L’amistós de Maradona està en qüestió per la mala imatge del ‘Pelusa’

El seu llegat de drogoaddicció, conflictes i denúncies per violació suggereixen la revisió d'un partit tòxic per al barcelonisme

Diego Armando Maradona

Laporta té sobre la taula, sobretot Xavi, decidir la participació del Barça en el cada vegada menys atractiu, repulsiu i desinflat homenatge a Maradona del pròxim 14 de desembre entre Boca i Barça a Riad, la capital de l’Aràbia Saudita. El partit està previst per a commemorar el primer aniversari de la seva mort, una efemèride coincident amb el llegat i records d’un personatge de dubtosa imatge i benefici per a l’esport i els seus valors per més que el ‘Pelusa’ exhibís un talent futbolístic prodigiós i una cama esquerra extraterrestre.

Per al Barça, especialment, anar més enllà de valorar el seu pas per l’equip, conflictiu i més aviat estèril, sembla forçat i impropi a la vista de les moltes i detallades seqüències de la vida de Diego que en res reforcen, al contrari, la defensa de l’esport i dels seus valors com una premissa indispensable i associada al barcelonisme. La necessitat de diners, encara que no paguen ni tres milions per l’amistós, i la relació estreta amb un organitzador al qual li preocupa encara menys el prestigi i la imatge del Barça, avui es contempla aquest amistós com un gest precipitat que en res millora el prestigi de la institució blaugrana.

Molt menys quan el club acaba de tapar a correcuita una de les amistats més perilloses i escandaloses de Laporta amb el presumpte i reconegut estafador israelià Moshe Hogeg ni dues setmanes després d’anunciar un acord amb la seva companyia per a l’explotació de nous recursos, basada en el blockchain i la història del FC Barcelona. Com que la premsa s’ha tornat rematadament passiva, fins i tot s’ha aplaudit la reacció del Barça de cancel·lar immediatament l’acord en nom de la integritat i la bona praxi del club, en lloc de denunciar la indecent i malèvola conducta del president, donant-li a guanyar diners a un ‘amigatxo’ seu. 

On estava el compliance i la pròpia moralitat del president? Si el club té un codi ètic per descomptat és per riure-se’n, una vegada més, de la seva lletra i del seu esperit. 

El retrobament amb Maradona i el seu passat té encara pitjor pinta. Diego Armando Maradona, l’estrella del futbol argentí mort fa poc menys d’un any, ha arribat a tenir la seva pròpia església de fidels i d’adoradors com si fos un déu. Perquè Maradona, per als argentins que mai podran oblidar el Mundial de Mèxic del 1986, va significar derrotar a Anglaterra després de la guerra de les Malvines i guanyar un Mundial que els va retornar l’autoestima, l’orgull i la glòria.

En el següent Mundial, Maradona va donar positiu en un test de substàncies prohibides, encara que, ja se sabia, els seus problemes amb les drogues, la beguda i la bogeria en la qual s’havia convertit la seva vida pronosticaven el pitjor final possible. Des que es va enganxar a la droga -asseguren que va començar a consumir a Nàpols i no a Barcelona- el davanter argentí no va donar, al llarg de la seva vida, a penes mostres de voler rectificar els seus hàbits ni de sotmetre’s a una desintoxicació veritablement seriosa i compromesa. 

Va provar a tractar-se diverses vegades, sense èxit, a més d’acceptar ser intervingut d’una reducció de l’estómac per a combatre la seva obesitat mòrbida. La sòrdida vida d’addiccions i incidents de Maradona sempre va ser tractada mediàticament amb la boca petita, a distància, sense entrar ni analitzar la gravetat de les seves conseqüències, com si es tractés d’un problema menor i secundari, encara que les seves aparicions i conducta, tant pública com privada, provoquessin contínuament vergonya pròpia i aliena.

Fins i tot la seva mort, encara sota investigació i sospites, va provocar un amarg creuament d’acusacions entre els qui l’estaven “cuidant” a base de sobredosis i els qui, apartats pel mateix Diego de la seva vida, ja li reclamaven part, si és que alguna cosa quedava, de la seva herència.

Però aquest problema de consum exagerat no era el més preocupant. Maradona, afectat per les males companyies, l’abandonament de la seva família, a la qual va humiliar i va bandejar de la seva vida, la perversió d’un entorn inapropiat, aprofitat i perjudicial, es va tornar dèspota, violent, capritxós i destructiu, no només amb el seu propi cos. 

Aquest cap de setmana, el testimoni d’una de les seves relacions, la ciutadana cubana Mavys Álvarez, ha acusat a Maradona de violar-la. “Maradona em va tapar la boca perquè jo no cridés, perquè no digués res i va abusar de mi. La meva mamà va venir a veure’m aquell dia a la casa on estàvem a l’Havana i Diego no li va voler obrir la porta de l’habitació. La meva mamà va picar la porta i ell no va obrir. Em va violar. Això va ser el que va passar”, ha relatat sobre l’infern que va viure al costat de Diego, especialment quan la va obligar a anar-se’n amb ell a l’Argentina. “Van ser dies traumàtics, perquè vaig veure moltes coses… Estava tancada, no podia sortir, depenia de tots per a tot i ningú no feia res perquè jo em sentís bé”, recorda.

La Fundació per la Pau i el Canvi Climàtic va presentar a l’Argentina una denúncia per presumpte tràfic de persones contra l’entorn de Maradona esmentat per Álvarez en declaracions a la premsa: Carlos Ferro Viera, Omar Suárez, Gabriel Buono, Mario Isralit i l’exagent del ‘Pelusa’, Guillermo Coppola.

La dona, que té ara 37 anys, va sol·licitar ser acceptada com a querellant, però la seva petició encara no ha estat resolta. També ha revelat que la maltractava, una denúncia repetida per altres dones que en algun moment van acceptar indemnitzacions encobertes per no acudir a la policia ni als tribunals. 

Per aquesta mena de coses, perquè la deteriorada i rotundament antiesportiva vida de Maradona no hauria de convertir-se en un exemple de res ni el Barça contribuir a blanquejar la seva figura com un esportista exemplar, aquest partit de Riad està entre els assumptes a tractar, i de calendari, que el nou entrenador ha de valorar si val la pena seguir endavant.

Fins i tot el zel de Xavi a cuidar d’una plantilla assolada per les lesions i els sobreesforços podria servir d’excusa. Falta saber si la lletra petita de l’acord pot més que honorar algú que, inexcusablement, ha exhibit de manera reiterada episodis de violència masclista i conductes inequívoques agressives amb les dones. 

Casualment, el dissabte abans del derbi, el Barça va subscriure el manifest del món de l’esport per a l’eliminació de la violència cap a les dones. Dos residents de la Masia, Alba Caño i Toni Caravaca, van llegir un text amb motiu del dia internacional que se celebra el 25 de novembre per a lluitar contra aquesta greu problemàtica social.

Ara que Laporta simula atacs moralitat com el desmarcar-se de Moshe Hogeg qui sap si voldrà continuar aparentant estar en el bon camí.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides