiva de Joan Laporta d’obtenir aquest finançament i construir l’Espai Barça. De no fer-ho, amb consulta o sense i al marge del resultat, la directiva incompliria els estatuts i podria ser sancionada per la Comissió de Disciplina del FC Barcelona per una falta molt greu d’incompliment d’un acord de l’assemblea.
Per què, llavors, aquest paperot d’aparença democràtica i de presumpta sensibilitat cap als socis? Per l’única i senzilla raó d’estalviar-se temps i diners, però sobretot per a validar el vot telemàtic per a quan toqui convocar eleccions i entrar en aquest univers complicat en el qual els resultats han d’acabar sent un acte de fe i de confiança cega en les màquines i els sistemes informàtics.
Laporta, com ja ha avançat repetidament, somia amb un Barça cada vegada amb menys socis d’arrelament i proximitat catalana i una majoria de socis de tot el món que no tinguin necessitat de desplaçar-se a Barcelona per a votar. La disfunció d’aquest plantejament salta a la vista, perquè cal preguntar-se què fa un soci del Barça, resident a Austràlia, per exemple, que pot votar, però no venir regularment a Barcelona per estar i veure els partits del seu equip?
En realitat, amb l’anul·lació de les limitacions i restriccions que fins ara condicionaven i filtraven l’adquisició de la condició de soci del FC Barcelona, la pretensió de la junta de Laporta és la d’ampliar aquesta base de ‘soldats’ del sobiranisme que els poders fàctics han sabut instrumentalitzar a favor d’una determinada opció de poder i en contra d’unes altres.
Fins ara, les administracions i els governs no han confiat en aquests processos i sí, en canvi, en la signatura digital via DNI electrònic, certificat, exclusivament per a facilitar i agilitar els tràmits de tipus fiscal i administratiu.
La Generalitat només va obrir la mà a primers d’any quan va témer que no es poguessin celebrar les eleccions del Barça per causa de la covid i perdre l’avantatge adquirida per Joan Laporta, el seu candidat encobert i protegit. No sols va admetre com a possibilitat el vot electrònic sinó també el vot per correu, dues opcions no incloses en els estatuts del Barça, encara que sí que imposades i legalitzades pel poder polític davant l’emergència electoral.
Cal no oblidar fins a on és capaç d’arribar el Govern per a salvaguardar els seus interessos i propòsits com quan va forçar la convocatòria del vot de censura contra Bartomeu (1 de novembre del 2020) en una jornada de tan elevat risc de contagi que estava prohibit el contacte social i la mobilitat.
De cara a la cita del dia 19 de desembre, els socis del FC Barcelona tenen l’oportunitat d’actualitzar les seves dades només fins demà dia 7-D per a poder exercir el vot electrònic en una campanya sigil·losa i gairebé secreta, sense que hagi quedat clar què passa amb aquells que no han pogut entrar a la web per a confirmar les seves dades censals i què passa amb tots aquells que han de procedir a la preinscripció telemàtica sense disposar de connexió i habilitats per a operar a internet ni usen correu electrònic.
Per a tots aquests milers de socis d’edat, completament al marge de la vida digital, no hi ha cap possibilitat que puguin disposar de les mateixes oportunitats. A Laporta li és igual perquè també és indiferent i innocu el resultat de la mateixa consulta.
Pot ser que, al final, aquesta consulta els acabi interessant més als ciberatacants que als socis, com comença a témer la directiva.
