El director de TV3, Vicent Sanchis, s’ha negat un cop més a donar a conèixer quants diners cobra Pilar Rahola per les seves intervencions al programa FAQS i ha afirmat que la productora que el realitza, Mediapro, no té perquè fer-ho. Ho ha dit en la seva compareixença, aquest matí, a la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en resposta a una pregunta de la diputada Anna Grau, de Ciutadans. “Pregunti-li a Pilar Rahola. No sé quant cobra pel seu treball en productores i empreses diverses. En això estem. Les empreses estan en el dret de defensar els seus interessos comercials”, ha dit Sanchis.
La diputada socialista Beatriz Silva va demanar dies enrere que la Mesa del Parlament intercedeixi per obligar que es facin públics els honoraris de Pilar Rahola i de tots els col·laboradors de programes de TV3 fets per productores privades. La resposta de la Mesa va ser que, abans d’adoptar un acord sobre la informació sol·licitada, ha demanat un informe a l’Òrgan de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. Aquest informe pot trigar dues o tres setmanes encara. Silva ha demanat, en la sessió de la comissió de control de la CCMA, que TV3 suspengui l’emissió del programa Bricoheroes, després que es filtrés des de TV3 un gag en el qual els seus protagonistes –Jair Domínguez i Peyu– deien que els faria il·lusió que els fessin fel·lacions la reina d’Espanya i una de les seves filles, menor d’edat. Sanchis ha dit que el programa “no fa cap mal”, tot i que ha insinuat que està estudiant que no renovi el seu contracte amb la CCMA la temporada que ve. A més, ha assegurat que, tot i que es va obrir una investigació interna, no ha aconseguit descobrir qui va filtrar aquell vídeo.
D’altra banda, la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, ha reconegut que TV3 no ha fet res per complir l’exigència del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) perquè compensi l’abassegadora emissió de documentals processistes. El CAC va instar TV3 “a corregir, amb la major diligència possible, la situació de desequilibri generada, mitjançant la producció pròpia, la coproducció o la compra de drets d’emissió de documentals o reportatges, per tal de donar compliment a les obligacions inherents al servei públic i les previstes en el Llibre d’estil, en relació amb el pluralisme polític i la diversitat d’opcions de la societat catalana”. “Tinc poques novetats sobre aquest tema”, s’ha limitat a dir Llorach.
