Per quin motiu Xavi se la juga amb Piqué?

Gerard Piqué

Gerard Piqué no només és capità i un dels veterans del Barça actual, també ostenta l’honor i el privilegi de ser el millor pagat de la plantilla amb força diferència sobre la resta. Son els avantatges d’haver aprofitat, en el seu moment, una situació d’èxits i una conjuntura molt favorable, uns temps en els quals Leo Messi exigia del club el màxim esforç per a disposar del millor projecte esportiu.

Leo demanava, bàsicament, un bon equip, estructura i garanties de competitivitat i Piqué formava part, a més, d’aquest cercle de poder del vestuari que no hi havia qui li tossís. D’aquesta situació Gerard en va sortir completament blindat i millorat de cara a la recta final de la seva carrera, aquesta que amb freqüència diu que s’acabarà immediatament quan noti que els seus recursos, velocitat, fons i resistència física no estan a l’altura de les circumstàncies.

Bé. No fa falta ser molt llest per a comprovar que, en efecte, les carreres de Ronald Araujo son del tot inassolibles avui per a un Gerard que ja fa temps que ve suplint les mancances pròpies de l’edat i el desgast amb ofici, experiència i un sentit de l’anticipació espectaculars. I amb trucs com escometre els atacants i provocar la falta, qualsevol cosa abans que deixar-los donar la volta i que l’encarin. Una solució que l’està portant al límit de les targetes i de l’expulsió.

Però per això està Xavi, per decidir si el comença a asseure a la banqueta o accepta que Piqué li doni a l’equip molt bona sortida de pilota, ordre defensiu en els còrners i encert en els ‘offsides’ a canvi d’aquest sofriment permanent en les galopades i contraatacs del rival, perquè en aquests un contra un en velocitat ja hi té molt poca cosa a fer.

L’altra qüestió, la monetària, és la que ho ve a complicar tot de cara a establir un ordre i una jerarquia salarials, perquè liderant el pes de la massa salarial de l’equip se li pot i ha d’exigir un rendiment que ara com ara segurament no pot oferir. El mateix Xavi n’és tan conscient que va haver de recórrer a tot el seu enginy per mantenir a Piqué i Jordi Alba en l’onze titular contra el Benfica jugant amb tres centrals i un sistema que, a força de pressionar sobre la sortida del rival, li va treure molta feina a Piqué i Lenglet, un esforç que va pagar l’equip clarament al llarg de la segona part.

Deixant constància que Gerard Piqué només es va ajornar la part de la presumpta rebaixa de la seva fitxa per a donar cabuda a Memphis i als nous fitxatges, el vestuari sap exactament les seves condicions, el seu lideratge salarial i aquesta protecció del president que per això li va fer alguns favors com mantenir a Umtiti a l’equip. Tot a canvi de que Piqué controli el grup o si més no informi la superioritat directiva de tot el que passa. Ara és ell qui mana, o manava mentre estava Koeman, un entrenador indefens davant aquesta pinça.

Xavi ha d’anar amb molt de compte, especialment amb Piqué.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.