Per què a Laporta gairebé li dóna infart quan ha ‘ressuscitat’ Trincao?

Trincao

A Joan Laporta gairebé li dóna un infart quan Xavi Hernández ha posat sobre la taula el nom d’un futbolista per a reforçar la plantilla, el del portuguès Trincao, un extrem que, a parer seu, podria obrir el camp tal com el nou entrenador del primer equip vol fer tàcticament a partir del pròxim dia 20 de novembre, quan debuti contra l’Espanyol.

El motiu d’aquest suggeriment està del tot raonat, perquè l’artilleria del Barça és pólvora mullada amb Ansu Fati recurrentment lesionat, Kun Agüero del tot fora de combat, Braithwaite sortint d’una greu lesió i Luuk de Jong sense l’estat d’ànim ni les condicions per a ocupar un lloc en atac si no és una emergència. Només Memphis Depay sembla sostenir el major esforç ofensiu, encara que la solitud en la qual s’ha anat trobant sembla que li ha acabat passant factura i està avui fora de forma.

En conclusió, Xavi Hernandez, havia pensat que Trincao podria ser repescat perquè no hi ha reserves ni expectatives de poder gastar diners en reforços en el mercat d’hivern.

El problema és que la presumpta cessió de Trincao al Wolverhampton Wanderers de la Premier pot considerar-se com un traspàs encobert, més o menys com l’operació tancada de Griezmann amb l’At. Madrid. Tots dos jugadors figuren en els pressupostos d’aquesta temporada com a objecte d’una reversió de prop de 25 milions d’euros després d’haver estat ‘devaluats’ a valor zero, és a dir amortitzats amb càrrec a la temporada 2020-21.

Tots dos són, per dir-ho així, part d’aquestes pèrdues exagerades de 263 milions decidides per la junta de Joan Laporta de manera voluntària i amb l’única justificació i motivació d’exagerar el llast de la temporada 2020-21 i procurar, com en el cas d’aquests dos futbolistes, fabricar un ingrés artificial. L’equació és molt senzilla: tant Griezmann com Trincao van iniciar el curs amortitzats, de manera que qualsevol venda es considera un benefici net a l’efecte del compte d’explotació.

El parany comptable i la intencionat resulta evident i palmària quan l’amortització s’ha decidit després de tancar les ‘vendes’, després del 4 de juliol passat.

El cas de Trincao té quelcom de misteriós doncs a diferència de Griezmann, que està cedit amb una opció de compra obligatòria per part de l’At. Madrid de 40 milions d’euros (dels quals ha avançat 10 milions aquesta temporada), el davanter portuguès va marxar cedit sense aquest traspàs tancat.

Resulta, però, contradictori que es tracti informativament com una cessió i en canvi comptablement com un traspàs produint un superàvit pròxim als 15 milions.

Per aquest motiu el seu nom com a possible incorporació va encendre totes les alarmes en els despatxos. Si cal desempolsar l’operació Trincao és possible que es destapi algun tipus de situació fora de control i que els comptes saltin pels aires.

Sense aquests milions de tornada la situació de l’economia es tornaria encara més delicada, perquè Laporta necessita a més d’aquestes dues vendes absolutament artificials (ambdues deixarien més de 60 milions de pèrdues en la vida real) col·locar 50 milions pel Barça Studios per a evitar presentar dèficit i defensar aquests 5 milions que calcula guanyar a final de temporada.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides