Antonio Escudero, el vicepresident més asocial del Barça

Laporta el va elevar al més alt càrrec de les relacions amb els socis i de les penyes, però fa mesos que està desaparegut

El vicepresident de l'àrea social del FC Barcelona, Antonio Escudero

El vicepresident de l’àrea social del FC Barcelona, Antonio Escudero, es troba en parador ignorat pràcticament des del dia del seu nomenament com a directiu del club, el 17 de març passat. Han transcorregut vuit mesos sense que no hagi concedit ni una entrevista als mitjans, un fet que podria ser explicat i fins i tot justificat per les circumstàncies especials que s’han donat, encara que només si el motiu era perquè necessitava adquirir coneixement del nou món que l’envoltava i establir un contacte més directe i estret amb els socis i amb el departament del club.

La realitat, no obstant això, apunta a una desaparició en tota regla i a un desistiment de les seves funcions, especialment en els temes més candents com l’establiment de noves condicions per als abonats amb la reobertura del Camp Nou i sobretot amb l’espinós i polèmic esclat del conflicte amb les penyes del Barça.

És més, algunes fonts pròximes al president Joan Laporta afirmen que la seva absència en l’assemblea del 27 d’octubre li va provocar un fort malestar, per no dir que va explotar en contra seva, i en contra de Jaume Guardiola, president de la Comissió Econòmica, perquè a l’hora de la votació per a sentenciar i executar l’extinció de les penyes la proposta no va ser aprovada per només dos vots. Si tots dos haguessin assistit i votat, avui les penyes del FC Barcelona ja no tindrien el reconeixement estatutari que els va ser atorgat en el passat i que la nova junta va voler esborrar per sempre.

És curiós que qui havia d’haver liderat aquesta batalla campal contra les penyes hauria d’haver estat Antonio Escudero, un directiu que té comerços a La Jonquera, però que va prestar aval en el seu moment per a disposar d’una cadira a la llotja i una taula a les reunions de junta. El vicepresident de l’àrea social no ha estat en cap moment en el front de batalla que sí ha capitanejat el mateix Joan Laporta juntament amb el seu veritable home de les penyes, Joan Ignasi Macià, fidel escuder, mai més ben dit, de les excursions de Laporta a les festes en les quals ha aparegut fins ara,  com a Andalusia (Palos de la Frontera), a Galícia coincidint amb el Celta-Barça i la setmana passada en el 50è Aniversari de la Penya de Puigcerdà on va anunciar, una altra vegada, que està preparant una gran revolució en l’univers de les penyes. Més o menys porta el mateix temps anunciant aquest canvi i el dels resultats del “forensic” que haurien d’enviar la junta de Bartomeu com a mínim al jutjat de guàrdia. Molta xerrameca i molta promesa que al final es queda en res.

Escudero tampoc va ser a Puigcerdà i això que aquesta és la seva zona perquè segons resa en la seva presentació com a directiu, nascut a Salobre (Albacete), administra el Grup Escudero i presideix la Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona. També és vicepresident de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics, vicepresident de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya, membre del Ple de la Cambra de Comerç de Girona, membre de la Comissió Executiva de Pimec Girona, membre de Pimec Turisme i conseller del Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona. També va ser president del Girona FC entre els anys 1998 i 2001.

Una altra absència destacada de qui ara com ara ha demostrat ser el directiu més asocial de la junta i el menys indicat, o predisposat, a servir al club des d’un càrrec amb unes connotacions i una responsabilitat històricament molt ben definides. Al vicepresident social se li exigeix aquest contacte pròxim, intens i continuat amb els socis i d’una manera més activa i oberta una relació amb el món penyístic blaugrana.

No és el seu cas. Ni hi és ni se l’espera, com si el seu pas pel club s’ha de limitar a figurar com a avalador i a treure el cap per la llotja de tant en tant. Dóna la sensació que no desitja anar molt més allà ni assumir tampoc les funcions que li correspondria realitzar.

El seu cas és un exemple més d’aquesta estranya junta integrada per membres que més que directius han acabat sent només avaladors, com és el cas d’Antonio Escudero. A més, segons va informar ahir Culemania, Jaume Roures ha exigit que li siguin reemborsats els 400.000 euros del cost del seu aval, a cobrir per la resta de la junta, en espera que el govern central compleixi amb la seva promesa de deixar a penes sense efecte la càrrega dels avals. Aquesta nova situació ve a crispar i complicar les relacions internes d’una junta tan variada i antinatural que tard o d’hora canviarà aquest silenci d’Escudero, i d’alguns altres, per cops de porta o crisis.

El problema continua sent el mateix, que uns van començar posant diners per a la campanya, Laporta ni un euro, uns inversors als quals els va prometre recuperar el gastat i una ràpida reducció de l’aval de 124.6 milions del qual el president a penes cobreix l’1%. Igual que els comptes del club en general no quadren, els dels directius encara menys.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides